CINEMA CATALÀ ENTREVISTA L’ACTRIU I CANTANT LEONOR WATLING
Assegut a la terrassa d’un restaurant mexicà, en un d’aquells matins de setembre lletjots en que no fa ni sol, ni fred ni calor, aquest redactor va poder tenir una breu però agradable xerrada amb Leonor Watling, artista pluridisciplinar, actriu de solvència contrastada, solista del grup Marlango (rara avis musical capaç de disfressar el pop de ritmes jazzístics), i una de les icones contemporànies de la modernitat cool al nostre país, possiblement molt al seu pesar.
El gest de Watling és alhora reflexiu i afable. En tot moment es preocupa de que el seu interlocutor estigui còmode. Pensa molt bé les respostes i sap quines portes vol obrir i quines han de romandre tancades.
A “Lope”, primer llargmetratge de Watling després del seu embaràs, l’actriu madrilenya interpreta un personatge allunyat dels arquetips que s’associen a la seva imatge. La Isabel de Ordina del film és una de les dones menys sexuals de la seva filmografia. De “Son de mar” (Bigas Luna, 2002) a “Los crímenes de Oxford” (Álex de la Iglesia, 2008), la sensualitat, l’erotisme i una certa fatalitat han definit les fèmines interpretades per Watling al cinema.
La innocència i candor de Isabel de Ordina van espantar en un primer moment l’actriu, que en principi havia fet el càsting pel paper d’Elena Osorio, finalment assumit per Pilar López de Ayala. Ambdues dones són com la nit i el dia, el que explica que Lope De Vega s’enamorés d’elles alhora, desitjant el foc de l’una i estimant la il·lusió de l’altra. En un interessant moviment de contra-càsting, Andrucha Waddington, director brasileny del film, va decidir que López de Ayala encarnés la passió i Watling la ingenuïtat de l’amor naïf.
D’aquests i altres temes ens parla Leonor Watling en l’entrevista, a la que podeu accedir seguint el següent enllaç:
