cinema catal� . caT
Notícies anteriors
APICHATPONG WEERASETHAKUL AIXECA EL LLIST DEL FESTIVAL DE CANNES

Ms enll de la ja esmentada en una crnica anterior, Another year del britnic Mike Leigh, nous candidats safegeixen a la conquesta de la Palma dOr quan ja sextingeix el mandat de la 63e legislatura del govern de Cannes. Arribats a aquest punt del cam es fa inevitable parlar del grandis film del thailandes Apichatpong Weerasethakul, Loong Boonmee raleuk chat, amb patrocini catal a travs de la productora Eddie Saeta conduda amb envejable encert i olfacte per Llus Minarro.

Es tracta dun film carregat de misteri, enigma i poesia on es convoquen fantasmes de difunts en el context duna naturalesa atvica on conviuen animals, homes, aus, plantes i esperits. El protagonista, loncle Boonmee, est malalt sota tractament de dilisi, es dedica al conreu i explotaci agrcola en una zona selvtica, conviu amb la seva cunyada i es ajudat per un cuidador. En aquest context apareixen els esperits del seu fill i de la seva dona desapareguts fa temps. Es crea un clima de convivncia entre morts i vius. Hi ha fascinants i torbadores digressions com la representaci duna mena de llegenda al voltant duna princesa envellida que veu com laigua dun llac li retorna una imatge amb rostre jove i desprs dun passatge presidit per la fantasia i all inexplicable sacaba amb imatges subaqutiques que ens condueixen fins a labstracci i la desfiguraci. Hi ha moments duna naturalesa vibrant, ancestral, incomprensible, com un pla fix en penombra amb figures animalitzades clavades en el temps i en lespai. Moments de trnsit al misteri del desconegut, moments transcendents, com la incursi en una gruta amb moments bells, inquietants, superbs. Personatges desdoblats, nimes fugisseres que es bifurquen desprs duna cerimnia funerria budista. Una pellcula solcada per una banda sonora de sons i sorolls imperceptibles, montons, constants i xiuxiuejats capa de crear inestabilitat i convocar all meravells alhora. Sense dubtar-ho, una de les millors cintes dins de la competici oficial.

Si en un festival de cinema hi desembarca Ken Loach no cal dir que la controvrsia sorgeix sola. Afegit a darrera hora, lltim film del britnic, Route irish - nom amb el qual es coneix una carretera extremadament perillosa que uneix laeroport amb la ciutat de Bagdad en un Irak en flames - refora un cop ms lenemistat dun ampli sector de la crtica envers la seva rudesa cinematogrfica mentre que daltra banda aconsegueix fcilment ladhesi dun pblic i una crtica mes pendent del discurs i la denuncia. Aquest cop, Ken Loach senfronta a la Guerra dIrak des de la reraguarda a partir de la investigaci encetada per un soldat britnic a casa arran de la mort dun company mort en combat en estranyes circumstancies. La cinta avana en format de thriller de rerefons militar i poltic demostrant que sovint van plegats agafats de la ma - a la recerca duna veritat difcil de trobar per posar de manifest lhorror i la brutalitat duna guerra plena de vctimes innocents i comportaments condemnables. Utilitza els nous formats de la gestaci dimatges com vdeos, enregistraments, mbils i internet per construir un trencaclosques en el qual resta atrapat el mateix protagonista. Malgrat la literalitat i funcionalitat dun cinema desprovet de gaire subtileses, el darrer Ken Loach reposa sobre la fermesa dun slid gui i la bona interpretaci dun personatge que no pot escapat de la violncia i lagressivitat. Al capdavall, una nova mostra de cinema social, per de tons ms ombrvols i menys complaents que de costum, sobre dos nois que un bon dia van anar a una guerra per sortir i viatjar. Dos pobres nois destruts per les ferides i els efectes collaterals duna guerra bruta.

