cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LACADMA DEL CINEMA CATAL HOMENATJA A JORDI GRAU PER LA SEVA PROLFICA CARRERA

LAcadmia del Cinema Catal ha estat present en la 43ena edici del Festival de Sitges, en un acte dhomenatge a Jordi Grau, figura clau del cinema fantstic a casa nostra. Les seves dos obres de terror, Ceremonia sangrienta (1973) i No profanar el sueo de los muertos (1974), sn considerades clssics aix com precursores del gnere al nostre pas. Lacte, celebrat el passat dissabte 16 doctubre a lauditori de lHotel Meli de Sitges, va comptar amb la presncia del Conseller de Cultura Joan Manel Tresserras i el director de lICIC, Antoni LLad. Santi Lapeira, Director de Relacions Institucionals de lAcadmia del Cinema Catal, va elogiar la carrera del cineasta va destacar la qualitat i versatilitat de la seva filmografia en la que tracta gneres tant diferents com el documental, lexperimental, el cine comproms socialment i el fantstic.

Guionista i director, Jordi Grau va treballar com a periodista fins que es va establir el seu primer contacte amb el cinema com a ajudant de direcci a la pellcula Diez fusiles esperan (1959), de Jos Luis Senz de Heredia. Poc desprs es va iniciar amb la realitzaci cinematogrfica amb la creaci de documentals com Costa Brava (1959). Entrats els anys 60 va dirigir la coproducci hispana-italiana Noche de Vereano (1963), Menci especial al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, que comptava amb Francisco Rabal al repartiment; El espontneo (1964); el drama Acten (1967); Una historia de amor (1967), Premi San Sebasti al Festival Internacional de Cine de la ciutat; i el musical Tuset Street (1967), amb una gui de Grau y Rafael Azcona i protagonitzat per Sara Montiel, a la que van acompanyar al repartiment directors como Luis Garca-Berlanga, Jacinto Esteva o Emma Cohen. La pellcula va ser acabada per Luis Marquina.

Va ser durant la dcada dels 70 quan Jordi Grau es va endinsar en la creaci de pellcules de gnere de terror. Ceremonia sangrienta (1973), amb Lucia Bos de protagonista, i No profanar el sueo de los muertos (1974), constitueixen un clar exemple de la creativitat al voltant del gnere que hi va haver durant la dcada, un excellent paradigma del cinema que durant els darrers anys del franquisme va aconseguir esquivar el destape i els films sociopoltics per a oferir-nos una alternativa cinematogrfica diferent. En aquella poca Chicho Ibez Serrador i Jordi Grau van aportar bons exemples del gnere.

No profanar el sueo de los muertos s una versi lliure de La noche de los muertos vivientes, de George A. Romero. Aquest film encara sorprn avui dia pel seu bon acabat formal, la seva cuidada fotografia i els seus efectes especials, a ms del nivell de les seves interpretacions y els seus dilegs.

Durant els segents anys sestrena el curtmetratge Contestataris i els films La Trastienda (1975) o El secreto inconfesable de un chico bien (1976) entre daltres. Els seus dos darrers llargmetratges sn La Punyalada (1989) i Tiempos mejores (1995).

Notcies - Cinema Catal . NET
Jordi Grau, durant l'acte de homenatge al Festival de Sitges

lectures: 885

Redacci

18 d'octubre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small