cinema catal� . caT
Entrevistes
Entrevistat: ISAKI LACUESTA
Titular: Com filmar el dolor de la memria soterrada?
Notícia: Cinema Catal va poder xerrar el passat mes doctubre amb el director giron Isaki Lacuesta, abans de lestrena en sales de Los Condenados el seu darrer i multipremiat llargmetratge.
Redactor: Gerard A. Cassad (Fotografia de Marta Bueno)
Data: Divendres 2009-11-20
Context: Festival de Cinema de Sant Sebasti 09
cinema catal: Bona tarda Isaki, i moltes grcies per accedir a aquesta entrevista. La primera pregunta s obligada: quin s lorigen de Los Condenados? Segons tenim ents, la teva primera idea era tornar a fer un documental sobre la legitimitat de la lluita armada...

ISAKI LACUESTA: No exactament. Lorigen s tota la inquietud que em desperta el tema de la lluita armada i els canvis que la noci del que entenem per lluita armada ha sofert des dels anys 60 i 70 fins ara. Aquesta inquietud sencarna lany 2003, quan viatjo a Argentina per presentar el meu primer llargmetratge (Cravan Vs. Cravan, 2002). El mateix any havia treballat en una excavaci clandestina cercant restes dels morts durant la batalla de lEbre, un procs que vaig registrar en un documental que vaig dirigir amb en Pere Vil (Soldats Annims). En la barreja dels dos detonants est lorigen de Los Condenados.
cinema catal: I en quin moment et decideixes per fer una ficci sobre el tema i abandonar el gnere documental?

ISAKI LACUESTA: Va ser un procs llarg en el qual vam anar descobrint que la ficci era ms adient per tractar els temes que volem tocar, pel fet de disposar dun relat ms tancat.
cinema catal: Alg et va dir: Compte Isaki, que ja tens un segell de prestigi com a director de documentals i passar-se a la ficci s un risc

ISAKI LACUESTA: I tant: els inversors, lICA,... tota la gent que en un principi no va voler comprar la pellcula. s la pellcula que he aixecat amb menys pressupost dentrada, menys que amb Cravan Vs. Cravan incls. Els inversors noms van apostar per Los Condenados un cop la van veure acabada.
cinema catal: Tot i aquest prestigi com a documentalista, s com a mnim discutible que La llegenda del temps, el teu anterior treball, sigui un film documental. Per qu creus que es va vendre aix?

ISAKI LACUESTA: Per que, a lhora de vendre-la a les televisions, ning compraria una ficci improvisada, sense gui i sense actors professionals. Per aix vam jugar a vendre-la com un documental.
cinema catal: S que agafa, per, trets del mode de representaci dun documental...

ISAKI LACUESTA: S. A La llegenda del temps conviuen escenes filmades amb un estil purament documental amb daltres que son completament ficcions. I desprs, en altres seqncies, vaig jugar amb els llindars entre ambds llenguatges: plantejar situacions, veure com es comporten els personatges,... Per jo tampoc diria que s un documental.
cinema catal: A Los Condenados mantens encara algunes caracterstiques del llenguatge documental. Per exemple en la seqncia en que el personatge de Brbara Lennie es confessa, rodada amb un pla seqncia fix...

ISAKI LACUESTA: Mho ha dit molta gent per jo no veig aquesta escena com a prpia del llenguatge documental. Partem dun gui escrit, no hi ha res dimprovisaci. Ella s una actriu professional i no ens est relatant la seva vida privada, est interpretant un personatge. I no em costa trobar referents de ficci en aquesta escena, des de Marcel Carn a Jean Eustache,...
cinema catal: Quines diferncies vas trobar al treballar amb actors professionals? A La llegenda del temps havies rodat amb intrprets amateurs...

ISAKI LACUESTA: S, a La llegenda del temps jugvem molt a improvisar, doncs treballvem amb gent que no havia actuat mai. A Los Condenados va ser diferent. Varem fer una llegida en com del gui i vam dedicar moltes hores a parlar-ne i a reflexionar sobre ell. A ms tenem lavantatge de comptar amb actors argentins que havien viscut molt de prop les circumstncies que expliquem a la pellcula i que van proposar moltes modificacions del gui. La nit abans de rodar una escena la preparvem amb els actors i canvivem frases concretes, gestos, per anat trobant el to ms adequat.
cinema catal: Com van reaccionar els actors argentins, quan els vas plantejar una pellcula tan delicada i que a ells els hi toca tan de prop?

ISAKI LACUESTA: El primer que feien era preguntar-nos per qu nosaltres, que venem de Catalunya i tenem una edat determinada, ens interessvem per aquest tema. La nostra feina era explicar-los les nostres raons i el nostre inters pel projecte. I evidentment mostraven certes reticncies o temors a lhora dafrontar la pellcula. El propi Daniel Fanego va estar molt temptat de refusar la proposta en un primer moment, per en veure que ell mateix no es podia treure el projecte del cap es va llanar a la piscina, tot i la por.
cinema catal: Tot i aix, Los Condenados s un film acontextual: tan podria parlar de la repressi a lArgentina que de la repressi a Xile o del terrorisme dETA...

