Si la secció “Emergents” del BAFF, de la que us parlàvem
ara fa uns dies, representaria la pedrera del cinema asiàtic contemporani, a “Asian Selection”
hi trobem els cracks, aquells noms indispensables i aquells títols imprescindibles per poder
fer una valoració correcte de com ha estat el curs cinematogràfic al continent veí. Qui pot
considerar-se un expert en cinema asiàtic sense haver vist mai un film de Naomi Kawase, Tsai
Ming-liang o Johnny To? El BAFF no oblida els consagrats i porta a Barcelona el millor de l’any
a Àsia, sense depreciar aquelles pel·lícules que ja han estat programades per altres festivals
de l’Estat. Així, onze títols conformen la programació d’enguany de “Asian Selection”. Resulta
gairebé impossible fer-ne una tria justa, així que caldrà fer veritables malabarismes horaris
per poder atendre a totes les projeccions, o assumir el risc de perdre’s alguna joia oculta.
En plena crisi global del món capitalista, resulta paradigmàtic que la indústria
cinematogràfica dels principals països productors asiàtic (Japó, la India,...) no hagi vist
reduïda el seu volum de producció. Ans al contrari, la cinematografia asiàtica mostra un estat
de salut exemplar, el que li permet confirmar-se com una de les grans industries culturals
emergents del segle XXI.
Una certa occidentalització, producte inequívoc de la coproducció, i l’exploració dels límits
dels gèneres cinematogràfics, són alguns dels trets comuns a alguns d’aquests onze films que
conformen el cartell d’AS. Afrancesament inevitable el de Tsai Ming-liang a “Face”, si tenim en
compte que el projecte es planteja com un homenatge a la Nouvelle Vague i als referents
cinèfils del director taiwanès, que compta amb la participació de Jean-Pierre Leaud (l’Antoine
Doneil truffaunià) i de dinosaures de l’interpretació gal·la com Mathieu Amalric o Jeanne
Moreau. Tampoc s’escapa de l’influencia francesa “Vengeance”, el darrer film del coreà Johnny
To, una revisió del “polar” (o cinema negre francès) coproduït per la francesa ARP Sélection. A
“Mother”, Bong Jong-ho repeteix la mescla de gèneres d’algunes obres prèvies (sense arribar als
extrems de “The Host”) amb un thriller-drama-comèdia singular. De la barreja de gèneres també
en donen fe dos dels altres films coreans de la secció: “Running Turtle”, de Lee Yeon-woo
(thriller+acció+comèdia); i “The Actresses”, de E. J-Yong, que trepitja la duana que separa el
documental i la ficció. Els excessos (a tots nivells) de la nova “comèdia otaku”, dels que
l’any passat ens va deixar bona mostra “Love Exposure”, estarà representat per “The King of
Jailbreakers”, òpera prima de l’actor i humorista nipó Itsuji Itao. “Dear Doctor” (Miwa
Nishikawa), en canvi, cerca altres solucions, més costumistes, per a la comèdia japonesa.
“Visitors” és una pel·lícula a sis mans que ens permetrà comprovar l’estat de forma de tres
gegants: Hong Sang-soo, Naomi Kawase i el filipí Lav Diaz. Cada un d’ells dirigeix un
curtmetratge en format digital, per encàrrec del Festival Internacional de Jeonju. Qui tingui
una imatge predefinida i inalterable del cinema hindú, hauria d’interessar-se per “Road Movie”
de Dev Benegal, i comprovar que hi ha més vida a la India més enllà de Bollywood. “The
Dreamer”, dirigida per Rizi Riza i seqüela de “The Rainbow Troops” (vista al BAFF 09), ha estat
el gran èxit de la temporada a Indonèsia. Finalment, “Café Noir” de Jung Sung-il, promet ser la
gran sorpresa del BAFF, una història romàntica dividida en dos parts amb ressons, segons ens
assegura l’Angel Sala, director del Festival de Sitges, de Dostoievski i Goethe.
