cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UNA ALTERNATIVA REAL

La 17a edici del Festival de Cinema Independent de Barcelona (lAlternativa 2010), va acabar el passat dissabte mantenint la fidelitat del seu pblic i amb la satisfacci dhaver ofert un allau de propostes al gust dels paladars ms inconformistes. A lespera de conixer qu ens oferir el nou festival barcelon Cinemart, la primera edici del qual arribar la primavera de 2011, lAlternativa es consolida com un dels pocs espais de difusi privilegiats per al cinema ms arriscat i diferent.

La primera reflexi obligada pel que fa a loferta denguany de lAlternativa t relaci amb lorganitzaci de les projeccions en dues seccions oficials: ficci i documental. s necessari en aquests moments mantenir aquestes distincions quan el cinema contemporani es proposa, precisament, diluir sistemticament les fronteres entre el cinema de ficci i lara anomenat cinema de no ficci? A qu respon la inclusi dalgunes de les pellcules en una o altra categoria? Per qui subscriu el present article, es fa difcil explicar per qu, per exemple, Viajo porque preciso, volto porque te amo ha estat programada i ha guanyat la secci oficial de llargmetratges de ficci, quan s el ms semblant a un documental ficcionat, o una mena de fake amb maneres de road movie. De la mateixa manera, ladscripci de La bocca del lupo a la secci documental tan sols sexplica aferrant-nos al fet de que la Histria dAmor (s, amb majscules) que ens ofereix Pietro Marcello t els seus orgens en una parella real, la que formen lex presidiari Enzo i la seva parella, la transsexual Mary, a qui va conixer a la pres i que ha estat esperant durant molt de temps el retrobament amb el seu gran amor. Dedum llavors que en aquests moments, el segell ficci o documental ja no pot tenir justificacions narratives o esttiques, i tan sols es pot emprar per diferenciar aquelles pellcules que es basen en una realitat daquelles que sn construdes partint de la ficci. Tot plegat s suficient per justificar dues seccions oficials diferents?

Daltra banda, sembla que lera digital finalment ha consolidat les seves nsies democratitzadores. Ara mateix, qualsevol pot sortir a filmar imatges amb una cmera semi-professional (la qualitat dimatge, ni s rellevant, ni sen ressentir massa en relaci a les que podem obtenir amb un equip professional), per posteriorment muntar-les i confeccionar una pea audiovisual lo suficientment atractiva per convncer festivals i revistes de cinema darreu del mn. Paradigmtic resulta el cas del Colectivo Los Hijos, un trio de joves cineastes madrilenys que fan de lespontanetat i el gest els seus trets diferencials. A Los materiales, viatgen al pant de Riao (Lle), on shi amaguen enfonsats alguns dels pobles ms bells de les muntanyes lleoneses, desallotjats i ofegats per les aiges duna horrible presa lany 87. Lluny de mostrar-se interessats per la realitat de Riao, el Colectivo Los Hijos munten el seu documental amb tot un seguit de bruts de cmera i de plans incorrectes: imatges equivocades per retratar all que no mereix ser retratat, en aquest cas, un espants pant on shi amaga el fantasma dun antic poble real. De reciclatge i espontanetat podem parlar tamb per referir-nos a Viajo porque preciso, volto porque te amo, Millor Pellcula de la Secci Oficial. Una pellcula de carretera muntada amb les restes de projectes anteriors, amb els que es confecciona un estrany viatge de dol i redempci. s curiosa la bellesa de les imatges rodades en Super 8, on la llum crema i pertorba el celluloide. Fa vint anys, ens haguessin semblat del ms vulgar i ara, en lera de la perfecci pixellada, sn pura poesia. La proposta de Karim Anouz i Marcelo Gomes s sens dubte molt ms ressenyable que laltre road movie brasilera a concurs, Estrada para Ythaca, un viatge allucinogen de quatre amics que cerquen superar la prdua dun cinqu, per que es perd en lextravagncia i en el no sense.

Glubinka 35x45 (Evgeny Solomin, 2009), Millor Llargmetratge Documental del certamen, reflexa la definitiva desaparici de lesperit sovitic a Sibria retratant el procs de canvi dels antics passaports de lURSS pels nous passaports russos, resseguint el viatge dun fotgraf que sencarrega doferir als siberians els retrats per als nous documents. Documental antropolgic que denota com el pas dels anys no es deixa veure de la mateixa manera arreu del mn.

Dins la mateixa secci documental brillaven amb ms fora que la guanyadora Mauerhase (Bartosz Konopka, 2009) o la inspirada Histria del segle XX a Alemanya vista pels conills salvatges que quedaren engabiats entre els murs de Berln; i lesmentada La bocca del lupo, gran troballa del festival, on els enamorats Enzo i Mary demostren que la realitat supera gaireb sempre la ficci, i on Gnova ja no s la ciutat fantasmagrica retratada per Winterbottom, si no un espai decadent on conviuen la tradici, les rates i les prostitutes.

Per no noms de les seves seccions oficials ha viscut lAlternativa 2010. Un festival que ha perms a molts endinsar-se en lobra de Raymond Depardon, un dels grans documentalistes europeus del segle XX, i deixar-se encomanar pel malestar dun cineasta que pateix per no poder retratar all que ens vol mostrar sense intercedir en la realitat. Els ms valents van poder donar un cop dull a Notcies de l'antiguitat ideolgica - Marx/Eisenstein/El Capital, lpera magna dAlexander Kluge, qui intenta en ms de 9 hores donar forma al somni dEisenstein de rodar El capital de Karl Marx seguint lestructura narrativa de lUlisses de Joyce. El cinema mexic tamb va tenir la seva retrospectiva a lAlternativa, que no va oblidar-se dhomenatjar el malaurat Jos Mara Nunes ni de donar visibilitat al cinema espanyol ms arriscat del 2010 (de Blow Horn a Finisterrae). Tot plegat, una veritable alternativa per aquells espectadors cansats de trobar als cinemes les mateixes pellcules de sempre. Una Alternativa que mereix continutat i, en conseqncia, la confiana dels patrocinadors i institucions que fan viable lexistncia de la proposta. Els cinfils, sens dubte, nestarem agrats.

Notcies - Cinema Catal . NET
La Gnova retratada per Pietro Marcello a "LA BOCCA DEL LUPO" t poc a veure amb la ciutat que Michael Winterbottom ens va mostrar a "GNOVA" (2008)


lectures: 913

Gerard Alonso i Cassad

22 de novembre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

va ser fantstica la xerrada d'Arturo Ripstein, una estona formidable amb un home intelligent i amb personalitat
Cesc22-11-2010

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small