Borja Crespo i Chema García formen una singular parella creativa iniciada amb la seva anterior col·laboració conjunta al idear el personatge “Diox el exterminador”. De fet, l’amistat sorgeix de temps enrera ja que Borja Crespo, a través de la seva casa Subterfuge Comix, havia editat treballs de Chema García els anys 90. El granadí Chema García s’ha forjat en el món de la publicitat i el disseny com a dibuixant i després com a il·lustrador, tant de llibres infantils com a la versió espanyola de la revista Rolling Stone, assolint l’any 2000 el guardó d’autor revelació en el Saló del Còmic de Barcelona. Des d’aleshores no ha parat de publicar per diferents editorials. Mentre que el bilbaí Borja Crespo ha estat curtmetratgista, director de videoclips, productor de tota mena d’obres audiovisuals i, fins i tot ha estat director del Festival de Cine de Peñíscola durant tres anys. Col·labora en diferents mitjans i també ha publicat com a dibuixant algunes històries pròpies participant activament en el Saló del Còmic de Getxo des de fa anys.
Ambdós atresoren una trajectòria artística i professional d’envergadura i amb l’edició de “Cortocuentos” de part de la marca vasca Astiberri aconsegueixen plegats una fita important. Es tracta d’una edició cuidada i delicada en format de llibre il·lustrat farcit d’històries breus, de narracions mínimes travessat pel fantàstic i el terror de sèrie B però filtrat per l’amargura i la poesia. Històries agredolces, tragicòmiques i melanconioses que arrosseguen un pòsit de tristesa. Abunden les invasions alienígenes, els contes clàssics rebregats i transformats, i també estampes qüotidianes carregades de reflexió sobre la despersonalització, l’alienació col·lectiva, el sofriment humà i la desolació. Un historieta gràfica plural, màgica i fantàstica, però carregada a més de sentit, d’intenció, de missatge. Històries independents que es podrien sobreposar perfectament i que dialoguen entre si de forma transversal creant una coherència i armonia conceptual conjunta rica i profunda.
Construida a base de haikus, de proverbis, de lliçons humanes sense càtedra i composada amb escassos i minimalistes textos que contrasten amb il·lustracions a pàgina sencera. Cada història rep un enfocament estilístic diferent amb un recital creatiu increïble de Chema García. A vegades sembla una confrontació de colors amb diferents gradacions que van del blanc i negre, al gris i arriba fins als colors esclatants. Una estranya i fascinant lluita de tons en què el gris esdevé sovint el color d’una civilització terrestre tendent al gregarisme i la deshumanització en què la massa gris col·lectiva acaba per crospir-se un acolorit individu de cor generós a “Corazón tonto” o la radiografia de la immovilitat, l’avorriment i l’ensopiment malaltís que registra el contundent relat “Tedio”. Retrobem el gris alienant fins i tot en el tètric i monocolor gris de la història del monstre esculpit en un sofà mirant eternament la televisió a “El ogro de la caja de luz”. Les tonalitats grises apareixen de nou en una invasió sospitosament humana que vol esclafar un planeta de jocs, gresca, felicitat i, com no, de colorins i llaminadures pintades.
L’ús expressiu del color és capaç de revertir una situació d’invasió extraterrestre d’un negre fúnebre i opressiu perquè suri a la superfície tota la nostàlgia i tendresa d’un robot ocupant que intenta recomposar els destrossats humans com a nines de drap per no sentir-se sol enmig de la devastació a “Exterminador”. Hi ha històries precioses d’amants cosits com “Juntos” i contes al revés de monstres porucs amagats sota el llit a “El monstruo pelusa”.
Un llibre d’historietes emotiu i tendre, sensible i líric, irònic i cruel bellament il·lustrat en què cada microconte gaudeix d’un tractament estilístic diferenciat pel que fa a grafisme, formes, línies i colors. Una recomenable fusió de textos i formes dibuixades.
