cinema catal� . caT
Pellcules catalanes o de director catal

A LA DERIVA

Cinema Catal . NET
Director: Ventura Pons
Producci: Els Films de la Rambla, S.A., amb la collaboraci de Televisi de Catalunya, S.A.
Any: 2009
Durada: 98'
Gui: Ventura Pons, segons l'obra de Llus Anton Baulenes
Fotografia: Joan Minguell
Msica: Carles Cases
Direcci artstica: Bello Torras
Muntatge: Pere Abadal
Intrprets: Maria Molins (Anna), Roger Coma (Gir), Fernando Guilln (Arcadi), Albert Prez (Carducci), Anna Azcona (Eufe), Oriol Tramvia (Tono), Marc Cartes (lex), Merc Pons (Jordina), Boris Izaguirre (Floreal).

Sinopsi: LAnna torna de lfrica, on ha treballat dos anys en una ONG, i es contracta com a gurdia de seguretat en un exclusiu centre de salut a les afores de Barcelona. Al trencar amb el seu xicot i anar-sen de casa, un company de feina li deixa una autocaravana com habitatge provisional. Passa unes setmanes en un cmping desert i desprs sinstalla a laparcament duna rea de servei de lautopista. En una ronda nocturna a la feina coneix un jove, ingressat per ordre judicial, que no camina per causa duna parlisi i que es nega a revelar la seva identitat. Ella sentir una creixent atracci, que es materialitzar en una relaci fosca i de dependncia. Per lAnna no pot treures lfrica del cap.

