JEAN SIMMONS, LA BELLESA ANGELICAL, TANCA ELS ULLS ALS 80 ANYS
Jean Merylin Simmons reunia un físic i una qualitat interpretativa prodigiosa. Tenia una
bellesa tranquil·la, una mirada enigmàtica i una cara angelical. Aquests requisits li va obrir la
possibilitat d’emprendre diversos papers al cinema. Va treballar amb grans directors: David Lean,
Stanley Kubrick, William Wyler, Joseph Leo Mankiewicz, Richard Brooks i actors de primera fila: Kirk
Douglas, Cary Grant, Robert Mitchum, Richard Burton, Gregory Peck, Burt Lancaster i Paul Newman,
entre altres.
Jean Simmons va neixer un 31 de gener de 1929 al barri londinenc de Crouch Hill. Al 1943 va estudiar
a Aida School of Dancing, on es va iniciar el seu camí cap la fama.
La seva imatge sempre estarà lligada, almenys, a una dotzena de bones pel·lícules. Narciso negro (Black Narcissus, 1947) de Michael Powell i Emeric Pressburger on destacava la
seva brutal sensualitat. Hamlet (1948) de Lawrence Olivier, el seu primer gran paper, Ofelia.
Va ser candidata a l’Oscar com actriu de repartiment i va guanyar el premi a la millor interpretació
femenina al Festival de Venècia de 1949. Cara de àngel (Angel Face, 1952) d' Otto Preminger ,
el mal seduïa a l’espectador arrossegat per la força de l’actriu britànica. La reina virgen
(Young Bess, 1953) de George Sidney, glamour i bellesa per una jove Isabel I. La túnica
sagrada (The Robe, 1953) de Henry Koster, l’intèrpret acompanyada per Richard Burton i Victor
Mature va participar en el primer film en format cinemascope. El fuego y la palabra (Elmer Gantry, 1960) de Richard Brooks, magnífic duel interpretatiu
entre Burt Lancaster i Jean Simmons, dins la pell d’una fanàtica monja. Con los ojos
cerrados (The Happy Ending, 1969) de Richard Brooks, Simmons efectua una acurada interpretació
d’una dona de bona posició amargada per la seva solitud conjugal. Aquest paper li va permetre
assolir la seva segona candidatura a l’Oscar. Pàgina en blanco (The Grass Is Greener, 1960)
de Stanley Donen, una comèdia exquisida. Spartacus (1960) de Stanley Kubrick, la converteix
en una merescuda estrella. És impossible oblidar a Jean Simmons en el personatge de Varinia.
Horizontes de grandeza (The Big Country, 1958) de William Wyler, amb Gregory Peck i Charlton
Heston. Un film d’homes on destaca amb força la seva presència. Ellos y ellas (Guys and
Dolls, 1955) de Joseph Leo Mankiewicz, un musical on lluïa la seva millor vis còmica.
A mitjans de la dècada dels setanta iniciava la seva retirada del cinema, però la televisió la va
recollir a dues sèries mítiques: Norte y Sur, y El pájaro espino, on va guanyar un
Emmy.
El passat 22 de gener, víctima d’un càncer de pulmó, moria una actriu inoblidable.
Jean Simmons
lectures: 1038
Jaume Claver
25 de gener de 2010
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Una actriu inoblidable, guapa, de gran presència i molt professional. Descansi en pau.
