cinema catal� . caT
Pellcules catalanes o de director catal

HEROIS

Cinema Catal . NET
Director: Pau Freixas
Producci: Media Films
Any: 2010
Durada: 112'
Gui: Albert Espinosa i Pau Freixas
Fotografia: Julin Elizalde
Msica: Arnau Bataller
Direcci artstica: Nina Causs
Vestuari: Nria Anglada
Muntatge: Jaume Mart
Intrprets: Eva Santolaria (Cristina), lex Brendemhl (Sala), Emma Surez (Gloria), Llus Homar (Luis), Nerea Camacho (Elena), Ferran Rull (Xavi), lex Monner (Ekaitz), Mireia Vilapuig (Cristo), Joan Sorribes (Roth), Marc Balaguer (Colo).

Sinopsi: Un jove publicista, amb una reeixida carrera professional i una vida personal buida, es veu immers en un viatge a contrarellotge per arribar puntual a una important reuni de negocis. Durant el trajecte coneix una noia espigada que carrega amb una motxilla amb la qual, malgrat les seves oposades maneres de viure la vida, connectar i acabar rememorant l'poca ms mtica i emotiva de la seva infncia: l'ltim estiu que van passar amb la colla . Descobrirem qui van ser de nens, amb quina intensitat van viure el seu primer amor, la seva primera aventura i com es van sentir Herois, quan lluitaven per aconseguir aquella cabana mgica que els podia concedir tots els seus desitjos. Aquest viatge al passat, als seus antics anhels i motivacions, far que el publicista es replantegi de la nit al dia la seva vida i finalment hagi de decidir entre la seva carrera i aquell sentiment de felicitat que ha renascut en ell, grcies a una noia tan especial com esbojarrada que ha aconseguit posar el seu mn del revs.

Consideracions: Pau Freixas va debutar en el llargmetratge amb Cactus (2001). Nines russes (2002) va ser el seu segent film. El tercer film del realitzador barcelon va ser Cmara oscura (2003). El seu quart llargmetratge trenca amb el gnere cinematogrfic en qu ha desenvolupat la seva incipient carrera cinematogrfica, el cinema negre.
En paraules del mateix director: "volia fer una pellcula que parls de la infncia i de la nostlgia, que tingus aventura i que enalts aquella poca".
El gui est escrit per Albert Espinosa que va elaborar els personatges de la colla protagonista i els seus dilegs-, i Freixas li va donar la perspectiva adulta, l'entramat final. Albert Espinosa s l'autor dels llibrets de Planta 4 (2003) d'Antonio Mercero, Tu vida en 65' (2006) de Maria Ripoll i Va a ser que nadie es perfecto (2006) de Joaquim Oristrell, entre les ms destacades.
Al Festival de Mlaga-Cine espanyol va guanyar el Premi del Pblic.

Crtica: Dentrada, reconec que no puc ser massa objectiu davant duna pellcula que sendinsa en les peripcies i sentiments duna colla de xavals durant un daquells estius de principis dels anys vuitanta, enmig duna poblaci costera. Per molt temps que hagi passat, el qui subscriu recorda amb gran enyorana un daquells perodes de vacances, quan amb uns 12 anys vivia les experincies ms mgiques i entranyables de la seva etapa juvenil, on lamistat i nsies daventura, es barrejaven amb innocncia i un gran sentiment de llibertat, en una poca inoblidable. Evidentment, tot aix sona cursi i massa dol, tou i un xic ridcul, per s que al trobar-me davant daquests Herois, encapalats per en Pau Freixas, he recordat un munt dancdotes que tenia rovellades des de feia molts anys. I aquesta s la gran grcia daquest film, que per b que saprofita dun grapat de clixs i estereotips per emocionar i fer caure la llagrimeta, tamb s cert que sapropa molt b cap aquells detalls que acaben agafant forma amb el pas dels anys, quan ja sent adult vnen records daquella etapa. El director de Cmara oscura construeix la seva nova pellcula en sentit homenatge a tota aquella generaci que va viure el trasps de linfantes a ladolescncia, tot coincidint en els mesos de vacances escolars envoltat de la famlia, per sobre tot pels amics, aquells que acaben perdurant malgrat que el seu contacte fos bastant limitat. Freixas va ser un daquells vailets, perqu noms aix incorporant laspecte autobiogrfic- es pot concebre una pellcula com aquesta. El seu principal problema, no obstant, s caure en massa tpics generacionals, en labs dicones: el pster de La historia interimable sembla empaperar tota la pellcula, les referncies directes a sries com El coche fantstico, i a altres pellcules com Los Goonies, i molt especialment a lesplndida Cuenta conmigo sn ms que evidents. I malgrat que s obvi recordar aquella srie espanyola que va condicionar a tota una generaci, com va ser Verano azul, s la influncia del cinema nord-americ el que acaba condicionat tot el film. Per encara que sigui per una vegada, em permeto passar per alt tots els errors del film gui irregular, flaquesa en els salts de temps, la seva irritant banda sonora o personatges desdibuixats com, una vegada ms, el que li cau a Llus Homar -, per ressaltar les bones intencions, lalegria i illusi de la realitzaci i, en definitiva, lhomenatge generacional cap a tots els qui vrem viure els (atacats) vuitanta des daquella edat de la ignorncia. (Albert Galera).

Enllaans



Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small