SERGIO LEONE. AUTOR: CARLOS AGUILAR. EDICIONES CÁTEDRA. COL·LECCIO SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS
Editorial Cátedra acaba d’editar el llibre “Sergio
Leone”, de l’escriptor i historiador Carlos Aguilar, dins de la seva veterana col·lecció de
referència consagrada a cineastes de tots el temps. El director italià nascut el 1929, fill
d’un pare cineasta contemporani del naixement del cinema - Vincenzo Leone – i ajudant de
direcció de reputats realitzadors com Carmine Gallone i Mario Soldati, va debutar amb
l’ambiciós peplum “El coloso de Rodas” (1960) després d’haver participat activament en la
filmació de “Los últimos días de Pompeya”. Però Sergio Leone va acabant entrant en la història
del cinema amb la singular revisitació del gènere nord-americà per excel·lència, el
western, que va fer a “Por un puñado de dólares” (1964), un punt i apart en la història
del cinema i del propi gènere. Aquest primer títol, fundador del que després s’anomenaria
l’spaguetti-western, va ser una adaptació de “Yojimbo” (1961) d’Akira Kurosawa, rodat
seguint les petjades anteriors de l’èxit de “Los siete magníficos” (1960) de John Sturges,
deutor de “Los siete samuráis” (1954), novament del mestre Kurosawa, i va obrir una primera
tanda de films batejada com la “trilogia del dòlar” conformada per “La muerte tenía un precio”
(1965) y “El bueno, el feo y el malo”(1966).
Sergio Leone va ser el principal
contribuidor a la desmitificació i renovació d’un gènere construït bàsicament sobre l’èpica i
l’heroisme de la colonització del llunyà Oest nord-americà. El gènere s’envileix i s’embruta
emfasitzant la violència, l’amoralitat, la cobdícia i l’afany de lucre amb els diners. Sergio
Leone omple el seu cinema d’actors secundaris, entronitza la figura inesgotable de Clint
Eastwwod, afavoreix la consagració del compositor Ennio Morricone i atorga una fisicitat
esfereïdora a les seves pel·lícules amb grandiosos i excessius primers plans i una saturació
formal amb temps dilatats, estiradíssims i pesats en ambients polsosos i pestiulents.
Després obra una segona trilogia més dispersa i espaiada en el temps iniciada amb un quart
western desproveït de la llegendària figura de Clint Eastwood - poc després llençada en
solitari al debutar l’any 1971 amb “Escalofrío en la noche” – i de referències cinèfiles
evidents amb els criminals de l’inici - homenatges a “Sólo ante el peligro” (1952, Fred
Zinnemann) o el film de cinema negre “Forajidos” (1946, Robert Siodmak) - a “Hasta que llegó
su hora” (1968) amb un Henry Fonda en un registre desconegut. Aquest segon bloc continua amb un
film d’aventures de sabor mexicà “Agáchate, maldito!” (1971) i és coronat amb un darrer i
majestuós film que recreava els films de gàngsters nord-americans a la pel·lícula més pesimista
i desoladora del genial director que va ser Sergio Leone tot signant la seva particular
venjança envers Estats Units “Érase una vez en América”(1984). Durant aquesta segon tercet de
pel·lícules té lloc pràcticament a inicis de la dècada dels 70 del segle passat la davallada de
l’spaguetti western – una mena de subgènere i una fascinant i estilitzada perversió o
degradació d’un gènere major - fruit de la seva massificació i sobreexplotació arribant a
l’esgotament en un carreró ja sense sortida que comportaria fins i tot la seva paròdia. Sergio
Leone, director únicament de set pel·lícules i que moriria sobtadament als seixanta anys el 30
d’abril de 1989, ha deixat una forta petjada en el cinema contemporani i figures senyeres com
Quentin Tarantino o Robert Rodríguez se’n declaren beneficiaris i, fins i tot, hereus. La seva
tasca revolucionària al torçar i rebregar un gènere que semblava instal·lat en la
comfortabilitat ha rebut nombrosos homenatges i reconeixements entre els qual destaca
sobremanera l’exercici de tribut póstum d’un dels seus directes deixebles, Clint Eastwood, en
el seu darrer western, un elegíac, melancòlic, brutal i crepuscular “Sin perdón” (1992).
lectures: 2717
Joan Millaret Valls
9 de desembre de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Leoooooooooooneee!!!! el mejor director de la historia!
Cliff
11-12-2009
este libro es el mejor de Aguilar y el mejor sobre Leone, vaya texto genial y vaya fotos preciosas
