cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UNA FRAPANT BIUTIFUL ATORGA UN MARCAT PROTAGONISME A BARCELONA EN EL FESTIVAL DE CANNES

Desprs que Robin Hood obrs la llauna del 63 Festival Internacional de Cinema de Cannes, el passat dimecres 12 de maig amb una estrena mundial i interplanetria amb tots els ingredients indispensables per continuar engreixant el circ de lespectacle, les competicions oficials resten ofertes i la maquinria de pellcules arranca sense fre fins el 23 de maig. La darrera cinta de Ridely Scott s una nova revisi del clssic daventures Robin Hood per recondut vers lpica de Gladiator amb invasions, batalles a camp obert, escaramusses i un substrat social de lluitar contra la tirania, lesclavatge i la submissi. Es tracta dun film convencional i molt vist que pren un referent del gnere de capa i espasa per desproveir-lo de la seva innocncia i lleugeresa i inscriurel en els avatars trgics de la historia per acabar en aquell punt en que es genera la llegenda del bon lladre que seria Robin Hood dels boscos de Sherwood, com una preqela. La presncia del cinema nord-americ ha estat circumscrita a escassos ttols i ms aviat fora de competici, un terreny propici per poder exhibir una altre retorn a un espai visitat com el que fa Oliver Stone a Wall Street:money never sleeps. La seva posada al dia dun film sobre les altes finances i les grans ambicions que era Wall street ha servit, duna banda perqu es produs un nou desembarcament de glamour a la Croissette, i de laltra per certificar que un director que ha fet una excursi revolucionria per Cuba o Veneuela, quan treballa a casa seva dispara amb plvora mullada i el seu film apareix.

Woody Allen segueix rodant cmodament al Regne Unit, novament amb participaci catalana a travs de la productora Mediapro, i a You will meet a tall dark stranger, exhibida fora de competici, ens ofereix un nou lliurament duna llarga srie de ttols en clau de comdia enlairats ja a la qualitat de proverbis o llions morals sobre el comportament hum. No ens trobem davant dun gran film del popular director nord-americ sin que ens retrobem en un terreny conegut i visitat, un format i un estil estipulat ja com a pura frmula: reconeixible, cmplice, familiar i divertit. Per en mig dun clima humorstic conformat per parelles voltils, amors inconstants, desitjos irrefrenables o estupideses humanes, sembla aparixer una ombra que ho enterboleix tot, detectem un psit amarg que sinstalla en la darrera filmografia de Woody Allen, un regust melanclic, un sentit de prdua, una maduresa carregada dironia i de sarcasme.

La discreci que regna a la Secci Oficial tan sols ha estat trencada pel treball que fa el britnic Mike Leigh a Another year. s una nova incursi en lambient familiar en clau melodramtica mitjanant la radiografia dun petit grup hum a travs del cicle natural de les estacions. Tota la pellcula est construda bsicament amb diferents pats convocats per una parella gran, feli, equilibrada i harmoniosa. Entre els convidats destaca una companya de feina de lamfitriona que sempre apareix nerviosa, alterada, i illusa, una persona que no ha aprs a envellir i que viu dolorosament sola a la recerca dun home ideal. Aquest personatge estirar fins el lmit la distncia que existeix entre lamistat i la famlia esdevenint un personatge trgic per la seva prpia condici extrema que al final ha de restar al marge del grup familiar. Humor corrosiu, naturalitat, dilegs esplndids i una composici actoral senzillament magistral grcies al control de gestos, mirades, silencis i posats dels seus intrprets sota una mirada lleugerament amarga i desencisada tamb sobre la vellesa com apuntaria Woody Allen en el seu film.

Interessant resulta lnica pellcula africana a la selecci, Un homme qui crie del txadi Mahamat-Saleh Haroun. Malgrat la seva senzillesa i simplicitat sap plantejar difanament, en format dhistria mnima, els riscos duna relaci paterno-filial que avana en precari quan lenvelliment comporta el relleu laboral en el mateix lloc on treballen plegats pare i fill, la piscina dun hotel residencial. Aquest retrat de descomposici interna sagreujar encara ms amb el clima de guerra que progressivament sinstalla en el pas. Una pellcula gens complaent sobre la progressiva destrucci dun mn estable, un estat de coses abocat a la desaparici en qu les relacions familiars sestronquen i un pas es veu abocat al collapse.

Fora decebedor ha resultat el retorn de Takeshi Kitano al cinema de yakuzas a Outrage. Tornen les bandes de gngsters i la violncia, les tracions, els posats hiertics, els enfrontaments verbals i fsics, els rampells de violncia cega i sdica, les bromes i la pardia en un conjunt dingredients que reforcen el carcter de pura i simple estratagema de fer ressorgir un enyorat toc Kitano desprs dun seguit de films marcats per lautoconscincia i la reflexivitat. Per ara tot sembla gastat, desllut, apagat i desganat fins a lombligisme. Un estril exercici narcisista envers una manera de fer que resulta ja irrecuperable. Shan esvat loriginalitat, la desimboltura o la poesia restant en el seu lloc el calc i la cpia.

Un altre oriental, el sud-core Im Sang-soo, tampoc ha estat capa de donar la sorpresa en el remake que fa dun clssic del seu pas, The Housemaid. s un exercici ampulls, grandiloqent i sofisticat sobre les relacions de poder establertes en una casa rica entre propietaris i treballadors, entre la mestressa i les minyones. El resultat daquest fresc sobre les diferncies socials en lentorn duna casa luxosa, rodat a estones en format de thriller ertic i a estones en clau de telesrie llatinoamericana, s fora buit, artificis, mancat sovint de la intensitat i de la rbia que hauria de transmetre lenverinada situaci daquesta casa podrida per lambici, el domini i la riquesa.

Biutiful de Gonzlez Irritu, una pellcula didentitat incerta que es pot considerar tan espanyola com mexicana com barcelonina per que fa gala dun dindubtable rang global i transfronterer, retorna als universos del dolor i del sofriment a traves del viacrucis dun malalt terminal per una Barcelona clandestina, marginal, illegal i miserable situada ben be a les antpodes de la superficialitat, la lluminositat i la pijeria de Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen. El film destaca per les seves imatges espesses, aspres i fsiques enmig duna realitzaci barroca i saturada per amb certa tendncia a recrear-se en la brutcia, la desolaci i la sordidesa dun paisatge tan fsic com hum en descomposici. Ens trobem davant dun cinema de la prdua, de la caiguda, de la derrota. Un cinema per remoure sentiments i commoure a un espectador afeblit per la tragdia grcies a catrtics sentiments dexpiaci. Aquesta sofrent vivncia recau absolutament en el cos marcit i decrpit dun Javier Bardem que ja coneix molt b aquests registres.

Notcies - Cinema Catal . NET
Alejandro Gonzlez Irritu i Javier Bardem durant el rodatge de Biutiful


lectures: 1028

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Cannes)

18 de maig de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Ja veurem com funciona Irritu sense els guions de Guillermo Arriaga...
Pep18-05-2010

He sentit ha dir que la favorita s la peli del Kiarostami, que a ms sembla que no s tan plasta com habitualment
K.s.T19-05-2010

Joan, has pogut veure Film Socialisme?
Gerard19-05-2010

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small