cinema catal� . caT
Entrevistes
Entrevistat: ISABEL COIXET
Titular: ISABEL COIXET: Soc senzillament una persona que viu a Grcia i fa pellcules.
Notícia: Aprofitant la roda de premsa i la presentaci davant dels mitjans de la seva darrera pellcula, Mapa de los sonidos de Tokio, vam poder xerrar amb la directora catalana Isabel Coixet. La cineasta va relatar-nos en primera persona les seves sensacions abans de lestrena del film al nostre pas i conjuntament vrem fer un recorregut pel rodatge de la pellcula, pel Tokio ms sensitiu i pel mn del cinema en general.
Redactor: Gerard A. Cassad i Marta Bueno (Foto Marta Bueno)
Data: Dijous 2009-08-27
Context: Presentaci davant els mitjans de comunicaci de Mapa de los sonidos de Tokio
cinema catal: B, primer de tot, qu tha incitat a fer Mapa de los sonidos de Tokio: les ganes de canviar de registre i fer un film de gnere, les ganes de donar-te un capritx i fer un homenatge personal al cinema asitic o, senzillament, les ganes dexplicar aquesta histria a Tokio?

ISABEL COIXET: Jo soc una persona molt concreta. No vaig premeditar fer un thriller amb escenes de sexe. Senzillament sem va ocrrer aquesta histria quan estava al Jap. De fet la primera vegada que vaig anar a Tokio, ara fa quinze anys, vaig visitar un temple i vaig escriure en un paper un desig: vull rodar en aquesta ciutat. Vaig deixar el paper penjat duna corda al temple, com fa la protagonista de la pellcula en una de les escenes. Aix va ser fa molt de temps i mai ms men vaig recordar fins que vaig tornar a buscar localitzacions per les meves pellcules.
cinema catal: De fet lorigen del film parteix duna senzilla ancdota: un dia passejaves per un mercat de peix a Tokio, vas voler fer una fotografia a una jove que hi treballava i ella shi va negar, quelcom curis a un pas com el Jap...

ISABEL COIXET: S, va anar aix. Per aix ho fem tots. Tu un dia passeges de nit per davant un edifici fosc, i veus sota una llum una noia solitria fumant, i comences a imaginar-li una histria: qui s, que fa, per qu, si lha deixat la seva parella, si es una hacker que acaba de crear un virus... A mi la negativa daquella noia em va fer imaginar aquesta histria.
cinema catal: Sabem que les teves influencies son ms literries que flmiques per, tot i aix, quines reminiscncies del cinema asitic actual hi ha a la teva pellcula?

ISABEL COIXET: Deixant de banda les influencies de clssics com Ozu, a mi el cineasta japons actual que ms magrada, que a part conec personalment i ens entenem molt b, s el Kore-eda. s curis per que a mi em van encarregar el remake als EE.UU de After life i evidentment no el vaig acceptar per que s una pellcula molt bona a la que no li cal un remake. Mencanta la seva manera dentendre la vida, la manera com dirigeix els actors,... Hem de saber de qu parlem quan parlem de cinema japons. Laltre dia per exemple als Verdi feien Still walking i Departures, la pellcula que va guanyar als Oscar i que s un conys que sacaba als deu minuts i amb uns actors pssims que no saps si estan actuant o fent el pallasso. Desprs veus Still walking que s cinema de veritat i et dones compte de que no hi ha color.
cinema catal: Precisament havem preparat un petit llistat de cineastes, entre els que hi tenem en Kore-eda, per saber quina s la teva opini sobre el seu cinema. La segona daquesta llista s la Naomi Kawase.

ISABEL COIXET: Mencanta. Magrada molt com tracta la naturalesa. Mencanta el seu tractament del so i sobretot la manera en que reflexa la complexitat de la vida quotidiana, aparentment simple.
cinema catal: Tot i que el seu cinema s molt menys narratiu que el teu...

ISABEL COIXET: S, s una altra cosa. Jo admiro molts cineastes que no tenen res a veure amb mi. Potser si et digus la pellcula que anir a veure dem al cine em diries: per bueno, com pot ser que vagis a veure aix. A mi, per exemple, mencanta Zoolander, tot un clssic.
cinema catal: I den Wong kar-wai que en penses?

ISABEL COIXET: A mi mha agradat molt el seu cinema, per potser els seus darrers treballs no magraden tant. Per aix te una ra: quan ets un mite com ell, s difcil complaure sempre les expectatives. Tot i aix ladmiro, i admiro sobretot la seva llibertat.
cinema catal: I Kim ki-duk?

