EL 58 FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ ARRANCA AQUEST DIVENDRES 17
La pel·lícula inaugural d’aquest divendres dia 17, i que
participa també en la competició, serà Chicogrande del realitzador mexicà Felipe Cazals sobre
un noi que cuidarà a un ferit Pancho Villa en el seu propi amagatall mentre les tropes nord-
americanes cerquen el líder revolucionari. Aquesta cerimònia inaugural estarà conduïda per
Eduardo Noriega i Edurne Ormazábal i comptarà amb la participació damunt de l’escenari, entre
altres, de Leticia Dolera, Quim Gutiérrez o Verónica Sánchez. També el realitzador català Isaki
Lacuesta - qui participa en el certamen donostiarra amb el documental sobre Ava Gardner La
noche que no acaba - presentarà la retrospectiva “Doc-nuevos caminos de la no ficción”.
L’altra gran retrospectiva del festival dedicada a un cineasta clàssic, Don Siegel, estarà
presentada dalt de l’escenari per la seva filla Anney Siegel. La gala d’obertura, que es podrà
veure per TV2 a partir de les 10 del vespre, també inclourà l’actriu Olivia Williams qui
recollirà el premi per Roman Polanski, director del premiat film The ghost writer, atorgat per
la crítica internacional FIPRESCI.
L’actriu nord-americana Julia Roberts rebrà el
dilluns 20 de setembre el premi Donostia en el marc del 58 Festival Internacional de cine de
Sant Sebastià i es convertirà sens dubte en el gran cap de cartell i reclam majúscul per als
aficionats al cinema. La seva estada a la ciutat donostiarra desfermarà passions i aportarà com
mai les dosis imprescindibles de glamur que tot festival de primer ordre necessita. El seu
desembarcament servirà també per presentar en el mateix festival una de les seves darreres
pel·lícules, Come reza ama de Ryan Murphy, una comèdia romàntica al costat de Javier Bardem
fora de competició. Tot i que aquest únic premi Donostia, de moment, no pot camuflar els
problemes pressupostaris i retallades vàries que arrossega el festival des de fa un parell
d’anys i que s’ha fet palès amb retallades de dies, de seccions i de convidats. Però el que ens
interessa de debò és el cinema i, tot i que la present edició no desvetlli grans expectatives,
cal confiar en què la secció oficial almenys mantingui una respectable qualitat com la que es
va aconseguir en l’edició passada malgrat tractar-se d’un any de crisis.
Començar amb un
film hispà d’un director poc mediàtic potser és una declaració de principis del festival per
apostar per un cinema més d’autor i perifèric en una nit d’obertura que no s’ajusta massa al
perfil d’inauguració estel·lar d’un festival first class on acostuma a primar
l’espectacularitat de films marcadament comercials. Però al costat de Cerro bayo de l’argentina
Victoria Galiardi – directora que repeteix a San Sebastián després de Amorosa soledad -
conformarà l’apartat de cinema llatinoamericà del festival en què es guarda, també, certa
sintonia amb l’aposta decidida des de fa pocs anys per donar visualització a una de les
seccions més interessants del festival, “Horizontes latinos”.
El que si trobem és una
marcada incidència en la programació de cinema espanyol, que progressivament s’ha anat
ensenyorant de la Secció Oficial al ocupar el percentatge més elevat. Trobem la festiva,
catxonda i amb ambicions obertament populars El gran Vázquez d’Òscar Aibar en honor del famós
historietista associat a l’editorial Bruguera. Agustí Villaronga competirà amb el film de
postguerra catalana Pa negre a partir, en part, de l’obra de l’escriptor Emili Teixidor. La
directora catalana Judith Collell, després de 55 días en invierno, torna a Donostia associada
ara al veterà realitzador Jordi Cadena per presentar-hi Elisa K. D’altra banda José María Orbe
presentarà, sens dubte, una de les propostes més radicals del festival, Aíta, marca de fàbrica
de la productora Eddie Saeta que amaga el bon olfacte del productor d’èxit de cinema d’autor
del moment present. I fóra de competició, un nou film català, Bicicleta, cullera, poma del
documentalista Carles Bosch sobre l’experiència viscuda pel president Maragall al voltant de la
malaltia d’Alzheimer.
La poblada delegació de cinema asiàtic arriba amb força amb noms
de primer ordre com la japonesa Naomi Kawase qui sembla protagonitzar ella mateixa un
documental sobre la maternitat a Genpin. Mentre que el director xinès Liu Hao ha rodat Addicted
to love sobre una parella d’avis retrobats al cap dels anys que ara es veuran en secret i sense
el consentiment dels fills. I una tercera cinta oriental anirà a càrrec del sud-coreà Kim Jee-
Woon que ha realitzat un contundent thriller amb psicòpata a I saw the devil. El corresponent
porció de cinema independent nord-americà anirà a compte de l’incombustible John Sayles qui
presentarà la seva enèsima cinta de denúncia, Amigo, però aquesta vegada comptarà amb
ambientació d’època, el rerefons històric i colonial de Filipines.
La Secció Oficial
tindrà un to europeista evident amb la selecció, entre altres, d’un vell conegut com
l’afrancesat Raoul Ruiz que ha fet una cinta itinerant ambientada en el segle XIX entre
Portugal i altres països a Misterios de Lisboa. L’actor i director escocès Peter Mullan roda un
film sobre bandes violentes de joves inadaptats als setanta a la bruta ciutat de Glasgow a
Neds. La directora alemanya Sophie Heldman debuta amb Colours in the dark. El norueg Bent Hamer
ensenyarà la seva darrera obra, Home for Christmas, a partir de relats nadalencs del seu
compatriota Levi Henriksen, que segur que vindrà carregada d’humor i d’aspror. I L’aportació
francesa anirà a càrrec de la pel·lícula de clausura i fora de competició Elle s’appelait Sarah
de Gilles Paquet-Brenner i la coproducció amb el Marroc A jamaâ de Daoud Aoulad-Syad.
