cinema catal� . caT
Pellcules catalanes o de director catal

LA PIEL QUEMADA

Cinema Catal . NET
Director: Josep Maria Forn
Producci: Teide P.C.
Any: 1967
Durada: 110'
Gui: Josep Maria Forn
Fotografia: Ricardo Albiana
Msica: Federico Martnez Tud
Muntatge: Luis Puigvert
Intrprets: Antonio Iranzo (Jos), ngel Lombarte (Andrs), Marta May (Juana), Carlos Otero (Julio), Silvia Solar (dona estrangera), Luis Valero (Manolo).

Sinopsi: Jos s un treballador d'origen andals que treballa com a pe de la construcci a un poble de la Costa Brava. Va haver d'emigrar perqu al seu lloc d'origen, Guadix, un poblet de Granada, no tenia feina com a jornaler agrcola, ni tampoc existien altres fonts d'ocupaci. A la Costa Brava en canvi hi ha una important demanda de treball pel fort creixement que est tenint el turisme. Installat a Catalunya viu amb contradicci la seva nova situaci: les relacions laborals, la llengua catalana, la presncia de les turistes estrangeres, etc. D'altra banda, Juana, la seva dona, els Lacci de la pellcula transcorre en un sol dia en que un home, Jos, emigrat a Catalunya, viu una jornada de la seva vida, mentre la seva dona i els seus fills emprenen un viatge des dun poble de Granada per reunir-se amb ell a Lloret de Mar, el poble on el protagonista intenta fer-se un futur.

Consideracions: La pellcula retrata un pas en el que el fenomen de la emigraci del sud cap al nord on milers de persones venien a Catalunya per sobreviure, coincideixen amb el turisme europeu que estava vivint la seva poca de major esplendor. s a Lloret de Mar on es posen de manifest aquests dos fenmens, el turisme i la emigraci, que van canviar moltes coses del pas. La piel quemada fa referncia tant als obrers que passaven les hores treballant a prop de les platges, quan ja comenava el boom de la construcci, mentre el sol els crema la pell, com als turistes que gaudien de la platja sota el sol que, duna manera diferent, tamb els cremava la pell.
La pellcula es va estrenar el 28 de novembre de 1967 a Barcelona i durant 5 anys va passar per les sales de cinema de tota Espaa. En total, es va recaptar 9 milions de les de les antigues pessetes, que, tenint en compte el preu de les entrades de cinema, era tot un xit de pblic.
En aquells temps, el cinema que es feia era ms aviat superficial, fals i la repressi franquista encara posava ms entrebancs a qui volia retratar la realitat de la poca duna forma crtica i realista. La piel quemada va haver de lluitar contra la censura que li demanava al seu director que es doblessin les converses que estaven en catal (finalment no es va haver de fer) i que va acabar retallant una escena duna noia que sintua que estava nua.
Poc desprs de lestrena, la pellcula va passar per la Semana de Cine Espaol de Molins de Rei on es va fer evident la qualitat de la obra, i pel Festival de Valladolid, on va guanyar la Caravela de Plata (1968), entre daltres Festivals i mostres. Ha rebut premis com la medalla del Cercle descriptors al millor gui i a la millor interpretaci femenina per la Marta May, el Premi Fotogramas de Plata al Antonio Iranzo per la seva interpretaci i el Premi al Millor Equip Tcnic atorgat pel Sindicato Nacional del Espectculo. Un exemple del recolzament de la crtica cap a la pellcula es va demostrar arrel duna enquesta que la revista Barcelona Metropolis Mediterrnia, editada per lAjuntament de Barcelona va organitzar al 1995. En ella, es van reunir 40 crtics de cinema catalans, que van proclamar La piel quemada com la millor pellcula que shavia fet fins aleshores. A ms a ms, el film ha participat en innumerables trobades, seminaris i debats.



Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small