FERNANDO FERNÁN-GÓMEZ. AUTOR: JOSÉ LUIS CASTO DE PAZ. COLECCIÓN SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS. EDITORIAL CÁTEDRA, 384 PÀGINES
El llibre Fernando Fernán-Gómez de l’editorial
Cátedra es va presentar a la Filmoteca Espanyola de Madrid el passat 30 de juny amb la
presència del mateix autor, el gallec José Luis Castro de Paz – doctor d’Història del Cine a la
Universitat de Santiago de Compostela -. L’acte va comptar també amb l’assistència de l’actriu
i guionista Emma Cohen, del president de l’Asociación Española de Historiadores del Cine, Julio
Pérez Perucha, i del crític i historiador Jesús García de Dueñas.
Aquest llibre es una
peça indispensable per acostar-se a la grandiosa figura de Fernando Fernán-Gómez, actor,
escriptor, director teatral i realitzador cinematogràfic que ens va deixar el 2008. Home
provinent del teatre i de la genuïna tradició espanyola del sainet, el melodrama, el teatre
clàssic i l’esperpent. Ben aviat va debutar en el cinema marcat pel seu orígens artístics dalt
de l’escenari encomanant-se de l’esperit satíric, crític i grotesc d’aquelles comèdies
costumistes de postguerra dirigides per Berlanga o Ferreri o aquell cinema més neorealista de
Neville. Tots aquests ingredients, més l’acidesa i la foscor d’una ploma tan esmolada com la de
Jardiel Poncela, desembocarien en dues peces mestres dels anys seixanta. El mundo sigue (1963)
i El extraño viaje (1964). Imatges desoladores i asfixiants d’una vida espanyola ridícula i
patètica. Fernando Fernán-Gómez portaria a terme una carrera irregular però sempre interessant,
des de l’adaptació d’obres teatrals poc reconegudes fins a realitzar esplèndides obres de
maduresa com El viaje a ninguna parte (1986).
Cal recordar la importància decisiva de
Fernando Fernán-Gómez, especialment, en el treball de continuar l’herència d’una rica tradició
teatral popular espanyola provinent del terreny del “género chico” o la sarsuela i la revista,
i combinar-la amb la manera de fer del dominant estil transparent del cinema comercial nord-
americà de l’època. El resultat va ser una brillant i exemplar contribució al gloriós cinema
espanyol més lúdic i innovador dels anys cinquanta i seixanta. El llibre fa un estudi
exhaustiu, rigorós, profund i, sobretot, artístic, en què s’analitzen les constants
estilístiques del treball del director de Mambrú se fue a la guerra (1986).
El llibre
segueix fil per randa tota la trajectòria fílmica del cineasta seguint un ordre cronològic tot
dividint la seva extensa obra cinematogràfica per etapes. El llibre transcriu declaracions del
mateix director, analitza amb detall les seves pel·lícules així com els recursos fílmics
emprats, desgrana la seva construcció, estudia els arguments i en cada cas exposa el context
general polític i social del cinema espanyol del moment.
