cinema catal� . caT
Notícies anteriors
OFF CINEMART, NOVA FINESTRA A LINVISIBLE

En el nmero 14 de la revista Cahiers du Cinma Espaa (juliol-agost 2008) es definia el cinema invisible com aquell que, malgrat el seu elevat nivell cinematogrfic, no arriba mai a les sales comercials i tan sols s accessible per a lespectador a travs de festivals, televisions temtiques o Internet (en totes les seves possibilitats, legals o no). Aquell nmero de Cahiers llistava un total de 50 films exemplars daquesta situaci. Alguns dells acabaren arribant mesos ms tard a les sales, amb molt retard (Im not there de Todd Haynes o Paranoid Park de Gus Van Sant); daltres ens arribaren grcies a lencert dalgunes distribudores de DVD (Shara de Naomi Kawase i Syndromes and a Century dApichatpong Weerasethakul formaren part de lexemplar edici dAvalon commemorativa del des aniversari del malaurat BAFF). Algunes cadenes de televisi, com Cinematk, ens han perms accedir a pellcules com Los muertos de Lisandro Alonso o Un couple parfait de Nobuhiro Suwa. Per encara avui, algunes daquelles 50 pellcules noms es poden buscar a Internet mitjanant procediments no del tot honrosos. s el cas, per exemple, de Trouble every day i de tota la filmografia de la directora francesa Claire Denis, indispensable per entendre algunes de les caracterstiques del cinema contemporani.

Precisament fou 100.000 Retinas qui fa uns mesos ens permetia apropar-nos al cinema de Claire Denis programant algunes de les seves pellcules ms importants a aquells cicles de cinema invisible anomenats Cineambig, amb projeccions tots els dimarts de cada mes als Verdi Park de Barcelona. Dissolta la companyia 100.000 Retinas, amb la consegent desaparici de Cineambig i del Festival de Cinema Asitic de Barcelona (noticia trista de la que ja donvem testimoni fa uns dies), alguns dels seus responsables encapalen ara el projecte Cinemart, la primera mostra del qual ha tingut lloc aquest cap de setmana, novament als Verdi Park.

Amb lOFF Cinemart, una prvia del festival que es celebrar a la primavera de 2011 a Barcelona, hem conegut la carta de presentaci daquesta nova iniciativa que cerca donar visibilitat a aquelles pellcules que, malgrat la seva qualitat objectiva, molts cops reconeguda en diversos festivals, encara no shan estrenat a Espanya ni tenen data concreta per a fer-ho. Ha estat un primer tast per comenar a endevinar quines sn les estratgies de programaci de la organitzaci, estratgies molt coherents amb el passat dels seus responsables. OFF Cinemart, cpsules de temporalitat peridica al llarg de lany, vindr directament a cobrir el buit deixat pel Cineambig, apropant-nos aquelles pellcules que per un motiu o altre (peculiaritats de la distribuci de cinema al nostre pas) no podem trobar als circuits convencionals.

Aix, aquesta primera mostra, formada per set pellcules de set pasos diferents, ens ha perms gaudir dalgunes pellcules que ja fa temps que haurien dhaver arribat a les sales, com Tokyo Sonata, del japons Kiyoshi Kurosawa, Premi del Jurat de Un Certain Regard a Cannes 2008. Un film que capta molt b lesperit dels nostres temps narrant-nos la histria dun home acomiadat del seu lloc de treball i la consegent desintegraci de la seva estabilitat familiar. La prdua destabilitat tamb desapareix de cop i volta de la narrativitat dun film que arrenca amb el costumisme tranquil dun Ozu per finalitzar amb una darrera mitja hora dexcessos gaireb surrealistes que trenquen amb lequilibri de la pellcula, potser per traslladar-nos a la sensaci dincertesa i vertigen que ha installat el crack del XXI en la era post Lehman Brothers. Per cert, Kiyoshi Kurosawa era un dels directors daquestes 50 pellcules maledes del citat nmero de Cahiers amb Kairo, una pellcula ja editada en DVD per Manga amb el ttol angls de Pulse.

La mateixa sensaci de desassossec, per mostrada amb una major coherncia interna, s la que ens deixa Tuesday after Christmas, multi-premiada pellcula romanesa dirigida per Radu Muntean, que vindria a parlar-nos de la infidelitat i el divorci, amb la mateixa fredor que Christian Mungiu ens parlava de lavortament a 4 meses, 3 semanas, 2 das. El gran encert de Muntean s lenorme respecte que mostra cap als seus personatges i lobjectivitat duna cmera que mai els condemna ni els jutja, tan sols ens els mostra amb la major dosi dhumanisme possible. Grcies a aquesta imparcialitat, Tuesday after Christmas ens demostra sense maniqueismes que linfidel no s sempre una persona malvada (ni amb greus desequilibris emocionals com les dones de la srie de TV3), si no que pot ser, senzillament, una persona normal que comet lerror denamorar-se duna altra. Nota: Cap de les dues pellcules anteriors de Radu Muntean (The paper will be blue i Boogie) han estat estrenades a Espanya ni editades en DVD, tot i lincipient xit del cinema romans contemporani al nostre pas.

Tourne, dirigida per qui possiblement sigui el millor actor europeu de la dcada, Mathieu Amalric, i premi al millor director a Cannes 2010, s la pellcula que un autor amb traa i sense imperatius comercials hagus rodat si li haguessin encarregat posar-se al capdavant de Burlesque, el musical ximple i apallissat per la crtica, protagonitzat per Cristina Aguilera, que s es va estrenar a Espanya fa uns dies. Amalric tamb ens parla de New Burlesque a travs de la histria dun productor francs que arrossega un grup dartistes nord-americanes de gira pel seu pas. Cossos voluptuosos en escena, espectacle de dones per a dones i una tristor incipient que impregna tots els personatges sn els ingredients dun Amalric que sorprn per la llibertat dun relat que mai avana all que oferir i que, novament, s honest i respectus amb les misries dels seus protagonistes. A hores dara tampoc s possible tenir accs a lpera prima de lAmalric director (Le stade de Wimbledon, 2001).

Aquestes tres foren les propostes principals dun OFF Cinemart que tamb va programar pellcules com Somos lo que hay, del mexic Jorge Michel Grau, peculiar film de gnere que combina la marginalitat amb el canibalisme; Sound of noise dels suecs Ola Simonsson i Johannes Stjrne Nilsson, thriller cmic basat en una srie de curtmetratges dels mateixos directors i que potser erra a lhora dadaptar les idees prvies a una pellcula de llarga durada; Fin de largent Luis Sampieri, contemplaci de lavorriment vital del jovent contemporani; i Agua fra de mar de la costa-riquenya Paz Fbrega, una pellcula bonica (amb totes les connotacions possibles de la paraula) projectada aquest any a la secci Horizontes Latinos del Festival de Cinema de Sant Sebasti.

Notcies - Cinema Catal . NET
Tokyo Sonata, K. Kurosawa, 2008


lectures: 1142

Gerard Alonso i Cassad

20 de desembre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Sembla que recuperem mica a mica cintes importants del nostre temps. Desprs de no s quan temps encara recordo vivament la projecci a Cannes de TOKYO SONATA. Visca la visibilitat del cinema robat. I grcies, Gerard, pel ress de CINEMART
joan millaret23-12-2010

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small