cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MITOMANIA I DISSIDNCIA

Desprs de lhurac provocat per larribada de Julia Roberts al festival de Sant Sebasti, que va paralitzar el festival fins a la congesti absoluta, sembla que la normalitat sinstalla de nou sense gaire sobresalts. Per seria interessant observar que el ress meditic aconseguit per la presncia glamurosa duna estrella tan popular com Julia Roberts, associada exclusivament al cinema comercial, deixa al descobert una de les grans paradoxes del festival i, per extensi, del mateix cinema. Aquest fenomen multitudinari que aplega a tothom, sense excepci, des de la premsa, la indstria i els espectadors, s una mostra evident dels greus desequilibris que afronta el cinema. Duna banda tot el pes es diposita en un costat de la balana mentre que a laltra banda amb prou feines hi ha marge de moviment. Tots els espais informatius es veuen monopolitzats per la notcia daquest esdeveniment majscul tot perpetuant la sensaci de qu el mn del cinema gira exclusivament al voltant daquestes idolatrades patums.

El festival juga i combina totes les cartes possibles per donar cabuda a la complexitat i diversitat del fenomen cinematogrfic: documental, ficci, cinema comercial, cinema dautor, cinema perifric o cinema clssic. I alhora tamb busca un cap de cartell espectacular que arrossegui multituds i a la vegada es doni rellevncia al festival en tota la premsa i televisi mundial. Lestratgia dels programadors dun festival de primera s ladequada, s la de sempre, per la resposta de la premsa en general s doblement injusta ja que aprofundeix un cisma insalvable de cara al pblic. Els mitjans informatius privilegien ms que mai les apostes ms populars en detriment de les candidatures ms minoritries. Aboquen forces i energies per cobrir periodsticament larribada duna actriu amb tirada dins del cinema popular i dotzenes de periodistes acudeixen al festival per fotografiar i veure, que s una manera de tocar, lestrella del moment, mentre es desinteressen per cineastes i pellcules presents al Festival. El resultat s una sala de premsa atapeda fins a lofec per presenciar una actriu com Julia Roberts mentre altres directors presenten la seva pellcula davant una sala desrtica. Loblit i el menyspreu afecta a directors de totes les latituds i tendncies, per especialment a aquells cineastes ms singulars.

Aquest fenomen no s nou i apareix com una patologia endmica que afecta el cinema prcticament des dels seus inicis. Per potser com mai apareix en tota la seva brutal contradicci en aquests moments. Aix s una can vella, desafinada i gastada; s la can de lenfads entonada per la crtica o aquells sectors ms cinfils. Segur que en altres ocasions hem formulat la mateixa queixa, el mateix greuge, per mai com ara apareix en tota la seva cruesa. El cinema comercial ha estat sempre hegemnic i latracci i fascinaci dels actors ha estat sempre inqestionable. Mentre que el cinema ms inquiet o artstic o arriscat, o el que voleu, sempre ha maldat per trobar el seu espai i els seus espectadors lluitant contra els elements. Per ara la lluita sembla tan aferrissada que arriba fins a la impotncia a vegades. Resulta improbable revertir una tendncia general i imparable del pblic en general vers uns gustos comuns dominats per la facilitat i la comoditat. La globalitzaci que ens havia de portar i descobrir les coses petites i desconegudes del mn ens est conduint a la uniformitat consumidora sense matisos i a la trivialitzaci de tot plegat.

Aix resultar dolors veure com una cinta passada en el festival per acompanyar el desembarcament de Julia Roberts de bracet amb Javier Bardem, Come Reza Ama, desprs obtindr el favor multitudinari del pblic en sales. Lamento dir-ho i no voldria ofendre a cap lector per aquesta ensima pellcula romntica s un desastre sense palliatius. Una proposta de colorins en clau de viatge de targeta postal. Una excursi pels tpics ms usuals de lexotisme daparador. Un ridcul manual dautoajuda per divorciades sustentat en les florides religions orientals. Una recerca de la pau interior i una cura al dolor de la separaci que es cura amb una aventura amb un jove iogurt, un plat despaguetis a Roma i una meditaci a Bali fins a trobar latractiu llat que et donar la tranquillitat desperit. Cinema de les obvietats i dels llocs comuns que cont el catleg sencer dels tpics del gnere de la comdia romntica incrementat fins a lempatx. Ni grcia, ni encant, ni mgia, ni passi, ni dolor, ni amor, ni imaginaci. Res de res. Un pasts embafador i soporfer carregat de flaires extiques, espelmes, llumetes, bombetes i estrelletes.

Imitant el gag del diputat Tard en el nostrat programa de pardia Polnia, en qu alg ha de cridar quatre obvietats, jo menfilo a lestrada per proclamar que Come Reza Ama s una solemne tonteria duna imbecillitat aclaparadora. I com li deu passar al senyor Tard en els seus improperis intempestius, segur que jo tamb em trobo un hemicicle buit. De fet, no caldria que mesmercs en parlar duna peli que no necessita del referndum de la crtica perqu el seu pblic ja est fet, perqu prcticament tothom anir a veure-la el cap de setmana que sestreni i quasi ning es plantejar anar a veure una altra proposta. I molts dels que aniran a veure una altra cinta s perqu potser shan quedat sense entrada per veure la peli de la Julia Roberts amb el Bardem.

Mira que sc ruc, enlloc de fer una valoraci del festival parlant de totes les pellcules que he vist fins ara, va i em surt una crnica impossible. Com si mhagus encallat o mhaguessin trepitjat lull de poll. Mira que sc tonto. Per qu mhaig de preocupar daquest estat de coses quan aix ho hem vist cada any i ho tornarem a veure de ben segur en edicions posteriors? Per qu escarrassar-me en aix? Ai, doctor, crec que tinc un problema.

I aquest problema s que mhe avorrit soberanament amb Come Reza Ama i en canvi he disfrutat tant amb un llargmetratge de ms de quatre hores que es diu Mistrios de Lisboa dun senyor gran que es diu Ral Ruiz i parlada en portugus que segur que no sestrenar mai en sales i si mai sestrena hi aniran quatre gats comptats. s un film laberntic, pors, amb lnies argumentals que sobren i sexpandeixen, trames que es bifurquen, personatges desdoblats, histria retrospectiva i idea visionria. Un film duna complexitat narrativa que no t res a envejar a, per exemple, la meravellosa Origen. Per tamb compta amb una realitzaci duna majestuositat visual i tcnica impressionant, duna bellesa exquisida reforada en els enquadraments, la planificaci, els moviments de cmera, el fora de camp o ls de pintures. Quin plaer, quin gust, quin gaudi. Una de les millors experincies daquest festival. I vaticino des dara que ser un film incomprs i que rebr patacades i tots els estirabots habituals amb sentncies com avorrit, pesat, que no hi passa res, que no avana, lent, ridcul, sense inters. Que vosts ho passin b.

Notcies - Cinema Catal . NET
L'actriu Julia Roberts

lectures: 1031

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Sant Sebasti)

22 de setembre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Caram company, quin cabreig tas agafat!
Gerard A. Cassado23-09-2010

per es que no m'extranya: Julia Roberts com a premi Donostia es per fer enfadar a qualksevol
Hud23-09-2010

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small