cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL BAFF PREMIA LA SIMPATIA DE AU REVOIR TAIPEI OBVIANT PROPOSTES MS ARRISCADES I INTERESSANTS

La dotzena edici del Festival de Cinema Asitic de Barcelona ha acabat aquest cap de setmana, amb un xit aclaparador, que ha de convidar a la organitzaci a plantejar-se nous reptes; i amb un repartiment de premis, com sempre, controvertit. El Drio dOr, mxim guard del festival, ha anat a parar a les mans dArvin Chen, nord-americ dorigen taiwans que amb Au Revoir Taipei ha aconseguit el beneplcit del pblic i del Jurat Oficial del BAFF, enguany format, entre daltres per lngel Sala (el director del Festival de Sitges) i per la periodista Desiree de Fez. Sense ser, ni molt menys, una mala pellcula, Au Revoir Taipei es presenta com un producte menor al costat de projectes de major ambici, el que ens fa pensar que aquesta senzillesa i falta de pretensions ha jugat en favor duna amable comdia romntica que molts han definit, encertadament, com la revisi asitica de Jo, que noche! (Martin Scorsese, 1985). Aix, la histria que ens narra les peripcies dun noi i una noia al llarg duna nit en la que han de fugir de la policia, duna peculiar banda de gngsters juvenils amb americanes taronges, i rescatar un amic segrestat, a lhora que poc a poc van trobant lamor, ha estat la gran vencedora del certamen, no tan sols pel premi, si no pel sold out anunciat hores abans de la segona projecci del film. Daltra banda, At the End of the Daybreak, del malaisi Ho Yuhang ha rebut una menci especial per part del jurat que, en aquest cas s, considerem poc comprensible. Com ja us comentvem fa uns dies, el film (un thriller entorn lassassinat de dues joves) comena amb fora i sap presentar-nos els personatges amb el ritme adequat i la soltesa necessria, per un cop es precipiten els esdeveniments, el director es veu sobrepassat per la seva proposta i es mostra incapa de redrear el relat.

Els altres premis del palmars (a lespera de conixer el Premi del Pblic) han estat per Vengeance (veure article 3 de maig), de Johny To, que aconsegueix la distribuci a Espanya per part de Motion Pictures i Tribanda; el Premi NETPAC ha estat per Between Two Worlds (veure article 6 de maig), de Vimukhti Jayasundara; finalment, Children Metal Divers, del filip Ralston Jover sha endut el premi D-Cinema a la Millor Pellcula en format digital.

Aix, enguany han quedat fora del palmars pellcules molt interessants, algunes delles molt ms controvertides que la guanyadora, films que poden ser estimats o odiats, per mai passar desapercebuts. s el cas de Face del mestre taiwans Tsai Ming-Lian, una reflexi entorn la filiaci cinematogrfica i la resurrecci de fantasmes mitolgics. El cant damor del director entorn la Nouvelle Vague, i en particular cap a les figures dAntoine Doinel i Franois Truffaut, no queda nicament explicitat en la participaci al film de Jean-Pierre Leaud. Ans al contrari, les cites i referncies sn constants: lobsessi de Laetitia Casta per aconseguir amb esparadrap negre una nuite amricaine (esborrar la llum/construir la foscor), els desequilibris emocionals i lactitud de Casanova decadent del propi Antoine Doinel/Jean Pierre Leaud, el protagonisme assenyat de la Jeanne Moreau, lexhibicionisme de la bellesa mitificada de Laetitia Casta (evocant-nos a la Jeanne Seberg, la Brigitte Bardot o a lAnna Karina)... son tan sols algunes de les picades dullet de Tsai Ming-Lian cap als seus referents en aquest insubornable homenatge rodat al Museu Louvre de Pars. Proposta a mig cam entre el sublim i el surrealisme, Face va aconseguir ms desconcert que aplaudiments per part del pblic del BAFF. Dins la Secci Oficial descobrem Aurora, dAdolfo Alix Jr., auster relat sobre la fugida pel bosc duna dona segrestada per la guerrilla filipina. Cinema contemplatiu, despullat de qualsevol dramatisme, que confronta al terrorista amb la seva faceta dsser hum. Recordant-nos el Tiro en la cabeza de Jaime Rosales, tant per la temtica com per la seva ambici formal, Aurora aconsegueix en 80 minuts oferir-nos un relat que transpira honestedat i que ens mostra com, incomprensiblement, la violncia i la mort s capa de refugiar-se entre les relacions humanes. Lescena en que la protagonista es deixa violar per un dels seus segrestadors, per a continuaci assassinar-lo a sang freda aprofitant que aquest sha adormit oblidant descuidat el seu rifle, sintetitza a la perfecci lambigitat de la lluita armada i lestranya i frgil lleialtat que es crea entre vctima i agressor durant un segrest. Finalment, i ja que la comdia ha estat el gnere triomfador de lactual edici, no podem acomiadar-nos sense destacar lexcellent The King of Jail Breakers, on la mescladissa de tons i el difuminat de gneres basen la fora dun relat que versa entorn la vida de Masayuki Suzuki, el Rei de les fugides, un presidiari amb el do div descapolir-se de les presons amb inusitada habilitat. Combinant lausteritat amb labsurd, trencant el relat amb un nmero musical impossible i donant a lespectador en tot moment all que no sespera (una mica el mateix que succeeix a Face), The King of Jail Breakers, pera prima de lhumorista japons Itsuji Tao i darrera sessi al BAFF daquest redactor, va convertir-se en les delicioses postres daquest men tan suculent. Lany que ve, molt ms!

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 937

Gerard Alonso i Cassad

10 de maig de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small