EL 58 FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ ARRANCA AQUEST DIVENDRES 17
La pel·lícula inaugural d’aquest divendres dia 17, i que participa també en la competició, serà Chicogrande del realitzador mexicà Felipe Cazals sobre un noi que cuidarà a un ferit Pancho Villa en el seu propi amagatall mentre les tropes nord-americanes cerquen el líder revolucionari. Aquesta cerimònia inaugural estarà conduïda per Eduardo Noriega i Edurne Ormazábal i comptarà amb la participació damunt de l’escenari, entre altres, de Leticia Dolera, Quim Gutiérrez o Verónica Sánchez. També el realitzador català Isaki Lacuesta - qui participa en el certamen donostiarra amb el documental sobre Ava Gardner La noche que no acaba - presentarà la retrospectiva “Doc-nuevos caminos de la no ficción”. L’altra gran retrospectiva del festival dedicada a un cineasta clàssic, Don Siegel, estarà presentada dalt de l’escenari per la seva filla Anney Siegel. La gala d’obertura, que es podrà veure per TV2 a partir de les 10 del vespre, també inclourà l’actriu Olivia Williams qui recollirà el premi per Roman Polanski, director del premiat film The ghost writer, atorgat per la crítica internacional FIPRESCI.
L’actriu nord-americana Julia Roberts rebrà el dilluns 20 de setembre el premi Donostia en el marc del 58 Festival Internacional de cine de Sant Sebastià i es convertirà sens dubte en el gran cap de cartell i reclam majúscul per als aficionats al cinema. La seva estada a la ciutat donostiarra desfermarà passions i aportarà com mai les dosis imprescindibles de glamur que tot festival de primer ordre necessita. El seu desembarcament servirà també per presentar en el mateix festival una de les seves darreres pel·lícules, Come reza ama de Ryan Murphy, una comèdia romàntica al costat de Javier Bardem fora de competició. Tot i que aquest únic premi Donostia, de moment, no pot camuflar els problemes pressupostaris i retallades vàries que arrossega el festival des de fa un parell d’anys i que s’ha fet palès amb retallades de dies, de seccions i de convidats. Però el que ens interessa de debò és el cinema i, tot i que la present edició no desvetlli grans expectatives, cal confiar en què la secció oficial almenys mantingui una respectable qualitat com la que es va aconseguir en l’edició passada malgrat tractar-se d’un any de crisis.
Començar amb un film hispà d’un director poc mediàtic potser és una declaració de principis del festival per apostar per un cinema més d’autor i perifèric en una nit d’obertura que no s’ajusta massa al perfil d’inauguració estel·lar d’un festival first class on acostuma a primar l’espectacularitat de films marcadament comercials. Però al costat de Cerro bayo de l’argentina Victoria Galiardi – directora que repeteix a San Sebastián després de Amorosa soledad - conformarà l’apartat de cinema llatinoamericà del festival en què es guarda, també, certa sintonia amb l’aposta decidida des de fa pocs anys per donar visualització a una de les seccions més interessants del festival, “Horizontes latinos”.
El que si trobem és una marcada incidència en la programació de cinema espanyol, que progressivament s’ha anat ensenyorant de la Secció Oficial al ocupar el percentatge més elevat. Trobem la festiva, catxonda i amb ambicions obertament populars El gran Vázquez d’Òscar Aibar en honor del famós historietista associat a l’editorial Bruguera. Agustí Villaronga competirà amb el film de postguerra catalana Pa negre a partir, en part, de l’obra de l’escriptor Emili Teixidor. La directora catalana Judith Collell, després de 55 días en invierno, torna a Donostia associada ara al veterà realitzador Jordi Cadena per presentar-hi Elisa K. D’altra banda José María Orbe presentarà, sens dubte, una de les propostes més radicals del festival, Aíta, marca de fàbrica de la productora Eddie Saeta que amaga el bon olfacte del productor d’èxit de cinema d’autor del moment present. I fóra de competició, un nou film català, Bicicleta, cullera, poma del documentalista Carles Bosch sobre l’experiència viscuda pel president Maragall al voltant de la malaltia d’Alzheimer.
La poblada delegació de cinema asiàtic arriba amb força amb noms de primer ordre com la japonesa Naomi Kawase qui sembla protagonitzar ella mateixa un documental sobre la maternitat a Genpin. Mentre que el director xinès Liu Hao ha rodat Addicted to love sobre una parella d’avis retrobats al cap dels anys que ara es veuran en secret i sense el consentiment dels fills. I una tercera cinta oriental anirà a càrrec del sud-coreà Kim Jee-Woon que ha realitzat un contundent thriller amb psicòpata a I saw the devil. El corresponent porció de cinema independent nord-americà anirà a compte de l’incombustible John Sayles qui presentarà la seva enèsima cinta de denúncia, Amigo, però aquesta vegada comptarà amb ambientació d’època, el rerefons històric i colonial de Filipines.
La Secció Oficial tindrà un to europeista evident amb la selecció, entre altres, d’un vell conegut com l’afrancesat Raoul Ruiz que ha fet una cinta itinerant ambientada en el segle XIX entre Portugal i altres països a Misterios de Lisboa. L’actor i director escocès Peter Mullan roda un film sobre bandes violentes de joves inadaptats als setanta a la bruta ciutat de Glasgow a Neds. La directora alemanya Sophie Heldman debuta amb Colours in the dark. El norueg Bent Hamer ensenyarà la seva darrera obra, Home for Christmas, a partir de relats nadalencs del seu compatriota Levi Henriksen, que segur que vindrà carregada d’humor i d’aspror. I L’aportació francesa anirà a càrrec de la pel·lícula de clausura i fora de competició Elle s’appelait Sarah de Gilles Paquet-Brenner i la coproducció amb el Marroc A jamaâ de Daoud Aoulad-Syad.
