Wes Anderson: m 1 CIN Cineasta pop que s'impregna de tot el que l'envolta.
Wes Anderson no és un director de cinema, és un segell. Un segell que ens garanteix qualitat, cuina d'autor per a sibarites. Ara ha afegit a la carta un menú infantil, però les postres de crema casolana agradaran a tothom.
A Wes Anderson li agrada el cinema, això és evident.
A Wes Anderson també li agrada la literatura: la primera vegada que filma sobre un text aliè, escull una novel·la del gran Roald Dahl, l'escriptor de contes infantils de foscor adulta. Ara que estan de moda a Hollywood les relectures de la innocència infantil (OK "On viuen els monstres"; KO "Alicia 3D"), Anderson apadrina a un guillot i el deixa continuar sent salvatge. Li posa el seu cognom i tan sols li falta vestir-lo amb un xandall Adidas vermell per convertir-lo en un Tenenbaum.
A Wes Anderson li agraden els còmics. Per això els seus plans semblen vinyetes. Aquesta vegada vinyetes color terra, marrons i ocres: el color del desert. Potser per això "Fantastic Mr. Fox” tingui a estones aroma de western, encara que sigui un western despreocupat, com tot el que roda Anderson.
A Wes Anderson li agraden els videojocs. Per això hi ha escenes que semblen tretes d'un Shoot'Em Up (les persecucions del gos rabiós des d'un punt de vista "Doom") i altres que s'extreuen de l'imaginari dels jocs de plataformes accelerats (“Sonic the Hedgehog” no era molt més veloç que Mr. Fox escapolint-se de l'escomesa).
A Wes Anderson li agrada la música. Per això li encarrega la banda sonora del film al solvent Alexandre Desplat i li afegeix unes gotes de Beach Boys i un polsim de Rolling Stones. I com li agrada el cinema, prepara el plat amb "Le Grand Choral" de Georges Delerue, cançó que ens evoca irremeiablement a la nuit américaine deTruffaut.
A Wes Anderson li agrada el risc. Per això, quan ningú no li ho demanava, es llança sense corda al món del stop-motion. I lluny de la fredor burtoniana, li queda un Mr. Fox entranyable, que es mou a batzegades i denota la innocència i imperfecció del cendrer artesanal que l'escolar regala el Dia del Pare. Imperfecció cercada, per reforçar aquesta sensació de lleugeresa amb la qual els seus personatges afronten la vida.
A mi, m’agrada Wes Anderson.
lectures: 1302
Una crítica de Gerard A. Cassadó
27 d'abril de 2010
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Estic completament d'acord, és una meravella, una adaptació respectuosa i personal a l'hora, divertida, romàntica, cinèfila, apassionada... la millor pel·lícula americana de la temporada?
