Director: Dino Risi Productora: Mario Cecchi Gori per a la Fair Film / lncei Films, Sancro Film País: Itàlia Any: 1962 Durada: 108 minuts Guió: Dino Risi, Ettore Scola, Ruggero Maccari Fotografia: Alfio Contini (b/n) Música: Riz Ortolani Director artístic: Ugo Pericoli Vestuari: Ugo Pericoli Muntatge: Maurizio Lucidi Intèrprets: Vittorio Gassman (Bruno Cortona), Jean-Louis Trintignant (Roberto Mariani), Catherine Spaak (Lilly), Claudio Gora (Bibi), Luciana Angiolillo (exdona de Bruno) Sinopsi: A Roma, en ple Ferragosto (Mare de Déu d'agost), un desconegut -Bruno- demana a un jove estudiant de dret -Roberto- que el dexi telefonar des de casa seva. En senyal d'agraïment, l'extrovertit i invasiu nouvingut li proposa de compartir un aperitiu que només serà el punt de partida d'un absurd periple en esportiu per mitja Itàlia en què les idees del tímid Roberto canviaran radicalment. De la perplexitat inicial i l'enuig per ser incapaç d'imposar la seva voluntat, l'estudiant passarà a rebutjar la pròpia forma de viure i a admirar cada cop més la del seu nou amic, un fatxenda que es juga la pell a la carretera en avançaments perillosos, que sedueix qualsevol dona, i que és, aparentment, qui vol ser. En Bruno, però, és en realitat un fracassat, un irresponsable i un immadur: divorciat i encara enamorat de la seva exdona, és incapapaç de fer de pare de la seva filla adolescent que busca en un vell milionari la seguretat que aquell no va saber donar-li. En Roberto, massa borratxo i enlluernat per adonar-se'n, s'implica a fons en el nihilisme vitalista d'en Bruno, animant-lo a avançar temeràriament cotxe rera cotxe en el seu viatge de retorn a Roma. Aleshores, un violent accident de tràfic acaba amb la vida del jove estudiant quan creia viure al límit. Preguntat per la policia de carretera, en Bruno només pot respondre que el mort es deia Roberto i que l'acabava de conèixer. Consideracions: Magnífic exemple de comèdia dramàtica de costums, gènere que a la Itàlia dels anys 60 va donar títols excepcionals gràcies a realitzadors com Dino Risi, a guionistes com Ettore Scola i a actors com Vittorio Gassman, tots tres reunits en aquest llargmetratge.
Aquesta road movie transalpina, interpretada brillantment pel tàndem Gassman-Trintignant, juga molt bé amb la contraposició de personalitats arquetípiques i amb els conflictes interiors dels personatges sense perdre mai l'aire lleuger i distès de comèdia estival. En realitat, són dues Itàlies les que s'enfronten en aquesta paràbola: la del miracle econòmic, aprofitada, fanfarrona i despreocupada dels molts problemes que pateix, i l'hereva de la posguerra, esporuguida i refugiada en la seguretat que aporta un lloc de funcionari. Per al realitzador, aquesta darrera no té futur, com el personatge de Roberto que sucumbeix als encants de Bruno, tot aparença i buidor. Una tipologia social que tampoc no és aliena a les notres latituds.
