BLAKE EDWARDS, L'ÚLTIM MESTRE CLÀSSIC DE LA COMÈDIA
Blake Edwards va ser un mestre de la comèdia. Era l'últim d'una estirp de realitzadors nord-americans que va saber combinar amb talent el slapstic amb les premisses que directors clàssics i genis del gènere com Preston Sturges o Howard Hawks van deixar a la retina de milions d'espectadors.
El desconeixement d'una gran part del públic ha pensat que William Blake Edwards, nascut a Tulsa (Oklahoma), un 26 de juliol de 1922, el seu mestratge només es circumscrivia a la comèdia. Va ser el gènere que li va donar la fama internacional, però es va endinsar en altres gèneres cinematogràfics deixant la seva empremta imperible.
En el drama va realitzar una joia immortal, Días de vino y rosas (1962). Edwards va donar a Jack Lemmon la possibilitat de demostrar que era un actor vàlid per a qualsevol gènere i l'intèrpret va deixar una de les recreacions més sublims que es recorda. La pel·lícula s'ha convertit en una referència per la seva temàtica: va reflectir amb encert, com l'alcoholisme, una malaltia socialment molt estesa, pot causar estralls irreversibles en la teva vida personal i professional.
En el thriller va dirigir dos petits diamants: Chantaje contra una mujer (1962), primera col·laboració amb la bellísma Lee Remick, que provava les mels d'un gènere que la immortalitzaria anys després a La profecía (1976) i Diagnóstico asesinato (1972) -film gairebé oblidat, però que era un clar homenatge al geni britànic Alfred Hitchcock.
Va provar amb el western, Dos hombres contra el Oeste (1971), cinta incompresa que es movia en els paràmetres marcats pel nou guru del gènere, Sam Peckinpah. Edwards va aconseguir el contrapunt ideal a la parella protagonista, una barreja explosiva però fet i fet efectiva, la veterania de William Holden i el carisma de l'emergent Ryan O'Neal (similar record a Un botín de 500.000 dólares de Michael Cimino, Eastwood-Bridges).
Blake Edwards va trobar en la comèdia el refugi ideal per mantenir fora de perill la seva salut mental en un món tan absurd.
Va deixar joies imperibles com Operación Pacífico (1959), el color rosa faria la seva primera aparició en aquest submarí de la marina americana tan peculiar. Un color que més tard seria la seva marca de fàbrica i símbol de tota una generació gràcies al seu personatge més popular i cèlebre, La Pantera rosa (1963).
Desayuno con diamantes (1961), va convertir a Audrey Hepburn en una icona cinematogràfica i la seva imatge en aquesta pel·lícula, en símbol generacional. La carrera del siglo (1965) divertidíssima cinta que va suposar un fracàs estrepitós de taquilla. Lemmon està superb en el seu doble personatge. El film fa un breu homenatge a un clàssic d'aventures, El prisionero de Zenda de Richard Thorpe (1952), i la seva memorable escena de la batalla de pastissos al castell rendeix un merescudíssim tribut a mestres del slapstic com Buster Keaton, Charles Chaplin o Harold Lloyd.
En El guateque (1968), possiblement la seva obra mestra, Blake Edwards va treure el màxim suc de Peter Sellers, un actor tan genial com histriònic. L'escena inicial -el rodatge d'una pel·lícula i la malaptesa de l'actor indi Hrundi V. Bakshi (Sellers)-, que és un homenatge a un altre clàssic del cinema d'aventures, Gunga Din de George Stevens (1939) i la festa posterior a aquesta casa tan moderna (es respira el segell Tati) amb un cambrer inoblidable, són records inesborrables i d'una hilaritat sublim.
Finalment esmentar ¿Víctor o Victoria? (1982) -remake molt personal del famós film alemany de 1930 de Reinhold Schünzel- i pel qual va rebre la seva única candidatura a l'Oscar, al guió adaptat. El film és una gran combinació de gèneres, musical-comèdia-negre, però amanit d'un sentit de l'humor intel·ligent amb uns gags molt aconseguits.
Actors o actrius de la talla de William Holden, Karl Malden, Cary Grant, Glenn Ford, Audrey Hepburn, George Peppard, Jack Lemmon (tres vegades), Tony Curtis (tres vegades), Lee Remick (dues vegades), Bruce Willis (dues vegades), James Coburn (dues vegades) i els seus inseparables Julie Andrews i Peter Sellers, set vegades respectivament, han rodat sota les seves ordres. La seva experiència prèvia com a actor, li va servir per donar molt marge d'acció als actors i generar una perfecta simbiosi.
Però el cinema de Blake Edwards no s'entendria sense el seu inseparable alter ego, el genial compositor Henry Mancini. Mancini va donar el toc adequat a les seves pel·lícules dotant d'un aire fresc, modern i juvenil. Immortal per les orelles de l'amant de la bona música i per extensió de les bandes sonores, el Moon River interpretat per Audrey (de Desayuno con diamantes) o la sintonia que acompanya la pantera rosa, entre d'altres.
Blake Edwards va intentar ser actor -no va passar de petits papers o d'extra-, però el destí ho va derivar accidentalment cap a l'escriptura. Es va iniciar en la ràdio escrivint guions el que li va permetre fer el salt posterior a la televisió. Aquest fet li va servir de plataforma per assolir la seva meta, el cinema.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Venga tu sonrisa (1955). És el primer film de l'equip format per Blake Edwards amb Richard Quine. Entre 1952 i 1958 van signar conjuntament set guions per a la Columbia Pictures. Cinc de les pel·lícules, les dirigiria Quine, les altres dues, Edwards.
L'èxit comercial (recaptació) de la pantera rosa va ser de tal magnitud que va marcar la carrera del director. Li va suposar un llast artístic, però gravava una nova seqüela cada vegada que li faltava liquiditat.
El 2004 va rebre un Oscar honorífic per tota la trajectòria artística, un premi tardà però que feia justícia a un realitzador que va voler reivindicar un gènere, la comèdia, molt castigat al llarg de les vuitanta edicions de la cèlebre estatueta daurada. William Blake McEdwards (Blackie) va morir el passat 15 de desembre de 2010 a Brentwood (Califòrnia), a l'edat de 88 anys.
Blake Edwards i Julie Andrews
lectures: 1461
Jaume Claver
18 de desembre de 2010
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Un dels grans de la comèdia nord-americana, que també podia ser força amargant, però decididament còmic.
Parjker
20-12-2010
comèdies meravalloses però pelis d'altres generes, realment memorables, penseu en: DIAS DE VINO Y ROSAS o CHANTAJE CONTRA UNA MUJER
