cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA FORA DE LA NATURALESA. 22 RENCONTRES DU CINMAS D'AMRIQUE LATINE A TOULOUSE

Resulta simptomtic, que en un ampli ventall de pellcules llatinoamericanes de diverses procedncies dins de les seccions competitives Coup de Coeur i Dcouverte, la fora i la presncia de la naturalesa sigui tan determinant i nesdevingui, al capdavall, un dels grans protagonistes. Un continent immens per fora ha de treure rendiment dramtic dels seus espais naturals en conjunci amb la presncia de lhome. Aix resulta commovedora la cinta Alamar del director dorigen mexic nascut a Brusselles Pedro Gonzlez Rubio en qu es mostra el procs daprenentatge dun nen de mare italiana i pare dtnia maia quan aquest menut viur en contacte directe amb la naturalesa un estiu al costat del seu pare pescador. El film mostra la uni quasi embrionria del fill amb el seu pare i el seu avi fusionant-se i fonent-se amb el mateix mar. Un tot indissoluble. Viuen sempre en una cabana sobre loce o damunt una barca, tot el mn gira al voltant dun mar matern, provedor i geners. Un film nodrit dun esperit documental de transparncia desarmant i dimmensa fora per on es filtra la vida real. Una gran pellcula rodada sense artificis ni estratgies ni tonteries de cap mena que al final ha obtingut el premi de la crtica internacional.

La presncia del mar sinscriu en un altra ttol dins la secci oficial Coup de Coeur, Agua fra de mar, el primer llargmetratge de la realitzadora costa-riquenya Paz Fbrega. Aqu lelement mar al costat de la natura selvtica aporta el misteri i lenigma de lentorn que sembla traspassar-se a una nena que est acampada a la platja amb la seva famia i una altra dona que hi est de visita amb el seu company. Entre les dues dones sestableix un lla invisible i inextricable que aconsegueix desestabilitzar i torbar lespectador. Una feminitat enigmtica i cmplice que enrareix latmosfera de la pellcula com si fos una conseqncia de les mateixa fora del paisatge. Shi troben ressons evidents del parasitisme i lalienaci dels habitants de La cinaga de Lucrecia Martel, amb un deute explcit vers els jocs perillosos duna canalla descontrolada i amenaadora en la seva innocncia, tot i que aquest primer treball de Paz Fbrega sendinsa i aprofundeix vers el mn ocult femen i els batecs de la terra i el mar.

La naturalesa juga tamb un paper absolut dins la cinta xilena Turistas, el segon llargmetratge de la directora Alicia Scherson. Aqu, la reserva forestal de Siete Tazas s el marc de confluncia de diferents personatges que arrosseguen marcades crisis didentitat. Una dona que ha estat deixada pel seu marit, un turista noruec o un cantant retirat conformen aquest divers mosaic hum que latzar ha agrupat en aquest rac natural a la recerca duna nova orientaci en llurs errtiques vides. La fora transformadora de la natura esdev en aquesta cinta un simple decorat i els abusos de plans insectes, animalets o sons dels ocells apareixen desprovets de misteri en la seva plasmaci literal en una cinta finalment plana i esquemtica.

El paisatge rid i desrtic de la regi de El Sertao brasiler s labrupte marc fsic que acompanya a un geleg en missi laboral destudiar el terreny per a una futura canalitzaci per, que a la vegada, fuig duna ruptura sentimental, a Viajo porque preciso, volto porque ti amo del tndem format per Karim Anouz director de Madame Sata i Marcelo Gomes director de Cinma, aspirines et vautours -. Aquest fascinant i bell llargmetratge narrat en primera persona sense que mai aparegui el rostre del viatger s una road-movie que funciona com a quadern audiovisual de viatge, un bloc personal dimatges i reflexions dotat dun manifest ress documental que proporciona preciosos moments plstics i lrics. Un diari ntim dun home en una crulla existencial fet dapreciacions i notes enmig dun territori immutable i monton en qu aquest viatge en forma descapatria desemboca en un mar que engoleix el vol duns banyistes des dun penya-segat dun encant trasbalsador i que al capdavall ha recollit el gran premi Coup de Coeur del 22 festival Rencontres de Toulouse.

La cinta argentina El ltimo verano de la boyita s el segon llargmetrage de Julia Solomonoff i est protagonitzada per una nena preadolescent que viatja per estiuejar a una granja en un context rural al costat del seu pare per retrobar un amiguet de pags que pateix una estranya simptomatologia. Una pellcula inicitica i de creixement personal que posa fi als jocs de nens i toca el tema misteris i torbador de la identitat sexual en un context masclista i tradicional en qu una cursa de cavalls pot esdevenir un metafric ritus de pas a la maduresa. Aquesta tendra i clida pellcula de mirada infantil sallunya del fcil impacte que proporcionaria lescabrositat del tema i aposta per un tractament contingut i sobri. Aquests valors han facilitat que la cinta argentina obtingus el premi del pblic per compartit amb una altra cinta argentina, El hombre de al lado de Gastn Duprat i Mariano Chon. Aquesta cinta s una nova comdia del director de El artista i que connecta fcilment amb el pblic grcies al contrast que sorgeix dun conflicte entre un vell ordre encarnat per un ve urb, rude, xulo, masclista, gracis i un modern nou ordre interpretat per un dissenyador dxit i el seu mn asptic, superficial, estirat i elitista. Aquesta confrontaci social est exemplaritzada a travs duna discussi entre vens en un immoble dissenyat per Le Corbusier quan el nouvingut dascendncia ravalera vol fer una finestra per guanyar claror tot destruint lesttica de la casa.

