cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ENS HA DEIXAT EL DIRECTOR JOS MARA NUNES, EMINENT MESTRE DE L'ESCOLA DE CINEMA DE BARCELONA

El director de cinema Jos Mara Nunes (Faro, Portugal, 1930), eminent mestre de lEscola de cinema de Barcelona, ens ha deixat aquesta matinada. Dem, dimecres, a les 15.00 hores, sobrir la capella ardent al Tanatori de Collserola (Crta. Nacional 150, Km. 1,5. Montcada i Reixac). A les 17.00 hores, tindr lloc lacte de comiat. El trasps de Nunes sha produt just el mateix mes en qu sha estrenat a Barcelona i Madrid la seva ltima pellcula, Res Publica.

El realitzador portugus, establert a Barcelona des dels anys cinquanta, va rebre en els darrers anys diversos homenatges en reconeixement a la seva figura i a la seva trajectria. El reconeixement ms recent es va produir el passat dia 4 de mar, quan el president de la Repblica portuguesa, Cavaco Silva, va distingir Nunes com a Gran Oficial de lOrdre Militar de lEspasa de Santiago de la Cultura, en el decurs dun acte celebrat a lhotel Majestic de Barcelona. A ms de ser liniciador de lanomenada Escola de Barcelona de cinema, la Cinematheque francesa li va retre homenatge lany passat com a precursor de la nouvelle vague.

La seva extensa trajectria li va reportar tamb altres reconeixements, entre els quals figuren els homenatges que lany 2004 li van dedicar lAssociaci de Crtics dEspanya, el Centre Georges Pompidou i la Cinemateca de Montpellier. La Filmoteca de Catalunya va reconixer tamb en diverses ocasions la figura i lobra de Nunes, de qui va restaurar la seva primera pellcula de lany 1965, Maana.

Nunes va recollir tamb aquest mes de mar el Premi Rambla de les Arts, concedit pel projecte Rambleros. Aquesta iniciativa cultural, que reivindica la llibertat i el canvi social caracterstics de la Rambla des de la dcada dels seixanta fins a mitjans dels vuitanta, va organitzar a ms la reposici de la pellcula Noche de vino tinto, el film mtic del director portugus.

Barcelona ha estat el principal escenari de les pellcules de Nunes, a travs de les quals ha reflectit part de la histria de la ciutat. La seva filmografia est integrada pels segents ttols: Res Publica (2009) A la soledat (2008), Amigogima (2001), Gritos a ritmo fuerte (1984), El secreto, amor (1982), Autopista A-2-7 (1977), Iconockaut (1975), Metamorfosis (1971), Sexperiencias (1969), Biotaxia (1968), Noche de vino tinto (1966), Superespectculos del mundo (1963), La alternativa (1962), No dispares contra m (1961) i Maana (1957).

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 939

Redacci

23 de març de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

era com un catal ms
M.23-03-2010

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small