Director: Lee Unkrich Productora: Pixar Animation Studios i Walt Disney Pictures País: EUA Any: 2010 Durada: 103' Guió: Michael Arndt Música: Randy Newman Intèrprets: Tom Hanks (Woody), Tim Allen (Buzz Lightyear), Joan Cusack, Timothy Dalton (Sr. Púas), John Ratzenberger (Jam), Michael Keaton (Ken), Wallace Shawn (Rex), R. Lee Ermey (sargento), Jodi Benson (Barbie), Whoopi Goldberg (Pulpi), Ned Beatty (Lotso Abracitos).
Sinopsi: Els creadors de Toy story i Toy story 2 obren de nou el bagul de les joguines i ens porten de tornada a la colla. Andy es prepara per anar a la universitat i les seves lleials joguines acaben en ... una llar d'infants! Unes criatures malcriades amb els seus ditets enganxosos resulten bastant perillosos, així que les joguines, sota el lema "tots per a un i un per tots", organitzaran una espectacular fugida. A més, a l'aventura s'incorporen algunes cares noves -unes de plàstic i altres de peluix-, entre les quals hi Ken (el simpàtic nuvi de Barbie), un eriçó vestit de tirolès anomenat Sr Púas i un ós de peluix rosa que fa olor a maduixa i es diu Lotso Abracitos.
Consideracions: Només afegir tres curiositats: la primera, l'argument és obra de John Lasseter (fundador de la Pixar, director de Toy Story i Toy Story 2 i productor executiu de dues obres mestres del gènere animat WALL·E i Up), Andrew Stanton (productor executiu de Monstruos SA, Ratatouille i Up, director de WALL·E i guionista de la trilogia de Toy Story, Bichos, Monstruos SA i WALL·E) i Lee Unkrich. Aquest últim assumeix la direcció de Toy Story 3.
Lasseter, Stanton i Brad Bird són actualment el genial trident de les pel·lícules d'animació, amb permís dels mestres japonesos (manga).
La segona, Walt Disney Studios està disposada a estrenar Toy Story i Toy Story 2 en 3D. La primera de la trilogia es va poder gaudir en l'esmentat format en el passat Festival Internacional de Cinema de Catalunya (Sitges 2009). La tecnologia 3D continua afermant-se als Estats Units però no acaba de quallar a la resta del món. Toy Story 3, la gran evasió es podrà fruir a les sales catalanes en ambdós formats.
I la tercera, Randy Newman, el compositor de la seva banda sonora, ha rebut una estrella del passeig de la Fama de Hollywood (en concret la número 2411). Aquest reconeixement es suma als diversos premis que ha obtingut al llarg de la seva carrera, incloent un Oscar per la cançó principal de Monstruos, SA. A l'esdeveniment va anar John Lasseter, director creatiu de Pixar i Walt Disney Animation Studios, la col·laboració entre tots dos es va iniciar amb Toy story i s'ha prolongat durant els últims tres lustres.
Crítica: La companyia fundada per John Lasseter, ha arribat al infinit i més enllà..,com no, amb Toy Story , la nissaga de joguines que van canviar per sempre més els dibuixos animats (artística i tecnològicament) i que ara, amb Toy Story 3 , dona a l’era digital i al 3D la seva primera obra mestre indiscutible - bocada de gourmet.., punta de ganxet.., canyella fina!.. que diria en Serrat-... Tot un petó per l’ànima!.
Creieu que exagero?: 15 anys, 15 pel·lícules i 24 oscars després no han passat en va (i en el fons, d’això tracte la pel·lícula). Des de el curt animat previ (un prodigi.., un cop més), queda clar el nivell que ens espera... : una cinta profunda i madura dotada d’un insòlit timbre de melancolia que li atorga la bellesa de les coses tristes i verdaderes... L’emoció del pas del temps i el dolor inherent a ell (‘aquellas pequeñas cosas...que nos dejó un tiempo de rosas.’... Coneixeran els de la Pixar la cançó d’en Joan Manuel?), el plany i l’alegria de créixer, d’acceptar seguir endavant malgrat que els cicles s’acabin.., aquest es el tema essencial de la cinta.
Lee Unkrich, co-director de ‘Toy Story 2’, ‘Monsters Inc’ i ‘Buscando a Nemo’, ha estat l’encarregat d’encapçalar l’aventura amb guionistes de luxe com el gran Andrew Stanton i el propi John Lasseter. No cal dir gaire cosa més...Però no us espanteu que en aquí hi cap tot, bromes, gràcia infinita d’uns personatges carismàtics, escenes veritablement surrealistes (el terrorífic bebè),o la fuga de la llar d’infants (honor a l’emoció de l’acció que dona pas a la pura emoció) , fins i tot la insòlita troballa d’un Buzz Lightyear latino (andalús en la versió doblada) o els últims 15 minuts de la cinta que son satisfactòriament dignes de llàgrimes i dignes d’un film que tracta al públic amb el respecte que es mereix i no com al imbècil integral que alguns pretenen.
Això es acabar de créixer. Els joguets s’ en van si, però... AMB QUIN ESTIL !!! (Pere Jordi Munar i Saura).
