cinema catal� . caT
Entrevistes
Entrevistat: JAUME BALAGUER
Titular: ARRIBA EL TORN DE FRGILES
Notícia: Aquesta nit (22,30h Auditori) es projecta Frgiles, la nova pellcula del director catal Jaume Balaguer, en un acte a on Julio Fernndez President de Filmax, productora de la pellcula rebr el Premi Maria Honorfica del Festival. Desprs del seu pas pel Festival de Vencia ara arriba el torn de la presentaci a Sitges, a on lexpectaci per veure aquesta proposta de terror ambientat en un antic hospital infantil ha desbordat les previsions. Potser el fet de que lactriu nord-americana Calista Flockhart en sigui la seva protagonista ha ajudat a crear un gran ambient previ. A continuaci podeu comprovar lestat anmic den Balaguer poques hores abans de la presentaci pblica de Frgiles.
Redactor: Jaume Claver i Albert Galera
Data: Dimarts 2005-10-11
Context: Festival Internacional de Cinema de Catalunya Sitges 2005
cinema catal: Avui s el teu gran dia: s el dia que presentes Frgiles. Quines sensacions tens pel fet de presentar la pellcula en un festival que coneixes tan b com el de Sitges? (Jaume Balaguer ha presentat diversos curtmetratges i llargmetratges en diverses edicions del Festival). I per cert, Jaume, com hem de conixer la teva pellcula? Amb el ttol en castell (Frgiles) b en angls (Fragile)?

JAUME BALAGUER: Doncs responent-vos a aquesta darrera qesti, el cert s que shauria de conixer com Frgiles ttol castell perqu es com es coneixer comercialment entre nosaltres. Pel que fa a la primera part de la pregunta, doncs el cert s que sempre que presentes un treball pel pblic, existeix una doble sensaci, de nervis i deufria. Estic una mica abrumat perqu desprs de dos anys de feina, per fi arriba el moment de la presentaci oficial.
cinema catal: Ets conscient que Frgiles s una de les pellcules que ms expectaci ha creat dins de la programaci del Festival? Thas creat com una mena dexpectativa al teu voltant?

JAUME BALAGUER: s difcil de saber, per efectivament soc conscient de que s una de les pellcules ms esperades i per aquest motiu saccentua aquesta sensaci de nervis. Tanmateix, el que espero s que aquestes expectatives sacabin complint.
cinema catal: De fet, ja havies presentat la pellcula al Festival de Vencia, amb tot el glamour que suposa presentar-la en un festival com la bienale. Quins records et queden daquella experincia prvia?

JAUME BALAGUER: Lexperincia ha estat bonssima. I la resposta del pblic s el millor que podem esperar perqu els espectadors van aplaudir molt una vegada finalitzada la projecci. I fixeu-vos que com a curiositat, magradaria esmentar que hi havia pblic majoritriament gran que quan va acabar la pellcula es van apropar a la Calista (Flockhart) i a mi per felicitar-nos, sobre tot perqu el final de la pellcula s molt emotiu.
cinema catal: Consideres Frgiles com una pellcula de terror destat pur i que noms interessar als fans del gnere o es tracta duna pellcula dirigida a tota mena de pblic?

JAUME BALAGUER: Crec que s una pellcula que pot arribar ms enll dels fans del gnere; s una pellcula de terror dura per que pot agradar a la gent que li agradi el cinema de suspens o el cinema de misteri. Tamb pot agradar a un tipus de pblic que no estigui vinculat a aquest gnere perqu crec que s una pellcula que provoca emocions ms enll de la por. El pblic no noms tremola sin que tamb plora de lemoci de les imatges.
cinema catal: Una de les escenes ms inquietants de la pellcula es desenvolupa en linterior dun ascensor; potser a partir de la pellcula, molta gent es replantejar agafar lascensor i preferir pujar i baixar escales?

JAUME BALAGUER: Efectivament, crec que aquesta escena en concret provocar impacte entre els espectadors.
cinema catal: Dins de Frgiles, podem detectar la presncia de dues pellcules: una no la voleu desvetllar perqu t molta transcendncia al llarg de la teva pellcula i laltre s La Ley de la Hospitalidad, protagonitzada per Buster Keaton. La inclusi daquest clssic del cinema mut t vinculaci o es fruit de latzar?

JAUME BALAGUER: s ms propi de latzar, buscava alguna pellcula que estigus ms separada de la trama, com si hagus una normalitat aparent.
cinema catal: No obstant, es crea un parallelisme entre lescena que es veu a la televisi, amb Buster Keaton caient-li una casa a sobre per esquivant-la casualment i part de la trama de Frgiles?

