cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LLUMS I OMBRES DEL CINEMA CATAL

El passat dilluns primer de febrer, el fastus teatre barcelon Coliseum va esdevenir lescenari de la 2a edici del premis Gaud instaurats per la jove Acadmia del Cinema Catal. La pellcula revelaci de lany, Tres dies amb la famlia de la debutant Mar Coll, va obtenir finalment tres dels ms preuats guardons de la vetllada: millor actriu principal per la jove Nausicaa Bonnn, millor direcci i millor pellcula en llengua catalana. Una altra cinta dun principiant com Ventura Durall Les dues vides dAndrs Rabadn obtenia premis grossos com millor actor principal per lex Brendehmul i millor actriu secundria per Clara Segura. Les grans favorites i que acumulaven ms nominacions van obtenir escassos reconeixements i Xtrems dAbel Folk va arribar a marxar amb zero estatuetes.

La gran nit del cinema catal es va retransmetre com si fos una diada nacional dautoafirmaci dun pas amb una indstria sobirana i una llengua establerta. La jornada es va desenvolupar amb tota normalitat malgrat es tracts duna jornada calenta al coincidir amb lapagada de pantalles dictada per la gran majoria de la patronal exhibidora del sector cinematogrfic. La celebraci va prevaldre i es va tenir la festa en pau per damunt de polmiques, conflictes, discussions i fronts oberts. LAcadmia va exhibir tot el seu potencial per dissimular les mancances dun pas fet a batzegades mentre els propietaris del cine baixaven la persiana i tancaven la paradeta com a mostra de poder. La potent i dinmica indstria catalana atorgava guardons a un cinema esquizofrnic i amb problemes didentitat quan hores dara encara no se sap que s aix del cinema catal i sha doptar salomnicament per distingir dues categories dins del cine local, un cinema fet a casa per parlat amb espanyol i un altre cinema parlat en catal; mentre els espectadors shavien de quedar a casa. Estan molt be les catifes vermelles, les desfilades, el glamur, els flaixos i els vestits cars per festejar aquesta diada, daltra banda ben necessria, i veure la llum dun cinema en catal, ai las, inexistent a les sales i, per descomptat, invisible per a la gent i relegat al regne de les ombres i els proscrits.

Dindstria en tenim molta i molt bona per no tenim espectadors. O s que encara shan de fabricar. Aquesta manca de pblic i aquest desinters pel cinema catal, segur que s culpa del gregarisme de lespectador majoritari que es mou noms per seguir la pastanaga de les grans produccions per tamb dels exhibidors presoners dels ingressos que proporcionen aquests productes. Aquests exhibidors, declarats majoritriament en vaga precisament el dia que menys diners recapten a la taquilla, sn els primers interessats en no ampliar loferta de cinema catal ni jugar-se-la a estimular-ne la demanda. Argumenten que el cinema catal no s rendible i, s cert, els nmeros canten i diuen que el consum de pellcules en catal s risible i residual. Per tamb cal tenir present que gaireb ning cedeix una sala per projectar-hi, perill, cinema catal. Si el cinema catal est marginat de les cartelleres de ben segur que ning shi acostar.

Desprs s comprensible que els empresaris samotinin davant dun projecte de llei que obligar a doblar al catal la meitat de cpies ja que, daltra banda, sempre han argumentat que el cinema doblat al catal ridcula i anecdtica presncia a les multisales, afegeixo jo - deixa escassos dividends. Argumenten que aquesta llei ser la davallada del sector i la mort prematura dun negoci en crisi i agnic. Lnic que volen s preservar el negoci i els guanys que proporcionen les cintes distribudes per les majors encara que aquestes els tinguin atenallats i agafats pels calers i amb escassos marges de maniobra i decisi. Sn dependents del cinema comercial fins a la submissi als seus dictats. I si les grans distribudores es neguen a doblar al catal - per tant, a doblegar-se als dictats dun govern legtim que el busca s senzillament la paritat de llenges i equilibrar una balana plenament insultant envers Catalunya com a pas els empresaris perdrien la font dingressos i lajustada mamella, ara en temps de vaques flaques, deixaria de rajar.

Al cap i la fi, lapocalptica vaga dels exhibidors potser deixa entreveure una supeditaci sense reserves al cinema ms comercial. No crec que mequivoqui si dic que es senten forts per plantar cara i enfrontar-se a la decisi justa, equilibrada i necessria dun govern que ha de revertir una situaci viciada i enquistada com s el del endmic i dictatorial doblatge en castell de la majoria de ttols quan davant les distribudores ajupen lesquena i callen mirant cap a una altra banda.

En aquest enrenou enrevessat i irraonable si podria afegir una altre apreciaci per acabar dembolicar la troca i s que la perversitat del doblatge no t parang ja que oficialitza descaradament lamputaci del treball d'actors i actrius, els qual actuen amb el cos, els gestos i, tamb, la veu. Aquest vici adquirit de llarga i funesta tradici es troba plenament arrelat en el subconscient de lespectador majoritari. Al cap i a la fi, s una malformaci congnita que neix amb el simple i primigeni gest danar al cinema i tot sembla indicar que s de difcil eradicaci, encara que forces hem mirat de desempallegar-nos grcies als circuits de versi original o les opcions que ofereixen els dvd. D'igual manera, segur que el costum tradicional i inqestionable de consumir exclusivament cinema doblat al castell tamb podria prendre un altre caire si saconsegueix aplicar duna punyetera vegada la nova llei del cinema catal desprs danteriors intents frustrats.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 2176

Joan Millaret Valls

3 de febrer de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small