FINALITZA EL RODATGE DE LA MOSQUITERA, L'ÚLTIMA PRODUCCIÓ D'EDDIE SAETA
La productora Eddie Saeta conclou la fase de rodatge de l'últim treball del català Agustí Vila (Un banco en el parque, 3055 Jean Leon) que va començar a principis de novembre a la ciutat de Barcelona. Una història urbana que el seu director defineix com una “comèdia dramàtica sobre la impossibilitat de tragèdia”.
D'aquesta forma, Eddie Saeta incorpora amb La mosquitera un projecte nou dins d'una llarga filmografia que ha estat guardonada pels principals festivals internacionals (entre ells el Festival de París i diverses Filmoteques com Sevilla, Tetuan, Cali, Tànger, Casa Encendida, etc., que han presentat una recent retrospectiva). Acaba de finalitzar el rodatge d'una pel·lícula que, des d'una vocació independent, aposta per un casting inèdit fins ara per a la productora de Lluís Miñarro. Encapçalat per Emma Suárez i Eduard Fernández, el seu repartiment es completa amb l'actriu colombiana Martina García (Rabia), Àlex Batllori ([Rec]2), Anna Ycobalzeta (Semen, una historia de amor) i Fermí Reixach (The Frost), amb la participació especial de Geraldine Chaplin.
En aquest rodatge ha suscitat molt interès l'aparició de Chaplin, qui ha manifestat repetides vegades la seva fascinació pel projecte. En declaracions de la filla del mític Charlot, "La mosquitera és un dels tres millors guions que he llegit en la meva vida”. L'actriu encarna el paper de María, una anciana malalta de Alzheimer que parla a través de Robert, el personatge interpretat per Fermí Reixach.
Eduard Fernández i Emma Suárez donen vida a una família en crisi, els membres de la qual viuen atrapats en un món de culpabilitat i sentiments enfrontats. Entre el foc creuat dels seus pares està Lluís, interpretat pel debutant Marcos Franz, un adolescent refugiat en un silenci que es rebel·la contra el món dels adults.
Alícia (Suárez) i Miquel (Fernández) retraten els desencontres d'una família a punt d'enfonsar-se. Ella estima tot massa. A ell l'ofega l'excés d'amor d'Alícia. Voldria viure en un món on l'amor fos ordenat i on els desitjos tinguessin horari. Al seu fill Lluís (Franz) el fet de viure li fa sentir culpable. Acull a casa tot tipus d'animals. Aquest és el punt de partida d'un relat de malentesos creuats, atrapats per una xarxa invisible que els aïlla, la mosquitera.
Malgrat el dramatisme de la història, Vila situa dins del gènere de la comèdia aquest film del qual també signa el guió: “Tenia interès en fer una pel·lícula amb tots els elements de la tragèdia i comprovar com podien conviure sense arribar mai a esclatar, com podia finalment convertir-se la tragèdia en una comèdia”.
Així doncs, els personatges de La mosquitera lluiten desesperadament per posar límits a uns sentiments que no controlen. Senten la sensació de perill, d'estar traspassant un límit. Per aquest motiu viuen una vida feta a la seva mida, empetitida. Han convertit la línia invisible que separa el bé del mal en un mur. Per això, quan hi ha una esquerda, l'aparició del conflicte és solament qüestió de temps.
Entre els títols més destacats d'Eddie Saeta figuren En la ciudad de Sylvia (Venècia, 2007) de José Luis Guerin o El cant dels Ocells (Cannes, 2008) d'Albert Serra. I enguany ha recolçat nous projectes que han renovat l'interès de la crítica: Singularidades de una chica rubia de Manoel de Oliveira, que s'estrenarà el pròxim 18 de desembre, i Familystrip, el debut a la direcció del propi Lluís Miñarro.
