DE LA IDEA AL FILM. EL GUIÓN CINEMATOGRÁFICO: NARRACIÓN Y CONSTRUCCIÓN. JULIO DIAMANTE. EDICIONES CÁTEDRA. COL·LECCIÓ SIGNO E IMAGEN
Aquest llibre en què el guionista i cineasta Julio
Diamante mirar enrere per analitzar i reescriure el seu propi treball com a guionista és una
eina immillorable per ajudar a valorar l’escriptura d’un guió cinematogràfic. Aquest pas previ
i, sovint indispensable, per saltar a la realització en què es materialitza la transformació
d’una idea en material cinematogràfic, sovint ha restat oblidat o bandejat de banda, com si fos
literatura dolenta, menys quan hi havia algun reputat escriptor. Aquí es posa de manifest el
caràcter híbrid i esquiu del guió que es mou entre la pura fabulació literària i, també, el que
marca la pauta visual d’un film a través de l’exposició detallada de la posada en escena i el
muntatge. El llibre ofereix una mostra pràctica del treball creatiu d’un cineasta en una època
difícil d’indústria precària i censura inoportuna través dels diferents exemples que
proporcionen el guió literari, el guió tècnic o els tractaments diversos.
El llibre, que
compta amb un pròleg de l’estudiós Santos Zunzunegui i una introducció del cineasta José Luis
Borau, ofereix en el seu primer capítol un estudi general i històric sintètic i clarivident
sobre les condicions de la transformació d’una idea en un guió destacant les possibilitats d’un
origen literari, teatral, poètic i, especialment, el problema de les adaptacions. També
planteja les dificultats de l’ofici de guionista en què sovint cal tenir present l’estructura
narrativa de la pel·lícula, la seva adscripció genèrica, l’esbós i construcció dramàtica dels
personatges, la focalització de la història, la irrupció del so o el treball amb l’espai i el
temps delimitant seqüències i segmentant l’acció. Julio Diamante ofereix la informació justa i
clara sobre la tècnica de redacció del guió cinematogràfic.
En la segona part del llibre
s’analitza la seva pròpia obra pràctica iniciant-se amb un film-assaig com a projecte de final
de carrera, Antes del desayuno (1954), seguit del seu apropament a la figura del pintor
Velázquez en un migmetratge subdividit en tres parts. Després arriba el repàs d’una part de la
seva filmografia amb l’estudi de Los que no fuimos a la guerra (Cuando estalló la paz) del
1962i la publicació del seu guió tècnic; l’edició del tractament de Tiempo de amor (1963); es
segueix l’exemple de El arte de amar (1965) amb la transcripció del seu propi guió literari; i
per acabar es publiquen tractaments parcials de seqüències de Helena y Fernanda/Neurosis
(1970), l’escaleta del seu film documental sobra la vida i l’obra del “bailaor” Vicente
Escudero (1968) o el primer tractament del llargmetratge Carmen (1975) que transmet pel
flamenco.
Per concloure el llibre, el mateix Julio Diamante redacta un sintètic epíleg
on resumeix els seus consells pràctics adreçats a tots els guionistes de cara a la seva
complerta formació. Un llibre finalment honest i pràctic, despullat de tecnicismes,
dogmatismes, modes o elaborats conceptes, que molt bé resumeix en paraules el mateix Borau “
Aquell amor, i l’afany per resultar útil per damunt de qualsevol altre propòsit, oferint
estructures, temes i conclusions fàcilment accessibles per al consultant gràcies a l’ús d’un
llenguatge precís però senzill, constitueixen sense cap mena de dubte el principal i més
estrany valor del llibre”.