ISAKI LACUESTA: Vam treballar en les dues direccions: a la pellcula, deliberadament, mai sesmenta el nom dArgentina ni de cap ciutat, per tamb vam cercar que per lespectador argent la histria fos totalment coherent. Un crtic argent, quan va veure la pellcula a Sant Sebasti, es va quedar molt sorprs quan li comentaven que al film no es parla en cap moment dArgentina. A ell li havia semblat una pellcula 100% argentina, excepte pel paisatge selvtic, que est rodat al Per i que no li encaixava massa. Tamb a Sant Sebasti, una crtica xilena ens va felicitar per que es va identificar moltssim amb la pellcula i la va trobar molt propera al seu pas. Hi haur gent que li agradar aquesta dualitat i daltres ho identificaran com una mena de covardia per no voler donar noms ni localitzacions concretes.
cinema catal: Un altre dels temes del film s la impossibilitat que tenen les generacions actuals per empatitzar amb lesperit combatiu i revolucionari dels seus pares...

ISAKI LACUESTA: S, vaig intentar mostrar les dificultats que tenen els personatges per traslladar la seva lluita a la generaci dels seus fills, i el mode com aquests adopten aquest llegat.
cinema catal: Ens va sorprendre molt lo latent que est aquest debat entre els personatges ms joves de la pellcula. Si ens paressin a mirar al nostre voltant, descobrirem que al nostre pas aquest esperit cada cop s menys present...

ISAKI LACUESTA: S, vaig notar una diferncia molt gran entre el jovent dEuropa i el de Llatinoamrica, on linters per la poltica s molt ms gran. Quan vaig viatjar per primer cop a lArgentina, lany 2003, acabava desclatar la crisi econmica del Corralito i pels carrers de Buenos Aires es vivia un terratrmol cultural envejable: teatres alternatius, concentracions, manifestacions, etc. I pel que respecta a la viabilitat duna revoluci armada, generalitzant molt, s que es cert que la idea de la lluita s ms present a Llatinoamrica que a Europa.
cinema catal: Los Condenados s una pellcula que obre moltes preguntes i no ofereix cap resposta...

ISAKI LACUESTA: La intenci era aquesta, que fos lespectador qui reflexions i esbrins les seves prpies respostes.
cinema catal: Sha comentat que la pellcula s extremadament freda, i sha jugat molt amb el teu passat com a director de documentals per interpretar aquesta fredor...

ISAKI LACUESTA: Jo tamb he llegit aix de la distncia documental de la pellcula, per em sembla equivocat i crec que respon a un prejudici originat per les meves obres anteriors. El que s s cert s que Los condenados s una pellcula molt menys emptica que, per exemple, La llegenda del temps que curiosament era considerada com un documental i que crec que mostra uns personatges molt propers. A Los condenados la intenci era no explicar les raons dels personatges i que fos lespectador que reflexions sobre els perqus dels seus modes dactuar. Precisament s una pellcula amb diversos temps morts per donar espai a lespectador per a la reflexi.
cinema catal: Quants cops has vist fins ara la pellcula en una sala amb pblic?

ISAKI LACUESTA: Fixat que ni tan sols a Sant Sebasti vaig assistir al passi oficial per al pblic. Es passa molt malament. S que lhe vist a passis de premsa i he muntat sessions per a gent propera a mi per amb gustos cinematogrfics molt diferents entre ells
cinema catal: I quins han estat els primers remors que than arribat sobre la pellcula per part daquests amics o coneguts?

ISAKI LACUESTA: Doncs he rebut opinions radicalment diferents. Des de gent que troba la pellcula massa convencional fins a gent que la considera excessivament freda, gent que pensa que sexpliquen massa coses i gent que savorreix per que els personatges no parlen, gent a qui li encanta la pellcula i gent que no la suporta,... s un impacte molt oposat i molt curis.
cinema catal: Tesperaves rebre el Premi Fipresci de la Crtica a Sant Sebasti?

ISAKI LACUESTA: No, ni tan sols men recordava que a Sant Sebasti sentregava aquest premi. Va ser arrel duna entrevista amb una periodista xilena, que precisament era membre del jurat Fipresci, que vaig recordar-lo i minuts desprs un crtic espanyol em va confessar of the record que lhavem guanyat. Aix que la incgnita sobre el premi em va durar tan sols 5 minuts. I em vaig assabentar de la notcia un dia abans de que es publiquessin les primeres crtiques sobre la pellcula, el que em va permetre dormir ms tranquil aquella nit.
cinema catal: Un premi Fipresci que en ledici anterior havia guanyat Jaime Rosales per Tiro en la cabeza, un Jaime Rosales que venia de guanyar el Goya. Ara tu guanyes el Fipresci i Javier Rebollo la Conxa de Plata al Millor Director per La mujer sin piano. Juntament amb directors com Marc Recha, Rafa Corts, Albert Serra o Mercedes lvarez esteu reinventant el cinema espanyol. Creus que des de els mitjans de comunicaci shauria de batejar i promoure aquesta nova onada de cineastes?

ISAKI LACUESTA: Es va intentar quan en Jaime Rosales va guanyar el Goya. A ms ell, en rebre el premi, es va posicionar al capdavant dun possible nou moviment. Per crec que tampoc va ms enll. El que s s cert s que som una generaci en contacte, que compartim idees i uns gustos esttics similars.
cinema catal: Doncs res ms, moltes grcies per la teva atenci.

ISAKI LACUESTA: Grcies a vosaltres.



Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small