cinema catal� . caT
Notícies anteriors
SORPRENENT ESPIGA D'OR PEL JOVE REALITZADOR XIL MATAS BIZE
La 50 edici de la Semana Internacional de Cine de Valladolid va atorgar la seva mxima distinci al jove realitzador xil pel seu segon llargmetratge En la cama, una histria mnima protagonitzada per dos desconeguts que es troben per compartir una nit de sexe. Es tracta d'una trama minscula en qu el gran protagonista son els dilegs per que compta amb una reduda escala de plans, bsicament primers plans, i que tota l'acci discorre en una nica unitat d'espai i de temps. Una proposta arriscada i montona que pot provocar fcilment l'avorriment. D'aqu prov la sorpresa d'aquest guard ja que la proposta de Matas Bize va polaritzar obertament l'audincia entre detractors i defensors. En canvi, una altra proposta molt semblant per estticament molt ms elaborada, amb partici de la pantalla en dues meitats que guarden fcil relaci amb el pla/contrapl, per enganyant constantment i sofisticadament aquesta elemental divisi en un ric joc que juga al voltant de la separaci i uni d'una parella retrobada en una nit de sexe en un hotel, i que compta amb un treball majscul dels seus intrprets, se'n va anar cap a casa immerescudament amb les mans buides. Em refereixo al sorprenent segon film del jove nord-americ Hans Conesa Conversations with other women que est interpretat bsicament per Helena Bonham-Carter i Aaron Eckhart.
L'Espiga de Plata va recaure en el prolfic i fams director francs Franois Ozon pel seu nov llargmetratge Le temps qui reste en qu un jove fotgraf homosexual de trenta cinc anys s atacat per un cncer amb nul.les possibilitats de sobreviure descarregant la seva ira sobre els seus parents i company de pis. Aquest aspre melodrama filmat en cinemascope pel francs Ozon, que correspondria a la segona part d'una trilogia que gira al voltant de la mort i el dol i que es va iniciar amb Bajo la arena, es va erigir en una de les triomfadores de la nit el passat dissabte 29 d'octubre a l'obtenir tamb el guard al millor actor pel seu protagonista principal Melvil Poupaud. El premi a la millor actriu va recaure previsorament en l'octogenria Krystina Feldman per la seva impressionant caracteritzaci del pintor polons malet, miserable i malalt Mi Nikifor, un film sobre aquest pintor autodidacta i naf mort a la dcada dels seixanta dirigit pel realitzador polons Krzystof Krauze que ha hagut d'invertir quatre anys en el projecte.
El premi Pilar Mir al millor director novell va fer justcia a l'excel.lent treball del realitzador madrileny Daniel Cebrin Segundo asalto. El segon film del director de Cascabel, que ha comptat amb el veter director basc Imanol Uribe en tasques de gui, relata amb vigor, fora i bon pols narratiu la histria de dos personatges que s'entrecreuen en el mn de la boxa. Una sorprenent mostra del millor cinema negre possible amb connotacions paternofilials que a ms d'un li pot recordar l'oscaritzat film Million dollar baby del mestre Eastwood. Incomprensiblement el premi de la crtica internacional FIPRESCI va correspondre a la fluixa, senzilla, pobre i benintencionada pel.lcula pacifista que va tancar la 50 edici de la Seminci 2005, em refereixo a la cinta francesa Feliz Navidad de Christian Carion protagonitzada entre altres pel jove Daniel Brhl.
El jurat internacional format pel cineasta francs Andr Tchin, l'actriu Maria Barranco, l'actriu i directora portuguesa Maria de Madeiros o l'escriptor Manuel Hidalgo va atorgar el premi 50 aniversari de la Seminci, el que anomenarem l'antic Premi Especial del Jurat, a dos pesos pesants: Michael Haneke i Lars von Trier. El director austrac i el director dans van compartir respectivament guard per dos treballs d'altura i de gran significaci i rellevncia. El film de Haneke, Cach (Escondido), s una treball inquietant i enigmtic, quasi un exercici de terror, que juga amb el tema de la cmera oculta grcies a misterioses cintes de vdeo per dinamitar a travs de la violncia la placidesa d'una famlia burgesa francesa. El film de Lars von Trier, Manderlay, s la continuaci de la seva anterior obra Dogville en qu reincideix en la particular i lcida visi que l'artista dans fa dels Estats Units centrat en la present ocasi en els temes de l'esclavisme, la pena de mort i la democrcia en una plantaci del sud a la dcada dels anys trenta a travs d'un desplegament escnic d'aparent i estudiada senzillesa i un gui senzillament magnfic de plantejament circular. Una operaci idntica a l'anterior rodada en un immens plat amb marques negres sobre fons blanc en que combina cmera en m, precisos enquadraments i aparatosos plans zenitals que fan oblidar rpidament la seva mimtica anterior experincia.
El festival castell ha vist com en el seu cinquantenari estrenava nou director, Juan Carlos Frugone, desprs que el seu titular, Fernando Lara, fos cridat pel govern socialista per presidir l'INCA. Tot i que Fregone ocupava el segon lloc en l'anterior organigrama presidit immaculadament per Lara, l'edici d'enguany ha pagat el precipitat recanvi i les errades d'organitzaci han aparegut en un certamen caracteritzat per l'envejada perfecci de que feia gala, merescudament, el festival vallisolet. Sens dubte que Fregone ha pagat la novetat i all on es van notar ms els desajustaments va ser en l'mplia retrospectiva dedicada a commemorar tan clebre efemrides: cpies en mal estat, desori horari, projeccions en format dvd i selecci de ttols fora convencional.
El festival va emprendre el cam el passat 21 d'octubre amb el darrer treball del realitzador grecofrancs Constantin Costa-Gavras Arcadia. Una entonada inauguraci a crrec d'un habitual del certamen que fa dos anys havia estat motiu d'un homenatge amb retrospectiva inclosa. Una pel.lcula paranoica sobre la ferotge competncia en el mn laboral actual en qu el protagonista en atur - interpretaci difcil per encertada de l'actor francs d'ascendncia hispana Jos Garcia - comenar a desfer-se violentament dels seus possibles competidors en l'assalt al poder de la firma Arcadia. Constantin Costra-Gavras va acudir a la cita inaugural per no va ser l'nica celebritat que va trepitjar terres castellanes. Es fa ineludible parlar de la visita del mestre taiwans Ang Lee, que va acudir al festival amb la pel.lcula guanyadora a l'ltim festival de Vencia En terreno vedado, i tamb la dels germans belgues Dardenne, els qual van presentar el llarg vencedor en l'ltim festival de Cannes El nio. Tres puntals fora representatius del cinema del nostre temps que van contribuir a engrandir el sobrat prestigi del qual gaudeix la Seminci.
Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 1778

Joan Millaret Valls (Enviat especial a Valladolid)

3 de novembre de 2005


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small