Passat l’equador del Festival és impossible no deixar-se sorprendre per l’excel·lent afluència de públic, que enguany està desbordant les expectatives més optimistes. No serà difícil superar la barrera dels 20.000 espectadors d’edicions anteriors, especialment si tenim en compte que el cap de setmana del BAFF Anime ja en sumarà a aquesta xifra un nombre considerable. Però enguany, fins i tot les sessions intersetmanals esgoten, com va succeir ahir al vespre a la projecció de “Au Revoir Taipei” a l’Aribau Club, tots els seients disponibles. El boca-orella i l’apogeu de les xarxes socials se’m presumeixen com dos dels factors determinants d’aquest envejable èxit, motiu sens dubte d’alegria pels qui estimem des de fa anys el BAFF.
ADOLESCENTS: Si l’altre dia ja parlàvem de “Parade”, notable retrat costumista d’un jovent en crisi al Tokio del segle XXI amb desenllaç desestabilitzador, els adolescents continuen protagonitzant moltes de les propostes del BAFF aquest any, gairebé sempre reflectint d’un mode al·legòric l’esperit generacional d’una societat atordida. Davant les incerteses de la postmodernitat, un senzill “click” pot convertir un jove normal i corrent en un assassí. És el que li succeeix al protagonista de “At the End of Daybreak”, del malaisi Ho Yuhang, matussera justificació d’un crim i excel·lent exemple d’un cineasta superat per una història que és incapaç d’abordar. Tot i un inici prometedor i una òptima dosificació dels esdeveniments, Yuhang acaba per perdre’s en la trama quan ha de reflexionar sobre el post-assassinat i pensar un destí convincent per al seu protagonista.
Molt més estimable és “Where are you?” del japonès Masahiro Kobayashi, punyent drama al voltant d’un jove de 16 anys que ha de fer-se càrrec de la seva vida i assumir responsabilitats que el superen després de la mort de la seva mare. Esgarrifant metàfora del moment actual de crisi econòmica mundial (tot i que al Japó aquesta tingui un pes menor que a Occident), en la qual Kobayashi roda al jove Ryo (interpretat pel seu propi fill) enganxant la càmera a les seves esquenes i amb una pausa trasbalsadora que acaba traslladant a l’espectador l’angoixa del protagonista, superat pels deutes i per la fam. “Where are you?”, però, no assoleix la perfecció per l’extenuant allau de desgràcies, potser un xic afectades, i per un desenllaç contra tot pronòstic optimista que converteix en messiànic el personatge més detestable de tota la pel·lícula.
Enfront el mal rotllo de les propostes anteriors, s’entén l’estima del públic cap a “Au Revoir Taipei”, simpàtica comèdia romàntica sense massa pretensions i que aconsegueix entretenir a estones.
RARESES: Pròpies de ser exhibides en un museu són algunes de les obres projectades en els darrers dies al BAFF, propostes arriscades i desconcertants amb millor o pitjor fortuna, però dignes de consideració per la seva recerca de l’originalitat i la seva notable ambició. Així, “Independencia”, del filipí Raya Martin, serà probablement la pel·lícula més interessant de tot el festival. Rodada en blanc i negre i a 23 fotogrames per segon, “Independencia” adopta l’esperit dels orígens del cinema per narrar una senzilla aventura sobre els orígens d’un poble. Amb ressons de Griffith, Guy Maddin i Terrence Malick, el film és tant un homenatge al cinema mut (del que copia la majoria de les seves tècniques narratives i estètiques) com un interessant exercici d’estil al servei del diari de fugida d’un jove que escapa a la selva juntament amb la seva mare per acabar creant una família en un espai que considera segur enfront l’invasor americà.
Tan excitant com “Independencia” és “Mundane History”, debut de la tailandesa Anocha Suwichakornpong, la proposta més filosòfica de tot el certamen. A priori sembla una minimalista narració sobre la relació entre un noi paraplègic i el seu cuidador, però de cop i volta se’ns ubica al cosmos i el film traspassa cap a un espai enigmàtic des d’on se’ns vol parlar, des d’un punt de vista metafísic, de l’ordre i el caos. L’esbocini narratiu que s’apodera llavors de la pel·lícula acaba per transmetre’ns la idea de que, de la mateixa manera que l’esclat d’una estrella altera l’ordre de l’univers, un malaurat accident pot desestabilitzar l’existència d’una família. L’explícit part que tanca el palimpsest ens evoca a l’equilibri circular de la vida i de la pròpia narració.
Si complexa és la proposta de Suwichakornpong, d’inintel·ligible hauríem de considerar la del cineasta d’Sri Lanka Vimukhti Jayasundara. “Between Two Worlds” té un inici prometedor amb la caiguda al mar des del cel d’un misteriós personatge i el seu pas per una ciutat apocalíptica on uns manifestants arrasen amb qualsevol rastre de capitalisme (fins i tot Mickey Mouse és apallissat pels insurrectes). Però la fugida cap a la selva del protagonista esgotarà la narració en un esdevenir de situacions inconnexes que tan sols es suporten pel preciosisme de les exòtiques imatges.
Cartell de Independencia, de Raya Martin, una de les propostes més estimulants del BAFF 2010
lectures: 1106
Gerard A. Cassadó
6 de maig de 2010
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
estic totalment d'adord! independencia és un film que ens porta a la història del cinema i Mundane History evoca molt més enllà del que veiem d'altra banda Between two worlds no em va acabar d'agradar gaire...
txell
06-05-2010
per mi, de moment el millor del BAFF ha estat MOTHER, molt i molt GRAN!!!
