La 16 Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, Lleida 2010 es va inaugurar el passat divendres 9 d’abril en el flamant edifici La Llotja que incorpora nous i moderns equipaments a la ciutat de ponent. L’acte d’obertura va aconseguir omplir a vessar la nova seu inaugural de la Mostra i va comptar amb una extensa nòmina de personalitats i celebritats entre les quals van destacar especialment els homenatjats i premiats actor Ernesto Alterio, l’actriu i directora Iciar Bollain o la periodista cinematogràfica Conxita Casanovas.
En una secció competitiva pràcticament dominada per les cinematografies argentina i mexicana i que està oferint un bon nivell qualitatiu trobem cintes com “Andrés no quiere dormir la siesta” del debutant Daniel Bustamente en què per damunt d’una textura melosa i xopa de nostàlgia que a vegades pot arribar a molestar sap extreure les ombres i el rebrecs d’un règim argentí pinochetià on els segrestos i tortures més impunes poden conviure a l’altre costat del carrer. Tot això està explicat a través de la mirada innocent i progressivament contaminada del nen protagonista que esdevé testimoni d’aquets deplorable estat de coses enmig del silenci imposat a casa que arriba a ser tirànic i despòtic. Així resulta doblement enigmàtica la figura de l’àvia interpretada per Norma Aleandro plena d’amabilitat i generositat que al capdavall amaga i tapa amb la seva connivència les atrocitats d’un règim totalitari. L’actriu Norma Aleandro és la protagonista també d’“Anita” de Carlos Carnevale – el director d’”Elsa&Fred” – on es recreen els fatídics fets de l’atemptat terrorista antijueu del 18 de juliol de 1994 què interpreta la mare d’una jove amb síndrome de Down. La pel·lícula tracta de la ferida traumàtica que suposa l’esclat de la bomba en la pell d’aquesta nena ara perduda, desorientada i indefensa. Una pel·lícula sobre els danys col·laterals posant-hi rostre i sofriment i que recupera la recent memòria històrica argentina però que, en canvi, abusa del to tendra i sentimental d’aquesta nena orfe acollida per diferents personatges com si fos una espècie de gos abandonat i apallissat sempre desvetllant la compassió i la llàstima de l’espectador, encara que tot plegat presidit per un humor lleuger i benintencionat.
La tercera proposta argentina “El hombre de al lado” de Gastón Duprat i Mariano Chon esbossa l’enfrontament entre dos veïns en un edifici dissenyat per Le Corbusier a la ciutat de la Plata a Buenos Aires. Un film carregat d’ironia, crítica social i humor corrosiu que al capdavall dibuixa els rostres oposats d’una versió del “porteño” malparlat, xulo, graciós, violent i perillós però, al final, digne i orgullós; i, d’altra banda, l’habitant modern, ric, sofisticat, artificial i, definitivament, fals, roí i mesquí. I la quarta contribució argentina és el segon llargmetratge de la directora Gabriela David “La mosca en la ceniza” on es reprodueix de nou la cohabitació entre l’horror i l’apatia general mostrat clarament a través d’un carrer que en una banda conté un pis on s’explota sense miraments nenes de zones rurals o immigrades de països veïns i de l’altra banda trobem la vida tranquil·la i feliç del dia a dia d’una floristeria i un restaurant. Especialment aterridor és el paper d’un simpàtic i senzill cambrer encarregat d’unir simbòlicament aquest dos móns al perpetuar amb la seva actitud un ordre tirànic i esclavitzador.
Més enllà de les pel·lícules a competició i de les retrospectives, la Mostra ha ofert un parell de sessions especials. Una va ser l’estrena mundial de “El discípulo” del director andalús Emilio Ruiz Barrachina el passat dissabte dia 11 d’abril amb un repartiment internacional en què hi destaca una actriu en davallada com Marisa Berenson fent de Maria, un model com Joel West fent de Jesús i un actor català com Juanjo Puigcorbé fent de Pilats. Es tracta d’una decebedora aproximació humana i històrica al personatge bíblic i arquetípic de Jesús a tall de deconstrucció de la iconografia i l’imatgeria associada sovint a aquesta figura de la cristiandat. El director ha volgut plantejar hipòtesis i suposicions de treball més plausibles o raonables que vindrien a desmuntar força tota la mitologia cristiana. Un altre sessió especial va tenir lloc el dilluns dia 12 d’abril amb l’estrena espanyola del llargmetratge “Malamuerte” protagonitzat, entre altres, per l’actriu Ruth Gabriel- que actuava també en un petit paper a “El discípulo” -. Es tracta d’una pel·lícula contada en clau de cinema negre i portuari però està pèssimament explicada i conté algunes actuacions interpretatives força deficients.
Entre altres activitats paral·leles organitzades en el marc de la Mostra de Lleida 2010 el dimarts 13 d’abril es presentava el llibre “20 anys d’història del cinema de Catalunya” de l’editorial Laertes escrit pel crític i historiador cinematogràfic Àngel Comas qui va comptar amb la presentació del crític i exhibidor Antoni LLorens. Es tracta d’una eina indispensable tant per la valuosa i voluminosa informació que ofereix sobre el cinema produït a Catalunya aquests darrers anys com per l’esforç dut a terme de reflexió i debat sobre la, sovint, conflictiva i polèmica situació del cinema català.
D’igual manera, durant la Mostra també es poden visitar diferents exposicions com la dedicada a Alphonse Mucha (1860-1939) al CaixaFòrum. Es tracta d’un il·lustrador, cartellista, fotògraf, pintor i dissenyador que va portar a terme una de les contribucions més transcendentals a l’Art Nouveau a la fi del segle XIX gràcies a les seves exuberants i riques obres. També es pot visitar encara l’exposició dedicada al internacional dibuixant de còmics Horacio Altuna a l’Institut d’Estudis Ilerdencs tot i que en cap moment s’ofereix informació ni dades sobre l’escassa i desordenada obra exposada. Més interès cinematogràfic és el que ofereix l’exposició de fotogrames de pel·lícules fotografiats per l’immens Gabriel Figueroa en l’Edifici Transfronterer de la Universitat de Lleida que ofereix el seu immens talent en la fotografia en blanc i negre de caire expressionista i simbòlic amb un gust exquisit pels paisatges, un treball excel·lent amb la llum i les ombres i un grandiós retratista enamorat dels núvols i els cels. El seu treball fotogràfic de força mítica es va desenvolupar sovint al costat d’actrius passionals com Dolores del Río o María Félix en torrencials drames del “Indio” Fernández.
