cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CANINO: QUEIXALADA DE TAUR A LA CAVERNA DE PLAT

Canino, tercer treball del grec Giorgios Lanthimos, s el ms semblant a una versi de El Bosque (M. Night Shyamalan, 2004) imaginada per Pier Paolo Pasolini i, sens dubte, una de les pellcules ms interessants en el que portem dany. El fet que hagi guanyat el Premi de la Joventut Un Certain Regard a Cannes, i el Premi del Jurat Juvenil a Sitges no s casual: en una societat mancada de referents, els individus ms inquiets de les noves generacions saferren als grans mites del passat, i Canino seria el ms semblant a lactualitzaci postmoderna del Mite de la Caverna de Plat, relat que han adaptat altres pellcules amb major o menor fortuna (el cas ms reconegut: el de Matrix). Tampoc s incidental que la pellcula provingui i sambienti en lactual Grcia del crack econmic. Aix, la utopia de construir un altre mn possible alienat de la societat es trasllada a linterior duna famlia que ha creat les seves prpies lleis. El patriarca ha recls als seus fills tota la seva vida a linterior de la mansi, sense permetrels conixer el mn, per lluny desdevenir una metfora perversa del monstre dAmsted, Canino no acaba de posicionar-se en contra del segrest i permet que sigui lespectador qui tregui les seves prpies conclusions.

El (des)control del llenguatge, la creaci de llegendes que substitueixin la realitat o la propagaci del temor contra lexterior son tan sols algunes de les eines de control que el Pare (cap dels personatges de la pellcula rep un nom propi) fa servir per dominar la seva famlia. Per el ms esferedor s que sembla fer-ho amb la voluntat i convicci destar protegint els seus duna societat cancergena que tan sols els pot corrompre. Tot i els seus esforos, la perversi aconsegueix introduir-se a la llar quan Hollywood, encarnat per dues cintes VHS, es cola entre les esquerdes de la llar.

Lanthimos ho filma tot amb un estil potser impostat i massa deutor dalguns referents no reconeguts (de fet el propi director grec es confessa admirador de les pellcules de Bud Spencer i Terrence Hill, i no ha esmentat mai els noms de Michael Haneke, Ulrich Seidl o Luis Buuel). Els enquadraments capritxosos, tallant caps i cames quan no toca, ms que limpacte visual cerquen esdevenir el millor retrat possible daquesta famlia discapacitada emocional i mentalment, animalitzada per la seva no-socialitzaci imposada, per al cap i a la fi feli; almenys fins que Spielberg i Stallone aconsegueixen accedir als ulls innocents duns adolescents propicis a ser hipnotitzats per les llums de ne duna societat perversa.



Fitxa de la pellcula

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 1019

Una crtica de Gerard Alonso i Cassad

13 de maig de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Buen filme, inteligente diseccin de la naturaleza humana con aires de Haneke...
Fran17-05-2010

recorda, sobre tot, a EL VIDEO DE BENNY (Haneke)
Klaus18-05-2010

Brutal! Hi ha molt de Haneke, per tamb de Buuel i de l'escola italiana. s una stira ferotge sobre la pattica societat actual.
Xevi19-05-2010

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small