Entre pollets, exorcismes, cançons del passat i sabates,
Joaquim Jordà ha aconseguit fer-se un lloc en les estrenes d’aquesta setmana per estrenar
Veinte años no es nada, documental que recupera els protagonistes de Númax presenta...
quasi trenta anys després i amb ells ens explica la història de la transició i la pròpia
evolució que han pres aquells treballadors resignats al tancament de la fàbrica a on treballaven.
Una idea similar a l’utilitzada pel cineasta canadenc Denys Arcand – amb Le Déclin de l’empire
américain (El declive del imperio americano) i Les Invasions barbares (Las invasiones
bárbaras) – o per la veterana realitzadora Agnès Varda – amb Les Glaneurs et la glaneuse
(Los espigadores y la espigadora) i Les Glaneurs et la glaneuse.. deux ans après (Dos años
después). El director de Un cos al bosc es consolida en el terreny del documental,
després dels impecables Mones com la Becky i De nens; ara, estem convençuts que en
Jordà s’ha encarregat de continuar amb el mateix nivell.
