DE LA IDEA AL FILM. EL GUIÓN CINEMATOGRÁFICO: NARRACIÓN Y CONSTRUCCIÓN. JULIO DIAMANTE. EDICIONES CÁTEDRA. COL·LECCIÓ SIGNO E IMAGEN
Aquest llibre en què el guionista i cineasta Julio Diamante mirar enrere per analitzar i reescriure el seu propi treball com a guionista és una eina immillorable per ajudar a valorar l’escriptura d’un guió cinematogràfic. Aquest pas previ i, sovint indispensable, per saltar a la realització en què es materialitza la transformació d’una idea en material cinematogràfic, sovint ha restat oblidat o bandejat de banda, com si fos literatura dolenta, menys quan hi havia algun reputat escriptor. Aquí es posa de manifest el caràcter híbrid i esquiu del guió que es mou entre la pura fabulació literària i, també, el que marca la pauta visual d’un film a través de l’exposició detallada de la posada en escena i el muntatge. El llibre ofereix una mostra pràctica del treball creatiu d’un cineasta en una època difícil d’indústria precària i censura inoportuna través dels diferents exemples que proporcionen el guió literari, el guió tècnic o els tractaments diversos.
El llibre, que compta amb un pròleg de l’estudiós Santos Zunzunegui i una introducció del cineasta José Luis Borau, ofereix en el seu primer capítol un estudi general i històric sintètic i clarivident sobre les condicions de la transformació d’una idea en un guió destacant les possibilitats d’un origen literari, teatral, poètic i, especialment, el problema de les adaptacions. També planteja les dificultats de l’ofici de guionista en què sovint cal tenir present l’estructura narrativa de la pel·lícula, la seva adscripció genèrica, l’esbós i construcció dramàtica dels personatges, la focalització de la història, la irrupció del so o el treball amb l’espai i el temps delimitant seqüències i segmentant l’acció. Julio Diamante ofereix la informació justa i clara sobre la tècnica de redacció del guió cinematogràfic.
En la segona part del llibre s’analitza la seva pròpia obra pràctica iniciant-se amb un film-assaig com a projecte de final de carrera, Antes del desayuno (1954), seguit del seu apropament a la figura del pintor Velázquez en un migmetratge subdividit en tres parts. Després arriba el repàs d’una part de la seva filmografia amb l’estudi de Los que no fuimos a la guerra (Cuando estalló la paz) del 1962i la publicació del seu guió tècnic; l’edició del tractament de Tiempo de amor (1963); es segueix l’exemple de El arte de amar (1965) amb la transcripció del seu propi guió literari; i per acabar es publiquen tractaments parcials de seqüències de Helena y Fernanda/Neurosis (1970), l’escaleta del seu film documental sobra la vida i l’obra del “bailaor” Vicente Escudero (1968) o el primer tractament del llargmetratge Carmen (1975) que transmet pel flamenco.
Per concloure el llibre, el mateix Julio Diamante redacta un sintètic epíleg on resumeix els seus consells pràctics adreçats a tots els guionistes de cara a la seva complerta formació. Un llibre finalment honest i pràctic, despullat de tecnicismes, dogmatismes, modes o elaborats conceptes, que molt bé resumeix en paraules el mateix Borau “ Aquell amor, i l’afany per resultar útil per damunt de qualsevol altre propòsit, oferint estructures, temes i conclusions fàcilment accessibles per al consultant gràcies a l’ús d’un llenguatge precís però senzill, constitueixen sense cap mena de dubte el principal i més estrany valor del llibre”.
