cinema catal� . caT
Notícies anteriors
PETER MULLAN GUANYA AMB UNA RUGENT PELLCULA ENMIG D'UNA ARRONSADA I SOMNOLENT COMPETICI
La 58 edici del Festival Internacional de Cine de San Sebastin sha acomiadat amb un palmars tan ajustat i discret com la seva prpia competici. Es tracta dun festival ferit, que es troba contra les cordes. Es rebolca i malda per sobreviure dins de lelitista lliga A dels festivals genrics europeus mentre ha denfrontar-se a retallades, entrebancs i pressions institucionals de tota mena. Per si la gesti ja s difcil de mena, el que sembla insalvable s la programaci. Quin avorriment, quina desdia, quina peresa que desvetlla aquest ensopit festival donostiarra a travs de la seva selecci de ttols a concurs cada any que passa.

Quanta montona i grisa discreci ha desplegat la present edici. Fins i tot, un arriba malvolament a la depriment conclusi de que ja es podrien triar les pellcules vencedores per sorteig tot estalviant-se la costosa feina de reunir contrastades i valuoses figures cinematogrfiques per deliberar al respecte. El problema no rau en qu el palmars podria ser delirant o grotesc com en altres edicions anteriors, sin que la Conxa dOr podia anar a parar a qualsevol lloc perqu la uniformitat ha estat soporfera i descoratjadora, llevat de lexcepcional pellcula Misterios de Lisboa de Raul Ruiz, reivindicada en una anterior crnica, reconeguda fcilment amb la Conxa de Plata al millor director.

No s si cal parlar de crisi endmica o congnita per referir-se a la dinmica que arrossega el certamen donostiarra aquests darrers anys. Qui sap si amb lanunciat relleu de direcci es podr reactivar el festival. El director sortint, Mikel Olaciregui, deixar el relleu al seu segon a bord, Jos Luis Rebordinos. Aquest darrer, director de la Semana de Terror de Donostia, sembla que ja ha materialitzat les seves afinitats al collocar una vistosa cinta salvatge i violenta enquadrada en la lnia del festival de Sitges o el que ell mateix comanda, I saw the devil del recomanable realitzador sud-core Kim Jee-woon, tot desconcertant a propis i estranys.

La gran pellcula vencedora ha estat finalment Neds de lactor i director Peter Mullan al obtenir la Conxa dOr a la millor pellcula i la Conxa de Plata al millor actor pel seu jove protagonista Conor McCarron. Una cinta enrgica sobre bandes juvenils i adolescncies desnortades situada en la convulsa dcada dels setanta a Glasgow en la millor tradici de les cintes britniques carregades de violncia, mal de viure, joves inadaptats i rebels sense causa que imposen el seu espai a base de ganivetades i trompades. Aquesta cinta cont moments torbadors i potents al costat daltres ms dubtosos per es sap moure amb solvncia, credibilitat i vibraci entre els habituals registres esmentats daquest genu gnere idiosincrtic britnic.

El que ha passat amb la Conxa dOr denguany s que algunes pellcules no agrades amb guard final com largentina Cerro Bayo de Victoria Galardi o la mateixa cinta xinesa Addicted to love de Liu Hao atresoraven suficients aptituds per obtenir el primer premi. Cerro Bayo ho podia fer des de la discreci dun callat melodrama familiar en qu conflueixen diferents i tenses corrents subterrnies en un recndit cul de mn patagnic. I Addicted to love possea la rotunditat duna eixuta realitzaci en vdeo digital carregada de sentit allegric amb els colors vermells del rgim comunista de cortines, carret de la compra o banderetes de la enrunada casa associats sempre al personatge mascul vell amb repetici dalguns enquadraments plens de sentit en un final desolador sobre la prdua de memria duna parella senil amb el rerefons dun pas en expansi i desmemoriat.

Si algun tret cal distingir enguany s la destacada, abundosa i indita presncia de cinema catal a competici. Enmig daquest desembarcament catal, que ha monopolitzat el cinema espanyol habitual els darrers anys, per fora shavia de recollir alguna cosa. Aix, la delegaci catalana nha sortit beneficiada grcies al Premis Especial del Jurat per Elisa K feta a quatre mans per Judith Collell i Jordi Cadena, la Conxa de Plata a la millor actriu per Nora Navas de Pa negre dAgust Villaronga i Premi del Jurat a la millor fotografia per Jimmy Gimferrer a Aita de Jos Maria de Orbe.

Elisa K s un relat dual, constitut en dos blocs temporals amb tractament estilstic i fotogrfic diferenciat. El passat correspon a les vivncies duna nena violada que aprn a oblidar, rodat en blanc i negre i plans fixes, i amb una veu en off omnipresent que avana els fets; mentre que una segona part cobreix el temps present, est rodat en color i compta amb una cmera en moviment per ressaltar el ressorgiment i el dolor dun record traumtic. Construcci artificiosa per eficient i duna durada curta inusual dun drama sobre el silenci i la memria a partir dun fet omins.

