THE TOWN. CIUDAD DE LADRONES: DIRIGEIX I DEIXA D’ACTUAR
D’entrada, crec que si una cosa queda ben clara després de veure aquest film, és que Ben Affleck és infinitament millor director que no pas actor. L’habilitat interpretativa d’Affleck és pràcticament nul·la, ho ha demostrat al llarg de la seva carrera i ho confirma dirigint-se a si mateix, on ni així aconsegueix el mínim interès. Si la seva remarcable òpera prima, Adiós pequeña, adiós (2007) semblava indicar que Affleck seguiria les passes de, per exemple, Sofia Coppola – un zero a l’esquerra com actriu però excel·lent guionista i realitzadora -, el pitjor del seu segon film és, precisament, que s’hagi guardat per ell el personatge protagonista.
Després de mostrar la meva indignació envers la vergonya aliena que suposa totes i cadascunes de les interpretacions de Ben Affleck, també crec que és de justícia valorar el seu treball com a director. Malgrat que considerablement lluny d’aquella sorprenent Adiós pequeña, adiós, aquesta segona proposta del nou realitzador m’ha semblat un film prou correcte com per continuar confiant en les seves possibilitats com a realitzador. Inspirant-se en els thrillers nord-americans dels anys setanta, Affleck crea una pel·lícula d’atracaments de línia clàssica, que s’endinsa tant en l’elaboració professional dels fets com en la singularitat de la vida personal del protagonista.
Recolzat per un gran estudi que li permet lluir un bon disseny de producció i a la recerca d’una certa ambició comercial, no obstant Affleck ofereix diversos aspectes que l’apropen més a la condició d’autor, com el fet de la seva fidelitat amb l’estat de Massachusetts, especialment pel que fa a la seva capital Boston, escenari absolut i gran protagonista d’aquest segon film. A les dues pel·lícules s’estableixen una sèrie de constants: famílies trencades, reflexions sobre la moralitat dels seus actes, la fidelitat de l’amistat, xantatges emocionals, la forma contundent de contrarestar un entorn asfixiant o la tragèdia que sobrevola ambdues pel·lícules, signes d’identitat del cinema d’Affleck. Tanmateix, com ja succeïa a Adiós pequeña, adiós, The Town. Ciudad de ladrones també es basa en una novel·la, amb Chuck Hogan agafant el relleu de Dennis Lehane. I a les dues pel·lícules – on també participa com a guionista o coguionista -, Affleck demostra molta més habilitat en la forma de mimar alguns personatges secundaris per sobre dels protagonistes, especialment pel que fa als femenins, doncs tant els personatges i interpretacions d'Amy Ryan a Adiós pequeña, adiós com de Blake Lively a The Town. Ciudad de ladrones són infinitament més interessants que no pas els corresponents personatges i treballs de Michelle Monaghan i Rebecca Hall respectivament. Finalment i continuant en l’àmbit interpretatiu, cal remarcar la interpretació de Jeremy Renner, que es menja al Affleck actor d’una sola queixalada. I si en el seu primer film, el germà gran va cedir el protagonisme al petit, és a dir Ben a Casey – molt millor actor – aquí això probablement no ha estat possible degut a una qüestió de físic, però hi havien molts altres actors que haguessin estat perfectes donant vida al Doug MacRay d’aquesta segona pel·lícula d’un individu que s'inspira quan dirigeix i deixa d'actuar.
lectures: 1240
Una crítica d'Albert Galera
9 de desembre de 2010
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
per mi molt inferior a la primera pel·li que va dirigir
Lucas
10-12-2010
Nominació Globus d'Or per Jeremy Renner. Bé, gran actor!
