MÈXIC, PAÍS CONVIDAT A LA MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERICÀ DE CATALUNYA
En complir-se el Bicentenari de la Independència de Mèxic i el Centenari de la Revolució, la XVI edició de la Mostra dedicarà dues retrospectives a una de les cinematografies més importants de Llatinoamèrica, la mexicana, a través de 15 dels seus títols més destacats i inclosos entre les 100 millors pel·lícules mexicanes de tots els temps (segons la prestigiosa llista publicada per la revista “Somos”).
La retrospectiva “País convidat: Mèxic” repassarà obres imprescindibles de la cinematografia mexicana, rendint homenatge a la seva gran riquesa a través d'obres de directors de la talla de el “Indio” Fernández, Paul Leduc, Arturo Ripstein o Alberto Isaac, entre d'altres.
La retrospectiva “Cinema i revolució mexicana” oferirà una selecció de pel·lícules mexicanes clau sobre i al voltant del conflicte, realitzades per cineastes que han aportat la seva pròpia visió de la Revolució, un dels grans temes del seu cinema nacional que ha generat durant dècades valuoses obres convertides en documents essencials.
Retrospectiva “País convidat: Mèxic”
Rio Escondido (1947) d' Emilio Fernández (1903-1986) El tàndem “Indio” Fernandez-Gabriel Figueroa composa una de les cintes mexicanes més polèmiques de tots els temps. Una estètica preciosista i la crítica social es barregen en una història que narra la tragèdia d'una humil mestra rural.
Sensualidad (1950) d’Alberto Gout (1907-1966) Sorprenent i arriscada comèdia de forta i insòlita càrrega eròtica, dirigida per un dels cineastes més notables de Mèxic. Inscrita dins l’anomenada Època d’Or del cinema popular mexicà, no va aconseguir estrenar-se comercialment a Espanya.
Raíces (1953) de Benito Alazraki (1921 -2007) Primer llargmetratge com a director del ex-torero, poeta, guionista i director de cine Benito Alazraki, que construeix un ambiciós retrat del món indígena rural de l'època enfrontat amb la civilització moderna. Va guanyar un Ariel i el premi FIPRESCI del Festival de Cannes.
Tiburoneros (1962) de Luis Alcoriza (1918-1992) Guionista habitual de Buñuel, l'extremeny emigrat a Mèxic Luis Alcoriza narra amb realisme i sense sentimentalismes una història sobre la llibertat com a fet individual, eix al voltant del qual va girar gairebé tota la seva filmografia.
El gallo de oro (1964) de Roberto Gavaldón (1909-1986) Basada en un conte de Juan Rulfo i amb guió de Roberto Gabaldón, Carlos Fuentes i Gabriel García Márquez, es una història sobre el joc de l’amor i la sort entre un pregoner i una cancionera de fires. La fotografia del film va córrer a càrrec de Gabriel Figueroa.
En este pueblo no hay ladrones (1965) d’ Alberto Isaac (1923-1988) Primer llargmetratge d’un dels homes més polifacètics del cinema mexicà, conegut com “El Güero”. Cineasta, pintor, caricaturista i nadador olímpic, es basà en un conte de García Márquez per retratar la societat mexicana. No estrenada comercialment a Espanya.
Canoa (1975) de Felipe Cazals (1937) Una de les pel·lícules més impactants del cinema modern mexicà que qüestiona i denúncia la intolerància i el fanatisme a partir d'una història basada en fets reals i ambientada a la societat rural mexicana dels 60. Os de plata a la Berlinale.
El lugar sin límites (1977) d’Arturo Ripstein (1943) Basant-se en una novel·la de José Donoso, Ripstein, un dels millors directors mexicans dels darrers temps, ofereix la seva visió personal sobre els estereotips tradicionals relacionats amb el sexe. Guanyadora de dos Ariels i del Premi Especial del Jurat del Festival de San Sebastián.
Frida, naturaleza viva (1983) de Paul Leduc (1942) Retrat humà i polític de la mítica pintora Frida Kahlo, dona de Diego Rivera. Leduc s' endinsa en la intimitat de l'artista fugint dels convencionalismes habituals. Guanyadora de set Ariels i triomfadora a diversos festivals internacionals. No estrenada comercialment a Espanya.
Retrospectiva “Cinema i Revolució mexicana”
El compadre Mendoza (1933) de Fernando de Fuentes (1894-1958) Dirigida per un dels cineastes més importants de Mèxic, és un dels grans clàssics del cinema sobre la Revolució i una de les primeres pel·lícules sonores mexicanes. Va patir la incomprensió de la crítica fins que l' historiador francès Georges Sadoul la va rescatar als anys 60.
Vámonos con Pancho Villa (1935) de Fernando de Fuentes (1894-1958) Pel·lícula mítica del cinema mexicà que ofereix una visió dramàtica i realista de la Revolució. Tot i que en el moment de la seva estrena va ser un fracàs de públic, amb el temps va rebre el reconeixement que mereixia. Inèdita comercialment a Espanya.
Flor silvestre (1943) d’ Emilio Fernández (1904-1986) Una de les pel·lícules més belles del cinema mexicà que marcà l’estètica cinematogràfica del país. La Revolució és el context d'una història d'amor que comptà amb la presència estel·lar de Dolores del Rio i Pedro Armendáriz. Va suposar l'inici de la fructífera col·laboració entre Emilio Fernández i Gabriel Figueroa
Enamorada (1946) d’Emilio Fernández (1904-1986) Emilio Fernández i Gabriel Figueroa segueixen marcant la història del cinema mexicà a través d'un melodrama passional, tendre, violent, amb tocs de comèdia d’embolics i la presència de Maria Félix com a gran estrella. Guanyadora de set Ariels.
La soldadera (1966) de José Bolaños (1935 -1994) Drama entorn les dones que van participar a la lluita inspirat en un projecte del cineasta soviètic S.M.Eisestein. Suposà el debut com a director de José Bolaños, acreditat per les seves rigoroses recreacions de la Revolució. Inèdita comercialment a Espanya.
Reed, México insurgente (1970) de Paul Leduc (1942) Reconstrucció de les experiències del periodista nord-americà John Reed a la Revolució Mexicana, a partir del seu propi llibre de records. Realitzada amb rigor documentalista per convertir-la en reflexió política, va ser guardonada amb un Ariel.
Aquestes retrospectives han estat possibles gràcies al suport i la col·laboració de la Secretaria de Relacions Exteriors de Mèxic, l' Embaixada de Mèxic a Espanya, el Consulat de Mèxic a Barcelona i la Filmoteca de la UNAM, institució responsable de la preservació i la restauració (en els casos de "Vámonos con Pancho Villa" i "El compadre Mendoza") dels títols de les retrospectives.
