Emma Vilarasau Tomàs va néixer a Sant Cugat del Vallès, el 6 d’abril de 1959. Actriu d’àmplia formació teatral – des de principis dels vuitanta ha intervingut en més de trenta muntatges, d’autors tan prestigiosos com Bertol Bretch, Molière, William Shakespeare, Santiago Russinyol, Àngel Guimerà, Miquel Martí i Pol, David Mamet o Tenessee Williams -. Les seves interpretacions a, entre moltes altres, Els fills del Sol, La flauta màgica, La Ronda, Les Noces de Fígaro, Terra Baixa, Paraules Encadenades, Un Tramvia anomenat Desig o Les tres germanes, li han permès assolir un gran prestigi, un allau de reconeixements a nivell de crítica i l’entusiasme més fidel del públic.
Pel que fa a la seva vinculació cinematogràfica – menys extensa que la teatral, però igualment intensa i notòria -, es va iniciar amb Una nit a Casablanca, d’Antoni Martí Gich i després es va vestir d’època per formar part del repartiment coral de La febre d’or, de Gonzalo Herralde; però la pel·lícula clau en la seva filmografia va ser Els sense nom, el film de terror dirigit per Jaume Balagueró, a on vam patir al costat d’aquella mare desesperada interpretada de forma impecable per una Emma Vilarasau que rebria el premi d’interpretació al Festival de Sitges i la sensació de trobar-nos davant d’una actriu tan eficaç dalt dels escenaris com davant les cameres. A continuació, vindrien L’illa de l’holandès, de Sigfrid monleón, segons la novel·la de Ferran Torrent; Utopía, de Maria Ripoll – una mica a la línia de Els sense nom -; el melodrama Las voces de la noche, de Salvadr García Ruíz i Para que no me olvides, de Patricia Ferreira, que li ha valgut la seva primera candidatura als Premis Goya, en la categoria de millor actriu protagonista. Amb anterioritat, la seva Irene de Para que no me olvides, ja la va situar com a finalista dels Premis Butaca de cinema i teatre. Tanmateix, més enllà del teatre i el cinema, el públic català li és molt familiar l’Emma Vilarasau televisiva, ja que l'èxit de Ventdelplà és més que notori, però és que abans ja havia gaudit de la bona acollida dels telespectadors catalans amb Majoria Absoluta, Mirall trencat, Germanes de Sang, Nissaga de Poder o Secrets de família.