El director basc Borja Cobeaga (Pagafantas, 2009) presenta No controles, una comèdia romàntica protagonitzada per l'actor de moda en aquest gènere, Unax Ugalde (Bon appétit, 2010) Alexandra Jiménez (Spanish Movie, 2010) i el televisiu Julíán López (Que se mueran los feos, 2010 i la sèrie d'humor Muchachada Nui, 2009).
És la nit de cap d'any i està caient la nevada més abundant dels últims trenta anys. El Sergio i la seva ex-novia Bea s'acomiaden a l'aeroport amb la intenció de no tornar-se a veure. Els vols s'anul·len i tothom ha de passar la nit en un hotel de carretera. El Sergio intentarà aconseguir el que no ha estat capaç de fer en mesos: recuperar la Bea amb l'ajuda de Juan Carlitros, un amic de la infància amb qui coincideix a l'aeroport.
La història transcorre en 24 hores, durant les quals els protagonistes ens ofereixen un seguit de situacions pròpies d'una sit-com descafeïnada. I és que entre Ugalde i Jiménez no hi ha química i el desenllaç s'intueix des de l'inici. Els millors moments ens els ofereix l'aclaparador i incombustible Julián López, encarnant el típic amic pesat de la infància. El ressò d'aquest personatge ha estat tant important que té un spin-off a la xarxa.
Un Cobeaga en hores baixes que no s'ha sabut moure amb naturalitat dins la comèdia romàntica. Després de l'èxit obtingut amb la irreverent i fresca Pagafantas (millor director novell als Goya 2009) ara ens ofereix una cinta poc arriscada amb acudits rancis i situacions poc creïbles fins a caure en la pura inversemblança. Si és cert que guionista (Diego San José) i director mostren una clara voluntat perquè la història tingui ganxo i sigui entretinguda, però després de vint minuts i uns quants badalls, la majoria de personatges perden energia i les escenes forçades i interminables fan que no puguis deixar de pensar en unes crispetes i una Coca-Cola XL per matar el temps.
De fet, a mi ja no em va agradar gens Pagafantas, és més, em sembla un tipus de cinema detestable. Això no és comèdia, un gènere que mereix molt més respecte.