Una experincia perdurable daquesta present edici, dotada duna segona volta farcida de major inters i ms equilibrada, va ser la que va proporcionar la preciosa cinta d Abbas Kiarostami Copie conforme amb una esplendorosa Juliette Binoche. s una pellcula rodada a Itlia sobre la crisi de parella que treu un enorme profit dun entorn farcit dart, dhistria, de mediterraneitat, de tradicions i de religiositat. Kiarostami empren una intelligent i embriagadora reflexi presidida per la ambivalncia entorn dels originals i les copies, dall autntic i del seu doble, de lo fundacional i la seva replica per conduir-ho vers el terreny del matrimoni. Tot esta explicat duna forma que ens retrotrau indefectiblement al clssic de Rossellini Viatge a Itlia amb trajectes a peu per un poble que, en aquest cas, sembla estar unit a la prpia historia duna parella que sembla trencada quan semblava que no es coneixien i quan simulen ser una parella. Un fascinant i atractiu joc sobre la interpretaci, la mscara i el joc didentitats en un poble visitat per parelles casadores o que celebren aniversaris de noces que contnuament cohabiten i interactuen amb la parella protagonista mentre antigues esttues representen la fortalesa ptria duna parella i vianants suggereixen gestos i donen consells.

Tamb ha convenut la cinta francesa del debutant Xavier Beauvois Des hommes et des dieux sobre una petita comunitat de frares francesos que viuen en lAtles afric, fent costat a la poblaci autctona i completament integrats en el medi i la regi, quan comencen a operar els terroristes islamistes. Una cinta sobre la fe, la religi, el sacrifici i, per damunt de tot, la vida, i protagonitzada per aquest peti grup hum que sha denfrontar tant a la bogeria terrorista com a les pressions governamentals. La gran fora daquest film asctic, depurat, minimalista i ple dhumanitat rau en el gran conflicte que es planteja dins de la comunitat quan sha de triar entre fugir i abandonar a la poblaci o restar abocats a la imminent tragdia. Una gran i emotiva cinta sobre ltica, la moral, la mort, el respecte, el comproms, el poder o la violncia que contrasta i sengrandeix quan es compara amb daltres films en qu lassassinat, la tortura o les matances es filmen sense cap mania ni consideraci. ssers annims i partcules humanes que desapareixen enmig duna boira i una neu que ho colga i sepulta tot enmig dun mn dodi i de fanatisme.

Aix doncs, aquesta profunda i, a estones, innocent o candida cinta francesa sobre la noblesa desperit i el comportament hum contrasta amb lespectacular i polmica pellcula francesa Hors la loi de Rachid Bouchareb sobre la histria recent de Franca a travs del passat fosc que samaga rere la colonitzaci dAlgria i la seva independncia. La conseqncia immediata de la seva projecci va ser un augment intolerable de les mesures de seguretat en el cinema i installacions properes per temor a possibles protestes, atemptats o actes de violncia. Si els escorcolls i registres sn habituals i, daltra banda, comprensibles en un festival daquesta magnitud, el que resulta ofensiu es laugment desmesurat daquests. La pellcula retrata un grup de tres germans algerians en sol francs que enceten la lluita armada a travs de sabotatges, assassinats i actes criminals de tota mena per aconseguir la llibertat del seu oprimit pas aix com el seu grau respectiu de comproms amb la causa separatista. s un film pic i heroic ms proper al cinema de gngsters que altra cosa i que compta amb una factura impecable i unes imatges preciosistes i embellidores. Es un fals film histric i una soflama en nom del Front dAlliberament dAlgria desproveda de qualsevol discussi o plantejament en que mai es prejutgen els crims que cometen ni la repressi de que sn objectes ja que sest massa pendent de fer un car, trepidant i vists entreteniment farcit dacci i violncia en que no resultaria gens desafortunat comparar-ho amb alguns films sobre la mfia de casa Scorsese. Al capdavall s cinema, i com en tota arma dinformaci massiva, aquesta pellcula almenys servir per posar sobra la tala pagines negres i ocultes dun pas sovint invasor, imperialista, xovinista i colonitzador que segur que molts espectadors desconeixen. En fi, lluny de la bravura i immediatesa daquella Batalla dArgel(1965) de Gillo Pontecorvo feta al cap de poc de la declaraci dindependncia dArglia.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film Loong Boonmee raleuk chat


lectures: 1065

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Cannes)

22 de maig de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small