cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MONTSERRAT. ORGANISME VIU: BRUC, LA LLEGENDA

La pellcula de Daniel Benmayor s un exercici de ficci histrica a partir de lefemride de la primera derrota de les tropes franceses que va tenir lloc en la batalla dEl Bruc el 1808. Aquest fet histric ha obtingut un ampli relleu llegendari que lha convertit prcticament en un mite fundacional de la catalanitat, duna banda, o de lespanyolitat, de laltra. Per laventura cinematogrfica de Daniel Bienmayor sallunya dels grans i colossals fastos histrics per deconstruir lacte heroic i transcendent del timbaler del Bruc.

Els gran relat histric carregat dpica deixa pas a la microhistria dun jove convertit involuntriament en heroi. Aix passem de la histria en majscula a la lletra menuda. Dels superherois musculats, guerrers i sanguinaris de les grans epopeies blliques passem a la petita histria dun jove carboner, annim i insignificant, que sense voler ha entrat en els annals dels llibres dhistria. No cal dir que la ficci histrica est de moda i gaudeix duna gran receptivitat de part dun pblic televisiu i cinematogrfic amant de relats distrets i evasius que sallunyin de la cotilla de la fidelitat histrica o de les recreacions de temps passats massa escrupoloses. s com si la histria necessits de la sotragada i la sacsejada que pot imprimir el nostre ritme velo i trepidant. Aix ens trobem davant duna espectacularitzaci flmica que privilegia lacci per damunt de tot, en detriment sovint de la profunditat psicolgica dels personatges, i daquesta manera ja no ens resulta anacrnic ni esbojarrat la introducci de les arts marcials o les acrobcies en cintes ambientades en lantiguitat.

Per sort, Bruc. La llegenda no cau en les filigranes del la pista de circ que sn avui els combats, tot i que els personatges principals apareixen massa estereotipats. Igual que el seu antiheroi, la pellcula s una cinta discreta per eficient i efectiva. Sense un gran desplegament pressupostari que pugui oferir batalles multitudinries i impactants que facin vibrar els sentiments patritics o nacionals, la direcci de la pellcula es centrar en oferir una digne cinta daventures i dacci de baixa intensitat. Si sobvien els grans enfrontaments s per fer una esglaonada successi de petites batalles cos a cos grcies a lestratgia de lhome acorralat en un territori com la muntanya de Montserrat que coneix molt b grcies a la seva feina. Aix, limprovisat vencedor dels francesos a la batalla dEl Bruc patir una operaci de recerca i captura ferotge i despietada a mans dun grup d acarnissats soldats francesos encomanats pel mateix emperador Napole. Un home sol empaitat com un gos que shaur de defensar com un senglar ferit.

La cinta de Daniel Benmayor fa bon s del motiu del periodista i dibuixant com a testimoni directa dels fets i tamb com a fil conductor de la narraci a travs de la seva presncia en moments destacats i que utilitzen fora pellcules dpoca. Per daltra banda s incapa de donar certa entitat i fora a la histria damor entre el noi i la noia que sembla ms un peatge a pagar que altra cosa. I si destaca la persecuci i encalament del jove fugitiu s perqu aquest sendinsa en la muntanya fins a fondre-shi prcticament. Un personatge mimetitzat amb els boscos i els racons de les roques de la serralada de Montserrat que arribar al seu moment culminant quan semmascari tot el seu cos amb cendres de carb, la seva matria primera. Aquest cos untat i empastifat esdevindr una mena de capa o mscara dun genu superheroi de les fondalades i les crestes de la muntanya.

La muntanya treballa com a aliat del jove timbaler grcies a la boira que ho difumina tot, les fosques i amenaadores coves, els racons que fan damagatall o les verticals parets dautntic vertigen. Un vertader organisme viu i actiu que adquireix rang dactor principal. Un gegant ple de vida i de mort que funciona quasi autnomament, obsequiat amb nombroses vistes des de tos els angles, encara que es caigui en algun moment en labs de vistes aries. Un predomini de lespai natural de Montserrat, un territori fsic i material, que en alguns moments sapropa al plantejament minimalista i essencialista del director Llus Galter en la seva visi en clau de cinema histric dautor sobre la lluita titnica del darrer maqui catal, Ramon Vila Capdevila, Caracremada.

Fitxa de la pellcula

Notcies - Cinema Catal . NET
Juan Jos Ballesta en un instant de Bruc, la llegenda


lectures: 1085

Una crtica de Joan Millaret Valls

29 de desembre de 2010


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

el que no entenc s perque no han escollit a un actor catal per protagonitzar-la?
Josep M.29-12-2010

grcies pel comentari. No trigarem anar a veure-la.
Pilar 01-01-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small