JAUME BALAGUER: Si, de fet crec que la gent descobrir aquest parallelisme al final de la pellcula.
cinema catal: Malgrat petites excepcions, ests molt vinculat amb el gnere del terror i a la gent li costa molt imaginant-te en algun altre gnere; de fet, per exemple, es fa gaireb impensable veient-te dirigir una comdia; alguna vegada thas plantejat indagar en altres gneres?

JAUME BALAGUER: Home, la comdia s molt difcil dassimilar per altres tipus de gneres si que a la millor mho plantejo; de fet, tinc ganes de fer alguna incursi en altres gneres, per la comdia s molt poc probable. Per amb aix no vull dir que em vagi a desvincular del terror, perqu s el gnere a on em trobo ms a gust i no tinc previst dabandonar-lo, ni molt menys.
cinema catal: El fet de treballar amb un repartiment internacional: la nord-americana Calista Flockhart o el britnic Richard Roxburgh, aix suposa un conflicte didiomes? Perqu es clar, tamb hi apareixen actors que parlen amb altres idiomes, com lespanyola Elena Anaya.

JAUME BALAGUER: s una sobre esfor portar una pellcula daquest tipus perqu quan la teva llengua materna s el catal, rodar en angls requereix molta pacincia; malgrat que jo el parli, no deixa de comportar una dificultat. Penseu que durant el rodatge jo noms parlo en angls, per en canvi lequip tcnic parla lespanyol; en qualsevol cas, lluny de provocar un problema, aix crea una gran harmonia. Tamb haig de dir que jo rodo en angls quan la histria ho requereix, com s el cas de Frgiles.
cinema catal: Una vegada ms, has trencat una de les normes dor de Hitchcock, quan aconsellava no treballar amb nens. Aix que tha suposat?

JAUME BALAGUER: A mi magrada treballar amb nens i s que el fet de treballar amb ells no ha de diferir del treball amb adults. De fet, la meva forma de dirigir els nens s la mateixa que la de dirigir els adults, no diferencio la meva tcnica. El que si que procuro s crear una fludesa entre els nens i jo.
cinema catal: En les teves pellcules, les actrius son les clares protagonistes. Creus que s ms fcil treballar amb actrius que amb actors i, en tot cas, elles tenen un esperit ms patidor?

JAUME BALAGUER: No s ms fcil ni ms difcil, per jo em sento ms atret per la basant dramtica de la dona, perqu mestimula ms un personatge femen, trobo que t quelcom ms misteris. Probablement, elles sn ms patidores, o al menys aix s el que diria el tpic.
cinema catal: Seguint les teves pellcules, ens adonem que un dels aspectes ms elaborats s la banda sonora. La collaboraci teva amb el compositor s estreta o els hi dones llibertat per a les seves creacions?

JAUME BALAGUER: s una collaboraci estreta. En aquest cas concret, vaig desplaar-me fins a Madrid, a casa de Roque Baos (el compositor de la banda sonora de Frgiles) per crear una gran complicitat.
cinema catal: Lespectacular xit de Darkness (la seva pellcula anterior) als Estats Units i tenint en compte el retard amb el que es va estrenar, et va agafar per sorpresa?

JAUME BALAGUER: Certament no mho esperava, era difcil preveure un xit daquesta magnitud. Em sento molt orgulls de tota la gent que va treballar amb mi a Darkness, perqu tots ells tamb son artfexs del seu xit.
cinema catal: Per cert, per quan s prevista lestrena del teu episodi per a la srie de televisi Historias para no dormir?

JAUME BALAGUER: Crec que la seva emissi est prevista pel primer trimestre del 2006, per ara mateix no us ho puc assegurar.
cinema catal: Finalment, ens agradaria conixer quina s la teva pellcula del Festival que esperes veure per sobre de les altres, si la promoci de Frgiles tho permet, es clar?

JAUME BALAGUER: No he tingut massa temps de mirar la programaci, per em faria grcia veure la pellcula de Rob Zombie (The Devils Rejects), encara que la primera (La casa de los 1000 cadvares) no em va agradar. I per descomptat A History of Violence de David Cronenberg.
cinema catal: Jaume Balaguer, moltes grcies i molta sort amb la presentaci de Frgiles.

JAUME BALAGUER: Moltes grcies a vosaltres.
cinema catal: Ests illusionat per presentar la pellcula a Sitges?

JAUME BALAGUER: Molt illusionat perqu hi ha un punt bastant important entre la pellcula i Filmax, grcies al Fantastic Factory i una relaci molt estreta. Estrenar la pellcula aqu, doncs est molt b perqu s, com el diu el tpic, el marc ideal per a la presentaci duna pellcula de les caracterstiques de La Monja. Tot lequip de la pellcula tan el tcnic com lartstic est molt orgulls de com ha quedat la pellcula i tots esperem que anir molt b perqu s un producte sincer i honest que lnic que pretn s entretenir.
cinema catal: Tot sorgeix duna idea original de Jaume Balaguer. A partir daqu com es gestiona la pellcula?