ISABEL COIXET: A mi el Kim ki-dik no magrada. Sempre hi ha una seqncia a les seves pellcules que et fascina, per per la resta jo penso que s un director que sen fot del pblic. Hi ha cineastes que sen riuen de la gent i que noms pensen en anar ms enll i ser cada cop ms provocadors. Aquest no s el meu plantejament. El meu cinema ser millor o pitjor per jo faig sempre el que sento, tot i que sempre hi haur gent que no sho creur.
cinema catal: Al Kim ki-duk lacusen a vegades duna cosa que els teus detractors tamb tatribueixen, i s de ser pedant. Tu quant sents aquestes coses qu penses?

ISABEL COIXET: Jo crec que no soc pedant, ni quan parlo, ni quan escric ni quan dormo. I el meu cinema tampoc crec que sigui pedant.
cinema catal: Hem de partir de la base que laudincia mitjana daquest pas no s procliu al tipus de cinema que tu practiques...

ISABEL COIXET: Compte, no hem de caure en aquest error. Les meves pellcules son comercials i fan molta pasta, molta ms que algunes pellcules premeditadament comercials. Llavors quan em diuen que el meu cinema s pedant penso que deu haver-hi molta gent pedant pel mn.
cinema catal: A tu et preocupen les dades de rendibilitat de les teves pellcules?

ISABEL COIXET: Saps que passa, que ara, tal i com estan les coses, mhan de preocupar. Daix depn la teva supervivncia com a cineasta.
cinema catal: Et molesta la dualitat del cinema, que s alhora art i industria?

ISABEL COIXET: Em molesta per va amb el crrec. El cinema no s quelcom que puguis fer a casa teva amb un MAC; requereix diners i mitjans. I com s car ha de ser rentable. Jo no hi penso mentre estic rodant, i no em poso nerviosa durant el procs de creaci de la pellcula pensant si agradar o no. Per dem la pellcula sestrena i tinc la incgnita de saber qu passar, si la gent anir al cinema a veure-la o s quedar a casa per que fan futbol. s complicat.
cinema catal: A tu que et faria ms mal: que un dels teus films obtingus unes dades de recaptaci espantoses, que la crtica el defenestrs o que al acabar-lo no et sentissis orgullosa del resultat final?

ISABEL COIXET: Jo soc daquelles persones que quan veig per primer cop la primera cpia de la pellcula acabada agafaria el negatiu i el cremaria. I evitaria per tots els mitjans que la pellcula sestrens. Per que jo soc el pitjor pblic de les meves pellcules. Se que hi ha un sentit general que magrada, o que em pot emocionar el treball dels actors, per de la meva feina estic horroritzada. Responent a la teva pregunta, el que ms em preocuparia de tot s que no ans ning a veure-la. De la crtica no en faig massa cas, per que a ms se que funciona per ratxes, i ara estem en un moment en que se que em toca rebre pals, per qu hi farem...
cinema catal: Tens la sort de que el teu cinema agrada, i molt, fora del nostre pas. Ara es porta molt parlar de cinema transnacional, i sempre es diu que una persona que ha viatjat molt no pot ser nacionalista...

ISABEL COIXET: Hi estic totalment dacord.
cinema catal: Llavors et consideraries una cineasta anacional?

ISABEL COIXET: No ho se. Jo em considero senzillament una persona que viu a Grcia i que fa pellcules. S s veritat que hi ha pasos, com el Jap, Brasil o Islndia, on hi vaig i em sento com a casa, per tamb nhi ha daltres, com la ndia o el Marroc, que no fan per mi. Si hi ha un pas on mai aniria a rodar una pellcula s a un pas islmic. Ho sento, per no combrego amb la calor ni amb les ties tapades.
cinema catal: I ja per acabar, de totes les teves pellcules ens dona la sensaci que aquesta s una de les ms personals. s aix?

ISABEL COIXET: Per mi, els projectes ms personals que he fet son Cosas que nunca te dije i aquesta pellcula. Per que per exemple Mi vida sin mi, que te moltes coses de mi, est basada en un conte duna altra persona. Elegy tamb s un film que te moltes coses meves per en el qual jo em vaig posar al servei de la obra duna altra persona. Va ser sens dubte el treball ms difcil que mha tocat fer. A Mapa de los sonidos de Tokio he pogut fer, per primer cop, una pellcula on no hi ha un monleg de set minuts on el protagonista ens explica per qu s com s. Hi ha molts misteris, i tenia ganes de explicar una historia on es deixessin molts enigmes per resoldre.
cinema catal: Doncs aix s tot. Moltes grcies per haver-nos ats.

ISABEL COIXET: De res, moltes grcies a vosaltres.



Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small