cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL 38 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE D'OSCA CONVERTEIX LUC MOULLET EN PROTAGONISTA D'EXCEPCI
En el marc del 38 Festival Internacional de Cine de Huesca sha presentat una retrospectiva del cineasta francs Luc Moullet. Es tracta duna oportunitat nica per descobrir lobra cinematogrfica daquest singular realitzador nascut creativament enmig duna rugent i fragmentada Nouvelle Vague que va revolucionar el cinema europeu i va provocar la irrupci i esclat de la modernitat cinematogrfica. Luc Moullet es va iniciar en la crtica a la degana revista Cahiers du cinema, com la majoria dels que desprs es van carregar la cmera a les espatlles per predicar la Nouvelle Vague arreu, i ben aviat es va distingir per la seva opci de privilegiar un humor crtic i corrosiu en la seva clara intenci, manifestada en la roda de premsa de presentaci del director en la secci Directors de culte, de buscar la manera de fer riure a lespectador. El festival ofereix una mostra representativa del seus treballs en el format curtmetratge entre els anys 1984 i 2006 on es posa de manifest un humor de labsurd nascut a partir descenes quotidianes per posar en solfa la societat de consum i la vida moderna tan a les ciutats com en el camp. Resulta impagable el curt Barres de 1984 on sexposen amb mala llet i molta conya els mecanismes per burlar la seguretat de les taquilles del metro; s malicis i sorneguer el seu curt Essai douverture del 1988 on ell mateix protagonitza una lluita sorda, seca i titnica contra la difcil obertura del tap metllic duna ampolla de Coca-Cola; o es mostra sarcstic i ferotge en un demolidor, encara que descompensat, curt sobre la creixent importncia de la societat dels gossos que convertiren Pars en la capital de la merda a Lempire du mdor del 1986 . Luc Moullet ha fet gala dun humor nascut del gag pensat i treballat en la millor tradici dels humoristes impertorbables i lacnics com Buster Keaton o, en clau francesa, el mateix Jacques Tati.

s una llstima que el festival de Huesca noms ofereixi un nic llargmetratge corresponent a lextensa filmografia de Luc Moullet, prcticament indita a casa nostra. Almenys sha pogut veure un dels seus darrers treballs, La terre de la follie de lany passat. Es tracta dun esferedor documental sobre lextensa nmina de crims comesos en la zona del sud dels Alps francesos. Una tragdia collectiva desgranada en dotzenes dassassinats salvatges, indiscriminats, sense mbil aparent o fruit dun esclat de follia. Un documental a base de testimonis, entrevistes, relats orals i investigaci que esdev una gran tragicomdia al barrejar-se la bogeria amb labusiva proliferaci de tota mena de malvestats des dinicis del segle XIX que esquitxen la mateixa famlia del director, conductor ell mateix del documental. Luc Moullet defensa la hiptesi de que el vent, el paisatge despoblat, un alt ndex de bojos o els odis ancestrals entre famlies explicarien aquesta carnisseria. El documental arriba a la seva culminaci amb dos minuts finals hilarants fruit de la ficci en qu la prpia dona del director li retreu la poca-soltada que s la seva pellcula sense cap base cientfica ni cap mena de rigor. Un estrany i embriagador colof que desmunta i inestabilitza el propi gnere aix com deconstrueix la prpia figura del director.

Aquests jocs entre ficci i documental que porten el cinema vers un terreny inestable posant en entredit els contorns dels gneres els trobem tamb en la indita encara a casa nostra ltima cinta del polons Andrzej Wajda Tatarak. Un exercici metacinematogrfic en qu apareix lenregistrament duna pellcula de ficci, un exercici de cinema dins del cinema, que a ms, ofereix un soliloqui llarg de lactriu de la pellcula de ficci que es confessa explicant la mort del seu propi marit com a irrupci de la veritat i de fora documental. La mateixa actriu Krystina Janda, una figura nacional, parla del procs de la mort del seu propi marit, un fams i reputat tcnic de cinema polons. Aquest recital interpretatiu de Janda s dordre teatral sense necessitat de dissimular-ho en un pla fixe que neix duna disposici molt concreta dun quadre torbador dEdward Hopper tenint la sensaci de que una pintura daquest autor sanima, pren vida i li dona un contingut i un relat del que sovint est mancat. Lenssima mostra de cinema complex, ric i interpellador que no arriba a les pantalles comercials.

A part de les mltiples competicions de curtmetratges, el festival d'Osca ofereix una exposici homenatge a un dels seus fidels collaboradors desaparegut recentment, Alberto Snchez, que consisteix en un seguit de fotografies preses per ell mateix aix com una exhibici dalguns dels seus treballs en el format curtmetratge. Per una de les grans exposicions del certamen aragons s la que sha dedicat a glossar el volumins treball dun dels directors dart i escengraf de ms fama internacional del cinema espanyol , Benjamn Fernndez. Sexhibeixen maquetes, pintures a loli, fotografies, esbossos i croquis que donen una idea de labast daquests tcnics i professionals del cinema que sovint romanen en un segon ordre o en la invisibilitat. Cal parlar de les reconstruccions histriques de 1492: la conquista del paraso o Gladiator de Ridley Scott, Alatriste dAgustn Diaz Yanes o les fantasies heroiques de Conan, el brbaro o Dragonheart. Trobem els decorats imaginats finalment descartats per Los otros dAlejandro Amenbar o el disseny de la casa de Mar adentro del mateix director. Igualment sensenyen treballs previs de films dacci de Tony Scott com Revenge o Das de trueno
Notcies - Cinema Catal . NET
Luc Moullet (roda de premsa)

lectures: 909

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival d'Osca)

9 de juny de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small