cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL TERROR S'ESCAMPA ARREU AL SITGES 2010

Bones sensacions deixa el japons Takashi Miike desprs de rodar una fenomenal cinta de gnere jidaigeki on es visita el cinema de samurais i ronins a 13 assassins. Lluny de lestrpit, limpacte o la truculncia, Takashi Miike ha dirigit un esplndid film de gnere en la millor tradici cannica dels 7 samurais del mestre Akira Kurosawa, ampliat aqu fins a la tretzena de samurais, disposats a l immolaci collectiva per derrocar un cap feudal sdic i cruel. Desprs de rodar ininterrompudament i de forma atropellada durant aquests darrers temps resulta doblement merits que Miike hagi estat capa de trobar el to just entre la frmula, el classicisme i, tamb, les dosis despectacularitat aportades per una massacra final trepidant i intensa.

Ms rutinari sha mostrat el director de Hong Kong Andrew Lau a Legend of the fist: The return of Chen Zhen en qu recrea el Xangai dels anys 40 durant locupaci japonesa. Es tracta duna superproducci dpoca feta en clau de cinema dacci, dintriga i de superherois i, tamb, amb un component patritic important al reflectir la lluita de resistncia contra linvasor nip. Un film vists ple darts marcials i lluites diverses protagonitzat per un grup de voluntaris xinesos que van lluitar al costat dels aliats durant la 1 Guerra Mundial on en sobresurt un heroi ara sota una altra aparena en un clima dopulncia que troba el seu epicentre en el cabaret Casablanca.

Un altre asitic, el japons Tetsuya Nakashima, ha presentat en la Secci oficial Fantstica una suggerent proposta construda sobre la multiplicaci de punts de vista, a lestil del clssic Rashomon de Kurosawa, Confessions. El sofisticat i fragmentari film est ambientat en una classe de nens i narra les versions de les conseqncies de la mort de la filla duna professora a crrec de dos nens de laula. Llstima que caigui en lefecte estetitzant en laspecte visual i rocambolesc i novellesc en el narratiu, convertint al final un tema important com la violncia infantil a les aules en frvol i demaggic. Res millor que acudir a La clase de Laurent Cantet o deixar-se torbar per la dolorosa violncia que encomana Poetry de Lee Chang-dong a partir dun cas de violncia juvenil de part duna colla de companys de classe.

Un altre realitzador de Hong kong, Pang Ho-cheung, ha presentat una discutible i descompensada cinta sobre la pressi immobiliria i el desig de comprar un pis de part duna noia esdevinguda en serial killer a Dream home. Un film destructura fragmentria amb combinaci de diferents temps passats amb el temps present que va de la denncia social al cinema gore. Una bona realitzaci no pot sostenir mai dos registres oposats com el film darrels socials i melodramtiques amb un festival de morts en qu es recrea la profusi de sang i vsceres. Hom diria que ens trobem davant duna cinta esquizofrnica, com la mateixa doble vida duna noia que vol obtenir el pis dels seus somnis encara que shagi de transmutar en una psicpata per provocar la caiguda dels preus en limmoble interessat.

A falta de la visi daltres ttols orientals com The Housemaid del sud-core Im Sang-soo , podrem comentar el cinema llatinoameric a concurs. Primer caldr assenyalar la pauprrima cinta argentina de to apocalptic Fase 7 de Nicols Goldbart en qu sest ms pendent de reproduir tots els tpics exportables de les gracietes lingstiques i gramtiques dun cinema argent que noms es mira el melic. Aix tenim una comedieta que noms funciona a trossets, a fogonades, i on es vol reflectir la difcil i canita convivncia entre els membres duna comunitat de vens durant la quarantena provocada per una malaltia infecciosa.

Sorprenent ha resultat Somos lo que hay del mexic Jorge Michel Grau al retratar una pobre famlia canbal en clau allegrica sobre el mateix pas. Uns ciutadans miserables que han de sortir a caar carn ja que devoren humans per sobreviure desprs de la mort del pare, cap del clan tribal i que provea a la famlia. Ara es plantejaran problemes de lideratge enmig duna famlia on la desequilibrada mare prendr les regnes. Una pellcula feta sense pirotcnia ni excessos per retratar amb nuesa la crueltat i la violncia d'una societat on els ms febles sn els primers que cauen: prostitutes i nens. Una cinta seca, justa i terrible.

Laltra candidata llatinoamericana, La casa muda de luruguai Gustavo Hernndez, s un brillant i enrgic exercici cinematogrfic fet amb escassos mitjans per que en canvi ofereix grans resultats. La arriscada realitzaci feta amb seqncies llargussimes rodades amb continutat i sense talls ens introdueixen en una casa deshabitada que atresora secrets del passat lligats a la jove protagonista que shi endinsa al costat del seu pare i de la m del seu marit. La casa com espai obert al terror grcies als recursos habituals del gnere com la foscor, les golfes, les portes, els sorolls, les veus o els crits. I una aterrida protagonista que ens descobrir a travs del seu patiment que ella s molt ms que una vctima perseguida. Sens dubte, una de les grans descobertes dun festival que ofereix pellcules sense aturador ni fre.

Del cinema espanyol vist fins ara poca cosa bona en podem dir. Si la cinta inaugural Los ojos de Julia de Guillem Morales ja s una dolenta i pesada cinta de por no s que cal dir de les altres opcions, les quals semblen entestades a destruir les virtuts dun cinema fantstic espanyol en forma. Dins de la competici sha mostrat 14 das con Vctor de Romn Parrado sobre els lmits del patiment i el dolor a travs de lart. Malgrat la interessant i controvertida temtica del film construda al voltant del martirologi de Sant Sebasti i la mortificaci de la carn entre la relaci dun artista i un jove model ms una noia anorxica, el cert s que la pellcula est mancada del poder trasbalsador i transcendent del tema plantejat per una direcci trista, apagada i inncua.

Molta ms rauxa, nervi i trempera cinematogrfica s la que trobem incrustada a Secuestrados de Miguel Angel Vivas. Aquesta cinta sobre lassalt de part duna banda de criminals de lest a una famlia a la seva nova residncia est construda amb plans-seqncia que amaguen un treball immens, complexa i rigors. Una cinta rodada prcticament en temps real que es bifurca per tornar a fondres vers el final per que fa gala dun darrer tram farcit de violncia, follia i salvatgeria que lacosten cap linsofrible. Una proposta discutible i perillosa que daltra banda s una de les descobertes del festival de Sitges.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film mexic Somos lo que hay, de Jorge Michel Grau

lectures: 961

Joan Millaret Valls

13 d'octubre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small