El poder revulsiu i sacsejador dun film cruel sobre una miserable i canita postguerra a Pa negre va fer que esdevingus ben aviat una de les favorites en totes les quinieles festivaleres. Encara que finalment sha hagut de conformar amb la Conxa de Plata per una de les seves protagonistes enmig dun perfecte repartiment coral, extensssim. La cinta mostra una Catalunya profunda, quasi tribal, primitiva, mgica, lrica i bruta alhora, una societat escindida entre rics i pobres en qu aquesta profunda divisi supleix la tpica antinmia entre rojos i nacionals, entre bons i dolents. Un mn srdid, agressiu, podrit i enverinat fora proper a lunivers dAgust Villaronga que reverteix per fi el model esgotat de les pellcules de postguerra espanyola entre republicans perseguits i represaliats sota lopressi falangista i franquista.

I amb Aita arribava el cinema experimental i dautor de la m del productor Llus Miarro en forma dassaig documental sobre el pas del temps i la memria duna casa abandonada. Un film suggerent sobre una casa tractada com a sser animat ple de sons, vides amagades, records i racons on conviuen les ombres i les llums amb formes geomtriques que prenen formes segons la illuminaci.
El cinema catal no es va esgotar en aquestes tres cintes referenciades sin que es va expandir arreu grcies sobretot a lempenta dun Maragall tena i lluitador contra la desmemria que lenvolta en lemotiu i didctic documental fora de competici Bicicleta, cullera, poma de Carles Bosch; el bressoni i despullat film sobre el darrer maqui anarcosindicalista i catal Caracremada de Llus Galts exhibit en la secci Made in Spain o el brillant debut de la jove Elena Trap sorgida de la pedrera de lEscac amb la polidrica cinta juvenil Blog.

Retornant a la resta del palmars caldria discutir decisions com el Premi al millor gui per una tonteria com A casa por Navidad del noruec Bent Hamer, quan sembla que s ladaptaci duna novella dun compatriota seu, i quan la trama dhistries creuades s duna elementalitat nadalenca evident construda sobre els bons sentiments. Tamb resulta exagerada la Menci Especial a la pellcula marroquina La mezquita de Daoud Aoulad-Syad ja que es tracta duna realitzaci senzilla i elemental per una histria simple malgrat accepti una lectura ms profunda sobre la fe i la religi musulmana. Encara que potser cal interpretar el guard com una mena de recolzament i empenta a una cinematografia perifrica de limitacions evidents.

Per acabar no es pot oblidar esmentar la penosa experincia de Amigo dun referent del cinema independent de contingut i denncia com s John Sayles. Un valor devaluat grcies a aquest film benintencionat sobre el colonialisme nord-americ a Filipines el 1898 de marcat accent televisiu. Un altre referent del cinema dautor com la japonesa Naomi Kawase tamb va resultar un xic decebedor al presentar un emotiu documental com Genpin de caire docudramtic amb el seu retrat de diferents experincies femenines en el part natural en la clnica rural del doctor Tadashi Yoshimura que al final va obtenir el premi de la crtica internacional Fipresci. I freds ens va deixar la distant i asptica cinta alemanya de la debutant Sophie Heldman sobre la conflictiva relaci damor i mort entre dos vells encarnats per Bruno Ganz i Senta Berger.

RESTA DE PALMARS
NOUS REALITZADORS:
Premi Kutxa Nous Realitzadors a Los colores de la montaa(Colmbia-Panam) de Carlos Csar Albelez.
Menci Especial per La vida til (Espanya-Uruguai) de Federico Veiroj.
Menci Especial per Smukke menne sker/Nothings all bad(Dinamarca) de Mikkel Munch-Fals.

HORIZONTES LATINOS:
Premi Kutxa Nous Realitzadors a Abel(Mxic) de Diego Luna.
Menci Especial a A tiro de piedra(Mxic) de Sebastin Hiriart.

PREMI TCM DEL PBLIC:
Premi TCM a Barneys version(Itlia-Canad) de Richard J. Lewis.
Pellcula europea a How much does your building weigh, Mr. Forster?(Espanya-Gran Bretanya) de Norberto Lpez Amado i Carlos Carcas.

PREMI DE LA JOVENTUT:
Abel(Mxic) de Diego Luna.

PREMI TVE-OTRA MIRADA:
Cerro Bayo (Argentina) de Victoria Galardi.
Blog(Espanya) dElena Trap.
PREMIS CINE EN CONSTRUCCI:
Premi Cine en Construcci de la indstria a Entre la noche y el da (Mxic) de Bernardo Arellano.
Premio Casa de Amrica a Asalto al cine(Mxic) de Iria Gmez Concheiro.

PREMIO CINE EN MOVIMIENTO:
Sur la planche(Marroc-Frana) de Lela Kilani.
Notcies - Cinema Catal . NET
Peter Mullan recollint la Conxa d'Or.

lectures: 1068

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Sant Sebasti)

27 de setembre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small