Consideracions: He arribat a plantejar-me aquest projecte per vries raons. La que a ulls aliens pot semblar ms important, s que tant Anita no perd el tren com Amor Idiota, les dues pellcules que he fet emparades en la fabulaci del gran Baulenas, van funcionar molt b tant artsticament com comercial en tots els pasos on es van exhibir, que van ser molts. No s destranyar que tingus ganes de tornar a treballar amb el mateix escriptor ja que en les dues histries precedents mhavia sentit molt b com a narrador. Aquests darrers anys he continuat llegint a en Llus-Anton Baulenas, banyant-me en el seu riqussim univers, fins que arrib a mans meves la seva ltima novella, rea de servei. Segons ell, aquesta narraci tanca la trilogia iniciada amb els dos textos anteriors que he dut al cinema. En Baulenas, que s un amic amb el que comparteixo amplis criteris en camps que no sn nicament literaris, mhavia ensenyat la histria de lAnna i en Gir en una redacci prvia a leditada. Em va agradar el germen del relat, per, honestament, no lhi vaig veure la translaci cinematogrfica i aix li ho vaig. Va sortir la novella i, curiosament, alguns crtics em van sorprendre, ratificant el que en Baulenas mhavia anunciat, per a ells semblava una pellcula meva. Al marge daquesta apreciaci, la situaci era molt semblant a la que havia viscut amb Amor idiota, novella que tamb mhavia costat molt veure-la cinematogrficament. Ambdues histries, Amor i rea, eren molt potents, per, a diferncia del que mapuntaven des dels papers, les veia molt difcils dadaptar al cinema. Amb Anita, basada en Bones obres, tot fou diferent ja que el relat em produ un coup-de-foudre que es materialitz en un gui que em va fluir instantniament. Per les adaptacions tenen aquestes coses.
En Llus-Anton insist i em va passar una escaleta per a un possible gui drea de servei que, al cap de dos o tres mesos, em vaig posar a desenvolupar, per que vaig deixar de seguida ja que la seva proposta no em flua cinematogrficament. Uns mesos ms tard, amb ms lectures i ms donar-li voltes a la novella, em va semblar trobar un punt dinflexi el referent afric, com a leit motiv, que apareixia breument en el text - on basar lestructura narrativa, el concepte de ladaptaci. Com he apuntat infinitat de vegades, sempre es tracta del mateix, si no tens el concepte narratiu clar no pots explicar la histria. Aix vaig comenar a bastir el gui dA la deriva.
La principal atracci sarrela en la descripci duns personatges enfrontats, duna forma molt peculiar, a un tema universal, la necessitat de laltre. A la vegada presenta subtemes igualment riqussims, apassionants, molt presents en quasi totes les meves pellcules, com lamistat, el desassossec i el desarrelament... Aix que altre vegada torno a centrar-me en un dels meus temes predilectes, la necessitat de laltre, per plantejat des dun desesper, un desarrelament malalts, que caracteritza a la protagonista.
LAnna, una dona de trenta anys, torna marcada, cremada de i per lfrica. Tant de la feina durant dos anys com infermera en una poderosa ONG, com, sobretot, de la manca de sentit que hi ha descobert. Tot el que la motiv a anar-hi se li ha desmuntat. La realitat daquesta experincia no s tan idllica com ens la pinten als europeus i ella est fastiguejada por la inexistncia dels valors que van conduir-la a anar-hi, temps enrere, a posar-se en aquest mn. Desenganyada, accepta el primer treball que li proposen. Ning del seu mn entn que es contracti com a gurdia de seguretat nocturna en un luxs centre de salut i desttica, un reducte dall ms exclusiu del nostre mn occidental. Tampoc ning entn que trenqui amb en Ricard, la seva parella, i encara menys que sen vagi a viure sola a una autocaravana estacionada, primer, durant unes setmanes a un cmping desert al costat de la platja i desprs a laparcament duna rea de servei de lautopista. El seu habitacle, un microespai rodant, li permetr entrar en contacte amb uns sers que comparteixen amb lAnna, soledat, desempar, desarrelament, marginalitat, volguts o no. s el mn que, contraposat al del centre super fashion, marca els lmits daquests mesos de la seva vida.
Tot aix mentre, al centre de salut, lAnna coneix en Gir, un jove inadaptat, ingressat per ordre judicial, que no pot caminar per una parlisi i que es nega a revelar la seva identitat. LAnna sent progressivament una creixent atracci por aquest ser estrany, i queda atrapada en una relaci fosca i de dependncia. Ella es creu una dona forta que pot controlar les seves emocions. Tanmateix, la trobada sexual amb el camioner ens demostrar que no s cert. En una metafrica nit de cap dany assistir al rebuig den Gir, la persona que havia deixat entrar en la seva vida. I tamb a la crua realitat de la impossibilitat de la seva relaci. Per el retorn final a lfrica, al somni que lAnna mai sha tret del cap, ser com un tornar a la recerca, un altre cop, duna realitat efmera o potser a la desaparici final, ofegada enmig dels seus propis somnis.
Lfrica com una metfora dels somnis duns ssers que volen fugir de la seva realitat immediata. Partint daquesta idea que utilitzo per obrir i tancar la pellcula, per tamb puntualment per a subratllar els estats emocionals de la protagonista, vull deixar fluir la histria. Vull tornar a fer una pellcula en que la narraci i la cmera sigui, com a Amor idiota, absolutamentlliure, per explicar lnsia que sent lAnna per trobar a laltre, en mig del desconcert i del malestar del nostre mn.
Tota la pellcula estar explicada cmera a m, per no per fer una pellcula moderna. No vull ser modern per un dia. A la deriva parla del nostre neguit, per tamb de lansietat de trobar-se un mateix buscant un sentit a la vida. I aix em porta a plantejar-me la pellcula duna manera aparentment casual, malgrat que en realitat, tot estigui molt preparat, com sempre. Com vaig explicar arran dAmor idiota, pellcula amb la que crec que tindr molt a veure, crec que a la histria de lAnna li toca passar de la calligrafia estilstica, sense perjudicar la planificaci. Ha de semblar com si la cmera vagi buscant amb ella, amb els seus ulls, amb la seva mirada, amb el seu sentiment, per sabent sempre el que jo, com a narrador, necessito ensenyar, lliurement. Aix respecte al que li passa al seu retorn al nostre mn occidental. El tractament afric ser obligatriament diferent, condicionat per les imatges a les que pugui accedir i fondre en el relat. A les meves pellcules busco en la prpia histria la forma que em demana per explicar-les millor, intentant conjuntar harmonia i coherncia entre contingut i forma. I em deixo portar, sempre lliurement.
(Ventura Pons).



Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small