Lltima de les set pellcules que competien en la secci oficial Coup de Coeur ha estat Plan B del tamb argent Pablo Berger. Aquest film construeix una mena de rond entre amants per acabar descobrint la pulsi homosexual que sorgeix entre dos nois amants de la mateixa noia. Una bona i robusta pellcula feta de plans essencials, allats, retallats de lentorn en un fora de pla prcticament inexistent. Cossos masculins lluts amb naturalitat, frescor i espontanetat sense haver de mostrar homes esculturals i de gimns en una cinta que rebutja lallegat de la causa i el pamflet, que sencomana de la grisor dun entorn urb auster i humil grcies a una esttica de la lletjor i uns plans generals dedificis amenaadors filmats en la seva isolaci amb sonoritats lynchianes que reforcen el carcter abstracte de la cinta.

Pel que fa a la secci Dcouverte cal esmentar la brutalitat ancestral, absurda i enfollida duna illa perduda en un conf de Xile on hi arriba un home cansat i apagat. Ens referim a lexcepcional Manuel de Ribera de Christopher Murray i Pablo Carrera narrat ben b com una estructura laberntica que aboca el seu protagonista a larbitrarietat i al sense sentit en la millor tradici de lagrimensor K. de la novella kafkiana per definici El castell. Universos encriptats i estructures concntriques on un nouvingut resta atrapat en una indesxifrable teranyina en qu la naturalesa hi juga un paper cabdal en tota la seva enigmtica i amenaadora presncia.

Una altra cinta que es mou en uns registres semblants s El vuelco del cangrejo del colombi Oscar Ruz Navia al mostrar com un foraster arriba a un lloc remot, incontaminat i paradisac per fer-hi escala abans de partir per mar amb una barca. El llogarret t trets de comuna hippie o denclavament utpic i els seus moradors sn afrocolombians, una comunitat escassament representada en cinema. El nouvingut viur una mena dimmersi en un territori que acabar per atrapar-lo quan un complex hoteler en construcci en aquesta miserable zona faci esclatar el conflicte i dinamiti una frgil estabilitat. El hipntic viatge daquest estrany visitant de pell blanca, nicament ajudats per nens de la zona, va rebre el Prix Dcouverte de la Critique Franaise.

El viatge a una zona allada i apartada de provncies dun noi a la recerca del pares en la cinta argentina La Tigra, el Chaco de Federico Godfrid i Juan Sasian significa una nova incursi en una zona rural i despoblada. Aquest viatge comporta una mena de suspensi temporal, un trajecte vers limmutabilitat, una immersi en una espcie de terra de ning en qu es reivindica el valor de la senzillesa, lhospitalitat i la humanitat dels seus pobladors mentre la figura del pare s esquiva. Una bonica histria de retrobament de velles amistats dinfantesa i dun amor potser recuperat dal nostlgic i lric que sobresurt per les seves simples i caloroses pinzellades en un film de traces documentals i observadores de les coses petites i anodines don sembla sorgir amb fora tota la vida. Aquesta pellcula va obtenir una Menci Especial pel jurat de la crtica francesa.

En aquesta secci competitiva cal assenyalar la fora inapellable del document que representa la denncia de Paraso del peru Hctor Glvez a partir de les histries creuades dun grup de joves que malviuen sense possibilitat descapatria en el desrtic i abandonat barri de Lima que rep el nom del ttol de la pellcula conformat per centenars de famlies que fugien dels combats recents entre exrcit i guerrilla. Interessant resulta la atpica, extrema i surrealista ltima cinta de Pablo Agero 77 Doronship sobre el sentiment daband i de fugida mascul narrat lliurement i sense xarxa fent gala dun gust pel mn onric i el subconscient poc habitual. Simptica i estril resulta la cinta argentina El pasante de Clara Picasso sobre un noi que entra a treballar com a mosso en un hotel. I completament prescindible resulta la cinta onanista, hormonada i narcisista Te cres la ms linda del jove xil Jos Sandoval construda exclusivament al voltant de la totpoderosa i totmica fita de la conquesta duna noia de part dun noi per anar al catre tot i que llueix alguns moments de frescor prou desimbolts i un ritme fora endimoniat.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film Viajo porque preciso, volto porque te amo

lectures: 2256

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Toulouse)

29 de març de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small