SERGIO LEONE. AUTOR: CARLOS AGUILAR. EDICIONES CÁTEDRA. COL·LECCIO SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS
Editorial Cátedra acaba d’editar el llibre “Sergio Leone”, de l’escriptor i historiador Carlos Aguilar, dins de la seva veterana col·lecció de referència consagrada a cineastes de tots el temps. El director italià nascut el 1929, fill d’un pare cineasta contemporani del naixement del cinema - Vincenzo Leone – i ajudant de direcció de reputats realitzadors com Carmine Gallone i Mario Soldati, va debutar amb l’ambiciós peplum “El coloso de Rodas” (1960) després d’haver participat activament en la filmació de “Los últimos días de Pompeya”. Però Sergio Leone va acabant entrant en la història del cinema amb la singular revisitació del gènere nord-americà per excel·lència, el western, que va fer a “Por un puñado de dólares” (1964), un punt i apart en la història del cinema i del propi gènere. Aquest primer títol, fundador del que després s’anomenaria l’spaguetti-western, va ser una adaptació de “Yojimbo” (1961) d’Akira Kurosawa, rodat seguint les petjades anteriors de l’èxit de “Los siete magníficos” (1960) de John Sturges, deutor de “Los siete samuráis” (1954), novament del mestre Kurosawa, i va obrir una primera tanda de films batejada com la “trilogia del dòlar” conformada per “La muerte tenía un precio” (1965) y “El bueno, el feo y el malo”(1966).
Sergio Leone va ser el principal contribuidor a la desmitificació i renovació d’un gènere construït bàsicament sobre l’èpica i l’heroisme de la colonització del llunyà Oest nord-americà. El gènere s’envileix i s’embruta emfasitzant la violència, l’amoralitat, la cobdícia i l’afany de lucre amb els diners. Sergio Leone omple el seu cinema d’actors secundaris, entronitza la figura inesgotable de Clint Eastwwod, afavoreix la consagració del compositor Ennio Morricone i atorga una fisicitat esfereïdora a les seves pel·lícules amb grandiosos i excessius primers plans i una saturació formal amb temps dilatats, estiradíssims i pesats en ambients polsosos i pestiulents.
Després obra una segona trilogia més dispersa i espaiada en el temps iniciada amb un quart western desproveït de la llegendària figura de Clint Eastwood - poc després llençada en solitari al debutar l’any 1971 amb “Escalofrío en la noche” – i de referències cinèfiles evidents amb els criminals de l’inici - homenatges a “Sólo ante el peligro” (1952, Fred Zinnemann) o el film de cinema negre “Forajidos” (1946, Robert Siodmak) - a “Hasta que llegó su hora” (1968) amb un Henry Fonda en un registre desconegut. Aquest segon bloc continua amb un film d’aventures de sabor mexicà “Agáchate, maldito!” (1971) i és coronat amb un darrer i majestuós film que recreava els films de gàngsters nord-americans a la pel·lícula més pesimista i desoladora del genial director que va ser Sergio Leone tot signant la seva particular venjança envers Estats Units “Érase una vez en América”(1984). Durant aquesta segon tercet de pel·lícules té lloc pràcticament a inicis de la dècada dels 70 del segle passat la davallada de l’spaguetti western – una mena de subgènere i una fascinant i estilitzada perversió o degradació d’un gènere major - fruit de la seva massificació i sobreexplotació arribant a l’esgotament en un carreró ja sense sortida que comportaria fins i tot la seva paròdia. Sergio Leone, director únicament de set pel·lícules i que moriria sobtadament als seixanta anys el 30 d’abril de 1989, ha deixat una forta petjada en el cinema contemporani i figures senyeres com Quentin Tarantino o Robert Rodríguez se’n declaren beneficiaris i, fins i tot, hereus. La seva tasca revolucionària al torçar i rebregar un gènere que semblava instal·lat en la comfortabilitat ha rebut nombrosos homenatges i reconeixements entre els qual destaca sobremanera l’exercici de tribut póstum d’un dels seus directes deixebles, Clint Eastwood, en el seu darrer western, un elegíac, melancòlic, brutal i crepuscular “Sin perdón” (1992).
lectures: 2560
Joan Millaret Valls
9 de desembre de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Leoooooooooooneee!!!! el mejor director de la historia!
Cliff
11-12-2009
este libro es el mejor de Aguilar y el mejor sobre Leone, vaya texto genial y vaya fotos preciosas
