OTTO PREMINGER. AUTOR: ANTONIO GARCÍA-BERRIO HERNÁNDEZ. EDITORIAL CÁTEDRA. COL·LECCIÓ SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS
L’editorial Cátedra dedica el volum número 77 de la seva col·lecció Signo e imagen/Cineastas al realitzador novaiorquès nascut a Viena Otto Preminger. Avui dia en què sembla que la història del cinema hagi desaparegut o que hagi restat codificada en quatre llocs comuns i enmig d’aquesta voràgine de l’oblit on s’apliqui la fòrmula del que no es veu no existeix, almenys resulta interessant l’aparició d’aquest estudi consagrat al director d’esplèndides pel·lícules com “Anatomía de un asesinato” (1962). Cal dir que aquest gran i irregular cineasta desaparegut el 1986 als setenta nou anys - després de rodar una discreta i maleada última cinta en què va haver de desemborsar de la seva propia butxaca prop de dos milions de dòlars, “El factor humano” (1979), que hagués pogut ser el seu gran comiat tenint en compte la contribució creativa del dramaturg Tom Stoppard a partir de l’obra homònima de Graham Greene -, s’enfronta actualment al descrèdit crític aconseguit al final de la seva carrera fruit d’una decadència creativa i l’escàs éxit comercial de les seves darreres propostes.
Aquest cineasta injustament oblidat que va deixar obres mestres inqüestionables com la poderosa, fascinant i excepcional “Laura” (1944) rodada prácticamente a l’inici de la seva singladura cinematogràfica, va contribuir indubtablement a la majoria d’edat del cinema clàssic gràcies a la seva creativitat artística i també a la seva heterogènia i moderna temàtica, un aspecte aquest barrer que el va portar a tocar contra la moral conservadora de Hollywood provocant el seu posterior afiançament com a realitzador independent. Aquest realitzador europeu, per atzar, va debutar en l’escena teatral austríaca per trasllladar-se tot seguit als Estats Units a l’aixopluc dels estudis Fox als seus joves vint-i-vuit anys.
Aquest director, considerat ben aviat com autor per la crítica francesa – la reraguarda de la inminent “nova onada” - gràcies a una filmografia rica i agosarada realitzada durant tota la dècada dels cinquanta i inicis dels seixanta, va proporcionar l’emblemàtic rostre d’una nova feminitat encarnat en una debutant Jean Seberg apareguda en els films “Saint Joan” (1957) i “Buenos días tristeza” (1958) i que va agafar en prèstec un debutant Jean-Luc Godard a “Al final de la escapada” per inaugurar oficialment el recanvi generacional i estètic que va remoure l’encotillat cinema francès i, de retruc, el cinema mundial.
Aquest període marcat per una independència lluny dels grans estudis, iniciada l’any 1952 després de diferents entrebancs amb productors, mandataris i, també, censura, com la batalla perduda en motiu de l’amputació a “Ambiciosa” (1947), va donar grans resultats en la seva nova faceta com a productor en pel·lícules com “El hombre del brazo de oro” (1955) en què s’enfrontava obertament al tema tabú de la representación de la drogadicció a la gran pantalla. Després de rodar la superproducció “Éxodo” (1960) a partir del clàssic de Leon Uris a favor de la causa sionista – el mateix Peminger era un jueu vienès de bona família - va encetar una mena de trilogia institucional sobre la denúncia de la corrupció política a “Tempestad sobre Washington” (1961), la mostració de les llums i ombres dins l’Església Catòlica a “El cardenal” (1963) i l’acostament als defectes i virtuts de l’estament militar a “Primera victoria” (1964).
Entre l’anecdotari de la seva prolífica vida - en què hi figuren algunes aparicions com a actor tot lluint la seva calva i el seu cos imponent i robust com en la memorable aparició com a cap d’un camp de presoners nazi durant la Segona Guerra Mundial a “Stalag 17/Traidor en el infierno” (1953) de Billy Wilder - hi ha un episodi que podria contribuir també a esbossar el seu famòs caràcter difícil i, a vegades, tirànic, com l’encontre entre el director i l’agent de Truman Capote, Irvin Lazar, per gestionar la compra dels drets de l’obra “A sang freda” que va acabar amb un bon grapat de punts de sutura en el cap de Preminger.
