cinema catal� . caT
Notícies anteriors
TOY STORY 3: EL CREPUSCLE DE LES JOGUINES

En una poca en que un Hollywood mancat didees es veu obligat a reciclar histories, recuperar herois dels 80 o produir una seqela rere una altra, lesperana la trobem a la ficci televisiva i al cinema danimaci. I en aquest sentit, Pixar s el millor que li ha passat a la indstria cinematogrfica en els darrers 20 anys. Amb Toy Story (1995), el primer film comercial creat completament amb un ordinador, lestudi fundat per John Lasseter ja donava un cop sobre la taula. Reinventant pellcula rere pellcula les possibilitats potencials dels dibuixos animats, el tancament de la saga acaba per descobrir de quin mode Pixar ha anat depurant les seves virtuts, que hom ubica ms en les idees dels guionistes que en la majestuositat dels informtics.

De manera silenciosa, Pixar ha trobat la vareta mgica capa de descobrir lingredient secret que converteix una pellcula en una obra mestra: lemoci. Sota laparena del producte infantil, els seus films tenen la coartada perfecte per posicionar lespectador amb una determinada predisposici, agafar-lo amb les defenses baixes, i colpejar-lo amb histries tan mgiques com entranyables. Des dels ulls plorosos de WallE a linsubornable instint protector de Marlin, el pare de Nemo, passant per la relaci de Carl i Russell a Up o a lincomprs talent de Remy, la rata cuinera de Ratatouille, Pixar demostra tenir una interminable fbrica didees capa de fer retrobar lespectador amb el seu nen interior.

El darrer cop defecte de la sucursal de Disney consisteix en recuperar els personatges del seu primer film i condemnar-los al seu inevitable dest. Les joguines amb les que Andy jugava quan era nen sn, quinze anys ms tard, ferralla inservible, carn descombraria o de golfes. Del descobriment daquesta realitat per part de Woody, Buzz Lightyear i la resta de la troupe, neix Toy Story 3.

El to crepuscular de Toy Story 3 sinicia amb la reposici, via vdeo domstic, de lera feli de les joguines. La brusca interrupci de lHi ha un amic en mi, late motive musical de la saga, ens condueix a un present desolador on el bal dels records s lhabitatge provisional dels ninots: quan Andy marxi a la Universitat haur de decidir el dest final dels seus herois dnfantesa.

La tercera dimensi ens apropa a les faccions perfectes dunes icones que llueixen ms reals que mai. Poc a poc, lespectador sanir acomiadant duns personatges que al llarg de tres pellcules, i ms de quinze anys, han anat quallant amb fora en limaginari popular. Per si fos poc, la trama els apropa ms que mai a labisme, en una animada histria dacci amb ressonncies de La gran evasi (John Sturges, 1962), molt coherent amb la lnea editorial de la casa. Resulta curis, en aquest sentit, significar com han canviat les pellcules de dibuixos animats des de laparici de Pixar: si abans totes sadscrivien al gnere musical, les possibilitats de lanimaci per ordinador ens apropa a un cinema a mig cam entre larcade i el videojoc.

s Toy Story 3 una pellcula per a nens? Tamb, per el seu pblic potencial s sens dubte lespectador a mig cam entre ladolescncia i la maduresa, aquell que sabr acomiadar-se del carismtic cowboy i el valent home de lespai, i alhora dall que representen: el darrer ancoratge a una edat perduda que obliga a mirar, definitivament, cap endavant.


Fitxa de la pellcula

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 1065

Una crtica de Gerard Alonso i Cassad

16 d'agost de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

molt d'acord amb aquesta crtica; la Pixar s el millor que li estan passant al cinema dels darrers anys...
Roc16-08-2010

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small