CINEMA CATALÀ ENTREVISTA L’ACTRIU I CANTANT LEONOR WATLING
Assegut a la terrassa d’un restaurant mexicà, en un
d’aquells matins de setembre lletjots en que no fa ni sol, ni fred ni calor, aquest redactor va
poder tenir una breu però agradable xerrada amb Leonor Watling, artista pluridisciplinar,
actriu de solvència contrastada, solista del grup Marlango (rara avis musical capaç de
disfressar el pop de ritmes jazzístics), i una de les icones contemporànies de la modernitat
cool al nostre país, possiblement molt al seu pesar.
El gest de Watling és alhora
reflexiu i afable. En tot moment es preocupa de que el seu interlocutor estigui còmode. Pensa
molt bé les respostes i sap quines portes vol obrir i quines han de romandre tancades.
A
“Lope”, primer llargmetratge de Watling després del seu embaràs, l’actriu madrilenya interpreta
un personatge allunyat dels arquetips que s’associen a la seva imatge. La Isabel de Ordina del
film és una de les dones menys sexuals de la seva filmografia. De “Son de mar” (Bigas Luna,
2002) a “Los crímenes de Oxford” (Álex de la Iglesia, 2008), la sensualitat, l’erotisme i una
certa fatalitat han definit les fèmines interpretades per Watling al cinema.
La
innocència i candor de Isabel de Ordina van espantar en un primer moment l’actriu, que en
principi havia fet el càsting pel paper d’Elena Osorio, finalment assumit per Pilar López de
Ayala. Ambdues dones són com la nit i el dia, el que explica que Lope De Vega s’enamorés
d’elles alhora, desitjant el foc de l’una i estimant la il·lusió de l’altra. En un interessant
moviment de contra-càsting, Andrucha Waddington, director brasileny del film, va decidir que
López de Ayala encarnés la passió i Watling la ingenuïtat de l’amor naïf.
D’aquests i
altres temes ens parla Leonor Watling en l’entrevista, a la que podeu accedir seguint el
següent enllaç:
