Aquest diumenge 12 de setembre ens ha deixat el cineasta
francès Claude Chabrol (1930-2010), peça clau del moviment de la Nouvelle Vague. De fet,
la seva òpera prima, El bello Sergio (1958) és el gran embrió de la llegendària onada de
pel·lícules que van revolucionar el cinema francès, i per extensió l’europeu, amb renovades
formes d’entendre i concebre el cinema, amb una càrrega de passió visceral mai vista fins
aleshores. El bello Sergio va ser realitzada un any abans que Truffaut consolidés
aquesta nova tendència cinematogràfica quan va signar Los 400 golpes (1959). L’èxit
d’aquest primer film de Chabrol es pot considerar com l’ànima impulsora del cinema que poc
després transcendiria – i de quina manera – per part dels realitzadors que, com el propi
Chabrol – sortien de les planes de la mítica Cahiers du Cinéma. Les noves propostes de Chabrol,
juntament amb les de Rivette, Rohmer, Godard o l’esmentat Truffaut consolidarien el moviment
cinematogràfic més important de la història del cinema.
Apassionat del cinema i de la
gastronomia – els seus dos grans amors -, Chabrol va confeccionar una filmografia força
interessant – malgrat alguns títols certament menors – per destacar amb les seves disseccions
burgeses, excel·lentment inspeccionades mitjançant films com Pollo al vinagre (1985),
La ceremonia (1995), Gracias por el chocolate (2000), La flor del mal
(2003) o La dama de honor (2004).
Chabrol també destacar per la bona intuïció a
l’hora d’escollir els actors protagonistes dels seus films, obtenint el millor de sí d’alguns
d’ells, especialment pel que fa a Isabelle Huppert i les seves esplèndides composicions a No
va más (1997), Borrachera de poder (2006) o les esmentades La ceremonia i
Gracias por el chocolate.
