PETITES (I GRANS) CONTROVÈRSIES EN LES NOMINACIONS ALS PREMIS GOYA 2010
Tot i ja ser tradicionals, les peculiaritats en el
llistat de nominacions als premis Goya ens han tornat enguany a deixar de pedra. Algunes
absències i diverses presències incomprensibles tornen a demostrar la dificultat que implica la
elaboració d’un llistat limitat on cal donar cabuda a les millors pel·lícules de l’any. Els
criteris de selecció manquen de transparència i la confidencialitat del procés comporta any
rere any sospites i reguards més o menys interessats.
Així, Pedro Almodóvar podrà tornar
a sentir-se obscurament maltractat per una Acadèmia que ha obviat “Los abrazos rotos” de les
principals candidatures, exiliant el darrer film del director manxec a categories secundàries
com la de Millor Guió Original o Millor Banda Sonora, un reconeixement que sembla difícil li
puguin negar a la música signada pel sempre solvent Alberto Iglesias.
Com a mínim la
musa d’Almodóvar, Penélope Cruz, sí ha vist reconeguda la seva tasca a la pel·lícula i opta a
ser reconeguda com a millor actriu de l’any, quelcom que haurà de disputar-se amb la britànica
Rachel Weisz, amb la (incomprensible) Conxa de Plata al darrer Festival de Sant Sebastià, Lola
Dueñas, i amb la sempre favorita Maribel Verdú.
Pitjor sort ha tingut un altre dels
pesos pesants del cinema estatal: Isabel Coixet i el seu “Mapa de los Sonidos de Tokio” han
estat esquivats per una Acadèmia que no va dubtar en premiar fa uns anys “La vida secreta de
las palabras”. Sense ser el millor film de Coixet, l’evocadora sensitivitat de la joguina
asiàtica de Coixet mereixia millor sort que alguna de les pel·lícules nominades.
És el
cas, per exemple, de la deficient i decebedora “El baile de la victoria”, pel·lícula que ha
confirmat el daltabaix creatiu del seu director Fernando Trueba, qui no aixeca cap des del
fracàs de “El embrujo de Shanghai”, almenys pel que fa als seus projectes de ficció. Escollida
per representar Espanya als Òscars, la pel·lícula és una mostra de poesia exagerada i bellesa
impostada, on els versos no acaben de rimar en cap moment. Trueba enceta el camí per esdevenir
el nou Garci de la Acadèmia, cineasta mimat i reconegut faci el que faci, en agraïment etern a
l’Òscar importat l’any 92 amb “Belle Epoque”.
També és difícil d’entendre, tot i
l’esplendor narratiu del film, la nominació a Millor Pel·lícula de “El secreto de sus ojos”,
film de nacionalitat eminentment argentina que obté 10 nominacions, inclosa la de Millor
Pel·lícula Hispanoamericana, el que denota un cert desconcert per part dels selectors a l’hora
d’ubicar geogràficament el capital del film.
En canvi, no trobem ni rastre d’aquelles
pel·lícules que han apostat per un cinema més arriscat, cas de “Los Condenados” d’Isaki
Lacuesta (Premi Fipresci al darrer festival de Sant Sebastià), “La mujer sin piano” de Javier
Rebollo (Conxa de Plata al Millor Director, també a la capital donostiarra), “V.O.S.” de Cesc
Gay, o “Petit Indi” de Marc Recha. El gest suggerent de la Acadèmia fa dos anys, amb el
sorprenent i aplaudit reconeixement a “La Soledad” de Jaime Rosales, sembla haver quedat en
l’oblit. La mateixa sort que han patit dos notables documentals: “Màscares” d’Esteve Riambau i
Elisabeth Cabeza, i “Ich Bin Enrich Marco” de Santiago Fillol i Lucas Vermal.
Amb tot, “Celda 211” sembla la gran favorita a triomfar la nit del 14 de febrer, amb el permís
de la grandiloqüent (i discutida) “Àgora” d’Alejandro Amenábar, un altre dels nens mimats de
l’Acadèmia (com entendre si no l’allau indiscriminat de guardons a “Mar adentro” l’any 2004).
La sorprenent aproximació al gènere presidiari del fins ara desestimable Daniel Monzón (autor
de pel·lícules tan ximples com “La caja Kovak”) sembla haver conjuntat el beneplàcit de crítica
i públic. Si més no, un Goya el té segur: el de millor intèrpret masculí per Luis Tosar. Un
guardó que haurà de batallar amb un Ricardo Darín que podria acabar la nit amb un doblet:
Millor Actor Protagonista per “El secreto de sus ojos” i Millor Actor Secundari per “El baile
de la Victoria”. I si la vida és justa, Raul Arevalo i Marta Etura haurien de tornar a casa,
per fi, amb l’estatueta del pintor aragonès sota el braç.
A continuació us adjuntem el
llistat de nominats en les principals candidatures:
MILLOR PEL·LÍCULA Agora Celda
211 El secreto de sus ojos El baile de la Victoria
MILLOR DIRECTOR Alejandro
Amenábar per “Ágora” Juan José Campanella per “El secreto de sus ojos” Daniel Monzón per
“Celda 211” Fernando Trueba per “El baile de la Victoria”
MILLOR INTERPRETACIÓ
MASCULINA PROTAGONISTA Ricardo Darín per “El secreto de sus ojos” Antonio de la Torre per
“Gordos” Jordi Mollà per “El cónsul de Sodoma” Luis Tosar per “Celda 211”
MILLOR
INTERPRETACIÓ FEMENINA PROTAGONISTA Penélope Cruz per “Los abrazos rotos” Lola Dueñas per
“Yo, también” Maribel Verdú per “Tetro” Rachel Weisz per “Ágora”
