cinema catal� . caT
Notícies anteriors
COLLITA 2010: UNA SELECCI [MOLT PERSONAL]

Arribats a aquestes dates nadalenques, un cop ms s motiu de profunda satisfacci per a aquest humil redactor recuperar la tradici dels darrers anys i oferir-vos el llistat dels cinc ttols imprescindibles de lany. Un llistat eminentment personal, elaborat a partir de totes aquelles pellcules que shan estrenat en sales al llarg de 2010, independentment del seu any de producci o de la seva nacionalitat. Cauen, doncs, de la mostra, obres exhibides en festivals o estrenades directament en DVD, amb lesperana de que algunes delles, en el primer cas, acabin esquitllant-se algun dia per les escletxes de la controvertida distribuci de cinema al nostre pas.

El 2010 ha estat un any marcat per una estranya maledicci que ens ha robat alguns dels talents ms emblemtics de la Histria del cinema. All de la llei de vida no sescau amb suficincia per legitimar emocionalment lextensa llista de baixes que hem hagut de lamentar al llarg de lany: de Berlanga a Lpez Vzquez, de Tony Curtis a Blake Edwards, de Rohmer a Chabrol, noms per citar-ne uns quants. Ha estat tamb lany de la Llei del Cinema impulsada pel Parlament de Catalunya, que obligar a que la meitat de cpies exhibides al nostre pas ho facin doblades (o subtitulades, quelcom que molts cops es silencia) en catal. Una llei que ha enfadat molt les grans empreses cinematogrfiques estrangeres, que consideren que no hi ha demanda de cinema en catal a Catalunya, o a les exhibidores, que temen un descens despectadors nefast per al negoci. Per als alarmistes, noms una dada: les versions originals en catal de pellcules com Herois o Pa Negre han funcionat molt millor que les seves versions doblades al castell, fins i tot a Madrid. Tot s qesti dacostumar el pblic. A aquells que reneguen del cinema en catal: no sels feia estrany i incmode escoltar a en Doraemon o en Son Goku enraonant en la llengua de Lorca? La del 2010 ha estat una collita prou profitosa per als cinfils, amb un bon grapat de pellcules memorables. Algunes prometien reescriure la Histria del Cinema (Avatar de James Cameron, Origen de Christopher Nolan), per la manca duna histria solvent que acompanys els focs artificials visuals, en el primer cas, i la parafernlia narrativa, segell del seu director, en el segon, les van condemnar a la prdua dadeptes i lincrement de detractors amb el pas del temps. Els entesos van voler provocar-nos des de Cannes, amb all de que Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas era la millor pellcula de tots els temps, per larribada de la pellcula al nostre pas va acabar per descobrir-nos que possiblement no sigui ni la millor pellcula dApichatpong Weerasethakul. Daltres, amb estratgies molt ms clssiques, semblen haver obtingut el somriure unnime de la crtica i el pblic (La red social de David Fincher). I el cinema espanyol, per la seva banda, ha tornat a moures entre la indiferncia general que provoquen les seves propostes ms estimulants (La mujer sin piano, Elisa K.), la decepci a que ens condemnen alguns dels noms ms coneguts (Len de Aranoa o Julio Medem, per exemple), i el desinters que desprn el gruix de la producci estatal.

Amb tot, el llistat que ve a continuaci recull les que, per a qui subscriu larticle, han estat cinc de les millors pellcules estrenades a Catalunya en aquest 2010. Un rnquing insuficient, parcial i perfectament discutible, per conformat per cinc ttols que, com a mnim, mereixen ser vistos i valorats per tots aquells que desitgin poder dir que han vist absolutament tot el que valia la pena del 2010.

1- TWO LOVERS (James Gray, 2008)
Quan hom acaba de veure el darrer film de Gray, es conven de que acaba de presenciar una obra mestra i un clssic immediat. Reflex del fracs de les utopies romntiques i de la mort de lAmor, Two Lovers s la nica pellcula romntica possible als nostres temps. Mai un film traat amb arquetips tan esquemtics (el jove desencantat, la noia protectora i la femme fatal elaborant un triangle perfecte) havia assolit cotes tan altes des de lextinci del classicisme cinematogrfic.

2- TOY STORY 3 (Lee Unkrich, 2010)
La trajectria de Pixar des de lexcellent Toy Story, ara fa quinze anys, ens ha acabat per convncer de que el millor cinema del moment es fa amb ordinadors i es ven com a productes per a nens. Per per gaudir amb plenitud daquest tancament de la gran pera protagonitzada pel carismtic cowboy i el valent home de lespai, s preferible tenir aquella edat ubicada en terra de ning, quan sest perdut entre el vertigen de la vida adulta i la nostlgia per temps millors. Toy Story 3 s el melanclic comiat de ledat de les joguines per a tots els qui ara senfronten a lhermtic mercat laboral i al no tindrs una casa en la puta vida.

3- LA MUJER SIN PIANO (Javier Rebollo, 2009)
Minimalisme patri, cinema de gestos i matisos, denquadraments que parlen per si sols i personatges condemnats pel silenci de la quotidianitat. La mujer sin piano s el ms semblant a un remake de Jacques Tati filmat per Aki Kaurismaki. Que Rebollo fos escridassat a Sant Sebasti quan va recollir la Concha de Plata al Millor Director lany 2009 diu molt de lenorme esvoranc que separa la cineflia del consum massiu de pellcules.

4- MY FATHER, MY LORD (David Volach, 2007)
Invisible i oblidada, My father, my lord s la pellcula que tothom hauria de recuperar quan alg satreveixi a distribuir-la en DVD. El seu pas fuga per la cartellera no reflecteix lexcellent nivell duna obra que retrata amb honestedat i sense maniqueismes el desencs que inunda lesperit dun home quan descobreix que el seu Du respon a les pregries amb insospitada crueltat. Lpera prima de lhebreu David Volach est filmada amb la sobrietat sense escarafalls dun Rossellini, illuminada amb els colors desencantats dun Erice, i instrumentada per una exquisida i esferedora banda sonora. Arguments massa sorollosos per entendre el silenci amb que es va rebre la pellcula.

5- LA CINTA BLANCA (Michael Haneke, 2009)
El cinema de Michael Haneke sempre ha estat el retrat agressiu i incmode de lesperit dels nostres temps. Fent un salt mortal, el director austrac decideix remuntar-se per primer cop a la Historia per citar-la entre cometes i assenyalar un dels punts on la naturalesa ms perversa de lsser hum es va gestar silenciosament. Sense els excessos daltres temps, elaborant una posada en escena gaireb feixista en el seu capficament per lordre, la simetria i la pulcritud, La cinta blanca s el reflex dun Haneke ms madur i segur dall que vol dir, sense la necessitat de dir-ho a crits.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 1392

Gerard Alonso i Cassad

28 de desembre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

El meu top de 2010: 1-LA CINTA BLANCA; 2-EL ESCRITOR; 3-COPIA CERTIFICADA; 4-PA NEGRE; 5-ORIGEN
Carlos28-12-2010

1: origen / 2: toy story 3 / 3: el escritor / 4: balada triste de trompeta / 5: shutter island
Olga28-12-2010

doncs per mi, l'ordre seria: UNCLE BONNMEE, COPIA CERTIFICADA, MUY FATHER MY LORD, FAIR GAME i FILM SOCIALISME...
Nerea29-12-2010

El meu Top-5: Un profeta, El escritor, Toy story 3, Poetry i Carancho
Andrs07-01-2011

El escritor; Toy Story 3; Pa negre; Un profeta; Como entrenar a un dragn
Rufus09-01-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small