cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MXIC, PAS CONVIDAT A LA MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERIC DE CATALUNYA

En complir-se el Bicentenari de la Independncia de Mxic i el Centenari de la Revoluci, la XVI edici de la Mostra dedicar dues retrospectives a una de les cinematografies ms importants de Llatinoamrica, la mexicana, a travs de 15 dels seus ttols ms destacats i inclosos entre les 100 millors pellcules mexicanes de tots els temps (segons la prestigiosa llista publicada per la revista Somos).

La retrospectiva Pas convidat: Mxic repassar obres imprescindibles de la cinematografia mexicana, rendint homenatge a la seva gran riquesa a travs d'obres de directors de la talla de el Indio Fernndez, Paul Leduc, Arturo Ripstein o Alberto Isaac, entre d'altres.

La retrospectiva Cinema i revoluci mexicana oferir una selecci de pellcules mexicanes clau sobre i al voltant del conflicte, realitzades per cineastes que han aportat la seva prpia visi de la Revoluci, un dels grans temes del seu cinema nacional que ha generat durant dcades valuoses obres convertides en documents essencials.


Retrospectiva Pas convidat: Mxic

Rio Escondido (1947) d' Emilio Fernndez (1903-1986)
El tndem Indio Fernandez-Gabriel Figueroa composa una de les cintes mexicanes ms polmiques de tots els temps. Una esttica preciosista i la crtica social es barregen en una histria que narra la tragdia d'una humil mestra rural.

Sensualidad (1950) dAlberto Gout (1907-1966)
Sorprenent i arriscada comdia de forta i inslita crrega ertica, dirigida per un dels cineastes ms notables de Mxic. Inscrita dins lanomenada poca dOr del cinema popular mexic, no va aconseguir estrenar-se comercialment a Espanya.

Races (1953) de Benito Alazraki (1921 -2007)
Primer llargmetratge com a director del ex-torero, poeta, guionista i director de cine Benito Alazraki, que construeix un ambicis retrat del mn indgena rural de l'poca enfrontat amb la civilitzaci moderna. Va guanyar un Ariel i el premi FIPRESCI del Festival de Cannes.

Tiburoneros (1962) de Luis Alcoriza (1918-1992)
Guionista habitual de Buuel, l'extremeny emigrat a Mxic Luis Alcoriza narra amb realisme i sense sentimentalismes una histria sobre la llibertat com a fet individual, eix al voltant del qual va girar gaireb tota la seva filmografia.

El gallo de oro (1964) de Roberto Gavaldn (1909-1986)
Basada en un conte de Juan Rulfo i amb gui de Roberto Gabaldn, Carlos Fuentes i Gabriel Garca Mrquez, es una histria sobre el joc de lamor i la sort entre un pregoner i una cancionera de fires. La fotografia del film va crrer a crrec de Gabriel Figueroa.

En este pueblo no hay ladrones (1965) d Alberto Isaac (1923-1988)
Primer llargmetratge dun dels homes ms polifactics del cinema mexic, conegut com El Gero. Cineasta, pintor, caricaturista i nadador olmpic, es bas en un conte de Garca Mrquez per retratar la societat mexicana. No estrenada comercialment a Espanya.

Canoa (1975) de Felipe Cazals (1937)
Una de les pellcules ms impactants del cinema modern mexic que qestiona i denncia la intolerncia i el fanatisme a partir d'una histria basada en fets reals i ambientada a la societat rural mexicana dels 60. Os de plata a la Berlinale.

El lugar sin lmites (1977) dArturo Ripstein (1943)
Basant-se en una novella de Jos Donoso, Ripstein, un dels millors directors mexicans dels darrers temps, ofereix la seva visi personal sobre els estereotips tradicionals relacionats amb el sexe. Guanyadora de dos Ariels i del Premi Especial del Jurat del Festival de San Sebastin.

Frida, naturaleza viva (1983) de Paul Leduc (1942)
Retrat hum i poltic de la mtica pintora Frida Kahlo, dona de Diego Rivera. Leduc s' endinsa en la intimitat de l'artista fugint dels convencionalismes habituals. Guanyadora de set Ariels i triomfadora a diversos festivals internacionals. No estrenada comercialment a Espanya.


Retrospectiva Cinema i Revoluci mexicana

El compadre Mendoza (1933) de Fernando de Fuentes (1894-1958)
Dirigida per un dels cineastes ms importants de Mxic, s un dels grans clssics del cinema sobre la Revoluci i una de les primeres pellcules sonores mexicanes. Va patir la incomprensi de la crtica fins que l' historiador francs Georges Sadoul la va rescatar als anys 60.

Vmonos con Pancho Villa (1935) de Fernando de Fuentes (1894-1958)
Pellcula mtica del cinema mexic que ofereix una visi dramtica i realista de la Revoluci. Tot i que en el moment de la seva estrena va ser un fracs de pblic, amb el temps va rebre el reconeixement que mereixia. Indita comercialment a Espanya.

Flor silvestre (1943) d Emilio Fernndez (1904-1986)
Una de les pellcules ms belles del cinema mexic que marc lesttica cinematogrfica del pas. La Revoluci s el context d'una histria d'amor que compt amb la presncia estellar de Dolores del Rio i Pedro Armendriz. Va suposar l'inici de la fructfera collaboraci entre Emilio Fernndez i Gabriel Figueroa

Enamorada (1946) dEmilio Fernndez (1904-1986)
Emilio Fernndez i Gabriel Figueroa segueixen marcant la histria del cinema mexic a travs d'un melodrama passional, tendre, violent, amb tocs de comdia dembolics i la presncia de Maria Flix com a gran estrella. Guanyadora de set Ariels.

La soldadera (1966) de Jos Bolaos (1935 -1994)
Drama entorn les dones que van participar a la lluita inspirat en un projecte del cineasta sovitic S.M.Eisestein. Supos el debut com a director de Jos Bolaos, acreditat per les seves rigoroses recreacions de la Revoluci. Indita comercialment a Espanya.

Reed, Mxico insurgente (1970) de Paul Leduc (1942)
Reconstrucci de les experincies del periodista nord-americ John Reed a la Revoluci Mexicana, a partir del seu propi llibre de records. Realitzada amb rigor documentalista per convertir-la en reflexi poltica, va ser guardonada amb un Ariel.

Aquestes retrospectives han estat possibles grcies al suport i la collaboraci de la Secretaria de Relacions Exteriors de Mxic, l' Embaixada de Mxic a Espanya, el Consulat de Mxic a Barcelona i la Filmoteca de la UNAM, instituci responsable de la preservaci i la restauraci (en els casos de "Vmonos con Pancho Villa" i "El compadre Mendoza") dels ttols de les retrospectives.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film El compadre Mendoza

lectures: 2123

Redacc

22 de març de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small