cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JOSEPH LOSEY. JOAQUN VALLET. EDICIONES CTEDRA. COLLECCI SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS

Ediciones Ctedra acaba de presentar el primer llibre a crrec dun estudis espanyol sobre loblidada figura del cineasta nord-americ Joseph Losey. Un cineasta, com molts altres, que malauradament ha caigut sepultat en el desinters fruit duna poca com lactual en qu sembla que la moderna cineflia ja no necessita el passat ni la histria per justificar-se. Aix, lescriptor cinematogrfic Joaqun Vallet Rodrigo contribueix a omplir un buit evident dins la bibliografia en espanyol sobre el reputat autor de El sirviente (1963) que tan sols comptava fins el moment amb el llibre de Tom Milne Conversaciones con Joseph Losey editat llunyanament per Anagrama el 1971. Laparici del present volum arriba doncs per completar i enriquir el llibre de Tom Milne ja que ara sofereix la visi global de lobra del cineasta Joseph Losey qui va treballar fins al darrer moment en el seu treball pstum Steaming (1985), pellcula que no arribaria a veure estrenada ja que moriria el 22 de juny de 1984 a Londres.

El llibre es subdivideix en dos grans blocs consagrats respectivament a fer-ne un exhaustiu seguiment biogrfic i posteriorment es porta a terme lestudi i lanlisi complert de la seva prolfica i irregular filmografia. Joseph Losey neix el 1909 als Estats Units i ben aviat se sent atret per lactivitat teatral que el condueix a Nova York i momentniament tamb a la Rssia comunista per investigar el llenguatge teatral degut a la seva conscienciaci poltica i social contempornia al New Deal del president Roosevelt en els crtics anys trenta del passat segle. Anys convulsos que van veure com sorgia la Comissi dActivitats Antiamericanes abans de lesclat de la 2 Guerra Mundial i com un cop finalitzada la guerra es reprenien les activitats daquesta comissi dretana en la tristament coneguda Cacera de bruixes obsessionada en la persecuci delements afins al Partit Comunista que al capdavall provocaria el seu exili a Europa lany 1951, per establir-se definitivament a Anglaterra. Aquest fet va truncar una intensa activitat conformada pel muntatge teatral de Galileo de Bertold Brecht o la seva estrena cinematogrfica amb El muchacho de los cabellos verdes (1948), desprs dalguns treballs com a guionista, tot encavalcant ininterrumpidament ttols afins al gnere negre fins The big night (1951).

La seva estada a Anglaterra, desprs de rodar alguns ttols sota pseudnim i tenir fora problemes per trobar feina al pas dacollida, li va proporcionar els xits ms transcendents i prestigiosos aix com la seva consideraci dautor respectat i elogiat. Desprs duna trilogia policaca culminada amb la polmica Eva (1962), Josep Losey assoleix el seu mxim de popularitat i consens crtic grcies a la seva associaci amb el dramaturg britnic Harold Pinter en films com El sirviente, Accidente (1967) o El mensajero (1971) on es posen de manifest les perverses diferncies de classe a travs dun llenguatge allegric i simblic. Als anys setanta la seva estrella declinaria malgrat continuar tirant dinspiraci de referents teatrals com Tennessee Williams, Robert Shaw, Henrik Ibsen, el mateix Galileo de Brecht autntic inspirador del treball de Losey - o operstics com el Don Giovanni de Mozart lany 1979.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 876

Joan Millaret Valls

1 de setembre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small