cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JEAN SIMMONS, LA BELLESA ANGELICAL, TANCA ELS ULLS ALS 80 ANYS
Jean Merylin Simmons reunia un físic i una qualitat interpretativa prodigiosa. Tenia una bellesa tranquil·la, una mirada enigmàtica i una cara angelical. Aquests requisits li va obrir la possibilitat d’emprendre diversos papers al cinema. Va treballar amb grans directors: David Lean, Stanley Kubrick, William Wyler, Joseph Leo Mankiewicz, Richard Brooks i actors de primera fila: Kirk Douglas, Cary Grant, Robert Mitchum, Richard Burton, Gregory Peck, Burt Lancaster i Paul Newman, entre altres.
Jean Simmons va neixer un 31 de gener de 1929 al barri londinenc de Crouch Hill. Al 1943 va estudiar a Aida School of Dancing, on es va iniciar el seu camí cap la fama.

La seva imatge sempre estarà lligada, almenys, a una dotzena de bones pel·lícules.
Narciso negro (Black Narcissus, 1947) de Michael Powell i Emeric Pressburger on destacava la seva brutal sensualitat. Hamlet (1948) de Lawrence Olivier, el seu primer gran paper, Ofelia. Va ser candidata a l’Oscar com actriu de repartiment i va guanyar el premi a la millor interpretació femenina al Festival de Venècia de 1949. Cara de àngel (Angel Face, 1952) d' Otto Preminger , el mal seduïa a l’espectador arrossegat per la força de l’actriu britànica. La reina virgen (Young Bess, 1953) de George Sidney, glamour i bellesa per una jove Isabel I. La túnica sagrada (The Robe, 1953) de Henry Koster, l’intèrpret acompanyada per Richard Burton i Victor Mature va participar en el primer film en format cinemascope.
El fuego y la palabra (Elmer Gantry, 1960) de Richard Brooks, magnífic duel interpretatiu entre Burt Lancaster i Jean Simmons, dins la pell d’una fanàtica monja. Con los ojos cerrados (The Happy Ending, 1969) de Richard Brooks, Simmons efectua una acurada interpretació d’una dona de bona posició amargada per la seva solitud conjugal. Aquest paper li va permetre assolir la seva segona candidatura a l’Oscar. Pàgina en blanco (The Grass Is Greener, 1960) de Stanley Donen, una comèdia exquisida. Spartacus (1960) de Stanley Kubrick, la converteix en una merescuda estrella. És impossible oblidar a Jean Simmons en el personatge de Varinia. Horizontes de grandeza (The Big Country, 1958) de William Wyler, amb Gregory Peck i Charlton Heston. Un film d’homes on destaca amb força la seva presència. Ellos y ellas (Guys and Dolls, 1955) de Joseph Leo Mankiewicz, un musical on lluïa la seva millor vis còmica.
A mitjans de la dècada dels setanta iniciava la seva retirada del cinema, però la televisió la va recollir a dues sèries mítiques: Norte y Sur, y El pájaro espino, on va guanyar un Emmy.
El passat 22 de gener, víctima d’un càncer de pulmó, moria una actriu inoblidable.
Notícies - Cinema Català . NET
Jean Simmons

lectures: 1262

Jaume Claver

25 de gener de 2010


Comparteix la notícia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Una actriu inoblidable, guapa, de gran presència i molt professional. Descansi en pau.
Roc26-01-2010

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a màxim pots omplir 255 caràcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small