FERNANDO FERNÁN-GÓMEZ. AUTOR: JOSÉ LUIS CASTO DE PAZ. COLECCIÓN SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS. EDITORIAL CÁTEDRA, 384 PÀGINES
El llibre Fernando Fernán-Gómez de l’editorial Cátedra es va presentar a la Filmoteca Espanyola de Madrid el passat 30 de juny amb la presència del mateix autor, el gallec José Luis Castro de Paz – doctor d’Història del Cine a la Universitat de Santiago de Compostela -. L’acte va comptar també amb l’assistència de l’actriu i guionista Emma Cohen, del president de l’Asociación Española de Historiadores del Cine, Julio Pérez Perucha, i del crític i historiador Jesús García de Dueñas.
Aquest llibre es una peça indispensable per acostar-se a la grandiosa figura de Fernando Fernán-Gómez, actor, escriptor, director teatral i realitzador cinematogràfic que ens va deixar el 2008. Home provinent del teatre i de la genuïna tradició espanyola del sainet, el melodrama, el teatre clàssic i l’esperpent. Ben aviat va debutar en el cinema marcat pel seu orígens artístics dalt de l’escenari encomanant-se de l’esperit satíric, crític i grotesc d’aquelles comèdies costumistes de postguerra dirigides per Berlanga o Ferreri o aquell cinema més neorealista de Neville. Tots aquests ingredients, més l’acidesa i la foscor d’una ploma tan esmolada com la de Jardiel Poncela, desembocarien en dues peces mestres dels anys seixanta. El mundo sigue (1963) i El extraño viaje (1964). Imatges desoladores i asfixiants d’una vida espanyola ridícula i patètica. Fernando Fernán-Gómez portaria a terme una carrera irregular però sempre interessant, des de l’adaptació d’obres teatrals poc reconegudes fins a realitzar esplèndides obres de maduresa com El viaje a ninguna parte (1986).
Cal recordar la importància decisiva de Fernando Fernán-Gómez, especialment, en el treball de continuar l’herència d’una rica tradició teatral popular espanyola provinent del terreny del “género chico” o la sarsuela i la revista, i combinar-la amb la manera de fer del dominant estil transparent del cinema comercial nord-americà de l’època. El resultat va ser una brillant i exemplar contribució al gloriós cinema espanyol més lúdic i innovador dels anys cinquanta i seixanta. El llibre fa un estudi exhaustiu, rigorós, profund i, sobretot, artístic, en què s’analitzen les constants estilístiques del treball del director de Mambrú se fue a la guerra (1986).
El llibre segueix fil per randa tota la trajectòria fílmica del cineasta seguint un ordre cronològic tot dividint la seva extensa obra cinematogràfica per etapes. El llibre transcriu declaracions del mateix director, analitza amb detall les seves pel·lícules així com els recursos fílmics emprats, desgrana la seva construcció, estudia els arguments i en cada cas exposa el context general polític i social del cinema espanyol del moment.
