cinema catal� . caT
Notícies anteriors
INGRID: GILIPOLLISME ILLUSTRAT

- "Me encanta Barcelona, es tan europea...! "

Aquesta frase, o una molt semblant, etziba, no sense certa sorna, el personatge de Miren Ibarguren en una escena de l'opereta "Una Hora ms en Canarias", pellcula vista en el Festival de Mlaga que arribar el juliol a les sales de cinema i de la qual ja hi haur temps de parlar. Si Woody Allen retratava a "Vicky Cristina Barcelona" la ciutat de postal de 0,30 , repleta de tpics consumits, la Barcelona d'Eduard Corts a "Ingrid" s aquesta ciutat europea, cosmopolita i hiper-moderna, modelada per al "Nosolomsica" i impregnada d'un esperit singular: el del "gafapastisme".

Els "gafapasta" (o "culturetes") sn aquesta tribu urbana que amaga el seu fstic vital i la seva incertesa emocional amb un inters, de vegades ms posts que real, per l'anomenada cultura alternativa. Es diverteixen llegint els ultra-nihilistes Bukowski i Houllebecq i prenent drogues de disseny, tornen a l'oasi de la infantesa escoltant el tonti-pop de La Casa Azul o Dorian i idolatren, com cantarien els Manel, el cinema de Kaurismki i Tati, bsicament perqu aix els diferencia de la resta. D'aquesta manera d'afrontar la vida, sorgeix Ingrid (un gran descobriment el de la bella Elena Serrano), una porcellana de Lladr embolicada pel cos d'una dona illustrada i "cool". Ella s el millor de la caricatura de Corts, que converteix l'underground en idiotesa i es mofa, com feia Miren Ibarguren, d'aquesta Barcelona tan europea. Un desconcertat i descollocat Eduard Farelo, ve d'Ingrid, representar l'alter ego del director, incapa d'entendre el modus vivendi dels personatges que vol retratar.

L'univers d'Ingrid s estrany: viu en un pis sense portes on de tant en tant es passegen els Russian Red per a fer un acstic al seu sal. La seva llar sempre s plena de gent que no fa ms que accentuar la seva solitud. En les seves performance, sotmet el seu cos a tot tipus de vexacions per oblidar el dolor per un pecat del passat. s, en definitiva, una notable encarnaci de l'esperit d'una joventut en crisi i d'una ciutat situada, molt al seu pesar, entre Pars i Mrcia.

Amb tan interessant material de partida, no s'acaba d'entendre per qu Corts omple el metratge d'estupideses, sectes, somnis lynchians, somnambulisme i misterioses venjances. Retrat interessant i histria absurda (i rodada com un videoclip de la DGT), "Ingrid" tan sols t cert inters si s'oblida el qu sexplica i ens fixem tan sols en els personatges que intenten insuflar vida a un gui mort (i, dacord, tamb en la msica).

Almenys, s'obvien les respostes impossibles i es permet que la pellcula acabi com i quan la Ingrid desitja, amb la transformaci del cos en pxels i amb una hissada de cella que ens demostra que tot ha estat una gran broma.

Fitxa de la pellcula

Notcies - Cinema Catal . NET
Eduard Farelo i Elena Serrano, protagonistes d'Ingrid al hall del Cinema Girona. Ingrid fou la pellcula escollida per a la inauguraci de la nova etapa del Girona. Fotografia de MARTA BUENO.


lectures: 2275

Una crtica de Gerard Alonso i Cassad

2 de maig de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small