Si la secció “Emergents” del BAFF, de la que us parlàvem ara fa uns dies, representaria la pedrera del cinema asiàtic contemporani, a “Asian Selection” hi trobem els cracks, aquells noms indispensables i aquells títols imprescindibles per poder fer una valoració correcte de com ha estat el curs cinematogràfic al continent veí. Qui pot considerar-se un expert en cinema asiàtic sense haver vist mai un film de Naomi Kawase, Tsai Ming-liang o Johnny To? El BAFF no oblida els consagrats i porta a Barcelona el millor de l’any a Àsia, sense depreciar aquelles pel·lícules que ja han estat programades per altres festivals de l’Estat. Així, onze títols conformen la programació d’enguany de “Asian Selection”. Resulta gairebé impossible fer-ne una tria justa, així que caldrà fer veritables malabarismes horaris per poder atendre a totes les projeccions, o assumir el risc de perdre’s alguna joia oculta.
En plena crisi global del món capitalista, resulta paradigmàtic que la indústria cinematogràfica dels principals països productors asiàtic (Japó, la India,...) no hagi vist reduïda el seu volum de producció. Ans al contrari, la cinematografia asiàtica mostra un estat de salut exemplar, el que li permet confirmar-se com una de les grans industries culturals emergents del segle XXI.
Una certa occidentalització, producte inequívoc de la coproducció, i l’exploració dels límits dels gèneres cinematogràfics, són alguns dels trets comuns a alguns d’aquests onze films que conformen el cartell d’AS. Afrancesament inevitable el de Tsai Ming-liang a “Face”, si tenim en compte que el projecte es planteja com un homenatge a la Nouvelle Vague i als referents cinèfils del director taiwanès, que compta amb la participació de Jean-Pierre Leaud (l’Antoine Doneil truffaunià) i de dinosaures de l’interpretació gal·la com Mathieu Amalric o Jeanne Moreau. Tampoc s’escapa de l’influencia francesa “Vengeance”, el darrer film del coreà Johnny To, una revisió del “polar” (o cinema negre francès) coproduït per la francesa ARP Sélection. A “Mother”, Bong Jong-ho repeteix la mescla de gèneres d’algunes obres prèvies (sense arribar als extrems de “The Host”) amb un thriller-drama-comèdia singular. De la barreja de gèneres també en donen fe dos dels altres films coreans de la secció: “Running Turtle”, de Lee Yeon-woo (thriller+acció+comèdia); i “The Actresses”, de E. J-Yong, que trepitja la duana que separa el documental i la ficció. Els excessos (a tots nivells) de la nova “comèdia otaku”, dels que l’any passat ens va deixar bona mostra “Love Exposure”, estarà representat per “The King of Jailbreakers”, òpera prima de l’actor i humorista nipó Itsuji Itao. “Dear Doctor” (Miwa Nishikawa), en canvi, cerca altres solucions, més costumistes, per a la comèdia japonesa. “Visitors” és una pel·lícula a sis mans que ens permetrà comprovar l’estat de forma de tres gegants: Hong Sang-soo, Naomi Kawase i el filipí Lav Diaz. Cada un d’ells dirigeix un curtmetratge en format digital, per encàrrec del Festival Internacional de Jeonju. Qui tingui una imatge predefinida i inalterable del cinema hindú, hauria d’interessar-se per “Road Movie” de Dev Benegal, i comprovar que hi ha més vida a la India més enllà de Bollywood. “The Dreamer”, dirigida per Rizi Riza i seqüela de “The Rainbow Troops” (vista al BAFF 09), ha estat el gran èxit de la temporada a Indonèsia. Finalment, “Café Noir” de Jung Sung-il, promet ser la gran sorpresa del BAFF, una història romàntica dividida en dos parts amb ressons, segons ens assegura l’Angel Sala, director del Festival de Sitges, de Dostoievski i Goethe.