JAUME BALAGUER: La Fantastic Factory no para de buscar idees i en va sorgir aquesta gaireb com un acudit des de Filmax i Jaume Balaguer est capficat en la histria del fantasma duna monja assassina, perqu creia que estticament era irresistible i a partir daqu en Jaume va desenvolupar una trama que en Manu Dez transforma en el gui de la pellcula i aquest gui el perfilo jo visualment per portar-lo a la pantalla.
cinema catal: El fet de que la versi original sigui majoritriament parlada en angls, s degut a una qesti comercial com imposici de Filmax?

JAUME BALAGUER: s que la projecci de Fantastic Factory s internacional i aleshores la forma de fer productes rendibles s que tinguis loportunitat de vendres a tot el mn i en aquest sentit, pensem que quan ms tacostis al cinema nord-americ millor i ms possibilitats dxit. s una garantia per poder collocar el producte en un ampli mercat internacional. En qualsevol cas, tamb thaig de dir que els pressupostos de Filmax tenen un lmit que no es pot sobrepassar.
cinema catal: I que li ha portat a un muntador com tu a donar el salt a la direcci?

JAUME BALAGUER: Home, mira jo recordo casos com el de David Lean, que abans de director havia sigut muntador i malgrat que no s molt freqent, hi ha hagut altres directors que prviament es dedicaven al muntatge. De fet, jo em vaig matrcula a una escola de cinema amb la intenci de dirigir, el que passa s que les circumstncies em van portar a especialitzar-me en muntatge, per mai havia descartat lambici de convertir-me en director com finalment he aconseguit. Tamb he de reconixer que Brian Yuzna director de films fantstics i un dels mxims responsables de la Fantastic Factory ha estat una de les persones que ms confiana mhan donat per fer aquest salt.
cinema catal: A Brian Yuzna i li agreixes pblicament aquesta confiana fent-li un homenatge al incloure una seqncia de Faust dins de La Monja?

JAUME BALAGUER: Efectivament, ho vaig trobar divertit i aix queda dins de la pellcula.
cinema catal: Penses que s ineludible que dins de La Monja es deixin veure referncies o homenatges a diverses pellcules de terror?

JAUME BALAGUER: Doncs si, no volem enganyar a ning, el terror s un tema popular i no pots fugir de les referncies. Un mateix sap que no ser original, per tant crec que s molt millor lhonestedat de no amagar-se; perqu es clar quan veus un fantasma sortint de darrera una porta, aix ho has vist en 1000 pellcules i aquestes alades no anem a descobrir res i no pots escapar dalguna cosa que forma part de la prpia cultura del gnere. I a ms, crec que s molt honest treballar des de la basant del toc simptic i magradaria que la ironia i lhumor que t la pellcula es noti; em fa molt por que aquesta ironia no es noti i ning rigui. La ironia ja hi era en el gran clssic del terror juvenil, com va ser Scream.
cinema catal: El que no deixa de ser curis s que un concepte tan net i espiritual com s laigua suposi la presncia del terror?

JAUME BALAGUER: s com la gnesi, lelement que uneix un sser dun altre mn amb un daquest. s a dir, si un mor cremat es desenvolupar en foc i si mor a laigua, doncs s presentada amb el tractament fantstic que suposa la frontera entre el mn dels morts i el dels vius. A ms, estticament ens interessa molt i de fet vaig rescriure algunes escenes per jugar ms amb el concepte de laigua, per una qesti que em semblava molt interessant.
cinema catal: Creus que La Monja pot crear alguna mena de polmica o conflicte amb el catolicisme?

JAUME BALAGUER: Espero que no, perqu la pellcula t una vocaci tan dentreteniment gamberro que fins i tot et diria que vam decidir titular-la La Monja per la qesti esttica graciosa i per fer un acudit. Hi havia una pellcula dun assass que es deia El Carnisser i els carnisseres no per aix s van enfadar des del gremi de carnissers. No obstant, evidentment si que hi ha una reflexi per fets des del punt de vista de lemoci no pas de lintellectual. Crec que cada pellcula de terror pot semblar una bajanada, per t un element moral o filosfic al darrera molt important, el que passa s que sovint no est desenvolupat com quelcom per fer una tesi moral, sin que est fet des del punt de vista de lemoci pura que s la por.
cinema catal: Luis, moltes grcies per compartir aquesta conversa i molta sort en la promoci de La Monja.

JAUME BALAGUER: Moltes grcies a vosaltres.



Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small