cinema catal� . caT
Notícies anteriors
INFNCIES DE CELLULOIDE. PA NEGRE I HEROIS

El cinema, sovint seguint els passos de la literatura, ha emprat el punt de vista infantil per apropar-se a la realitat, amb ttols tan estimulants com ara Matar un rossinyol, La nit del caador, Els 400 cops o El espritu de la colmena. I s que a vegades, els complicats problemes dels adults, es veuen de manera ms clara, sota la innocent i ntida mirada dels infants. Dins daquest diguem-ne subgnere, es podrien situar perfectament dos dels grans ttols del cinema catal daquest fantstic 2010: Pa negre i Herois.

La primera, coronada recentment com el Ben-Hur catal, al haver arrasat als premis Gaud amb 13 estatuetes de 15 possibles, ens endinsa en la magra realitat de la postguerra a la plana de Vic, de la m de lAndreu, un nen que un bon dia troba al bosc els cadvers dun home i el seu fill. Un fet trgic que desenterrar foscos secrets del passat, alimentar instints venjatius, suposar la prdua de la innocncia del protagonista, i que a la fi, acabar marcant-li el seu propi dest. Grcies a un gui perfectament estructurat del mateix director, Agust Villaronga, que adapta la novella homnima dEmili Teixidor, amb afegits daltres narracions del mateix autor, com Sic transit Gloria Swanson i Retrat dun assass docells, la cinta aconsegueix confegir un retrat molt realista de lambient rural de postguerra, sense necessitat de recrrer al dogmatisme ni al maniqueisme. Aqu, amb dos gestos i tres mirades i uns actors en estat de grcia, no ens ho oblidssim-, ja es palpa la duresa de la vida daquesta gent, el classisme social, les rancnies personals, els amors no correspostos o la para que sobrevolava el seu dia a dia. I a ms, entens les raons de tots els personatges, el perqu dels seus actes, sense subratllats massa evidents ni dilegs innecessaris, fet que avui en dia s realment dagrair, tenint en compte lallau de cinema que considera lespectador incapa dentendre cap argument que li exigeixi un mnim desfor intellectual.

Herois, en canvi, va anar-sen cap a casa sense cap estatueta, de manera ms que injusta, ats que en el seu cas, tamb saconsegueix retratar brillantment un altre perode com s el dels anys 80. Que segurament no tenia la cruesa ni la transcendncia histrica de la postguerra, per que no resulta gens fcil devocar i recrear a la gran pantalla amb la fidelitat, el respecte i la sensaci de realitat que podem certificar tots els que el vam viure en primera persona, i amb aquella edat. Ms enll de levident descompensaci entre les dues trames temporals, cal dir amb rotunditat que el film de Pau Freixas i Albert Espinosa assoleix una fita a labast de molt pocs avui en dia: emocionar sincerament lespectador. I ho fa a travs de la senzillesa dun gui vist mil vegades, farcit de tpics, per que grcies a la conjunci de diversos factors: localitzacions, csting, msica, fotografia..., qualla de manera nica. Poca gent podr negar que no sha sentit commoguda amb lescena final, i el gir de gui a ritme del Forever Young dAlphaville, i s que Herois, tot i ser un clar homenatge al cinema i lesperit dels 80, no deixa de ser un relat atemporal que pot arribar a qualsevol persona, independentment de ledat. I s que potser cal haver viscut en un poblet de la Siclia dels anys 50 per identificar-se amb el nen de Cinema Paradiso?

Doncs b, la coincidncia en el temps de les dues pellcules, fa que un cop visionades, una de les primeres idees que et comencen a barrinar pel mag, s com en un perode tan curt duns 40 anys, la vida de la canalla daquest pas hagi canviat tant (afortunadament a b en quasi tot). De la por, el silenci, la gana o la convivncia amb les tragdies dels adults, es passa a la sobreprotecci familiar, la llibertat, la infantesa despreocupada amb la quasi nica obligaci dels estudis, i una incipient opulncia materialista i consumista. Tot i que si afegim una tercera variable a lequaci, com podrien ser els nens de linternat que retrata La doble vida del faquir, curiosament tamb a la plana Vic, ens adonem que fins i tot en plena Guerra Civil, i grcies a lesfor dalguns adults, es poden crear petites illes de relativa normalitat. Perqu el cinema realment bo, a ms dentretenir i delectar estticament, tamb deixa un psit de valors, instrueix o actua com a memria histrica.

Segurament el cinema catal no podr competir mai a nivell de pressupost amb el dels EEUU, bona part dEuropa, i alguns pasos emergents, per el que demostren, entre daltres, cintes com Herois i Pa negre, s que amb una bona histria, competncia tcnica, esfor collectiu, i sobretot, molta illusi i fe en el que ests creant, es poden aconseguir productes ms que dignes, capaos dobrir-se mercat ms enll de la pennsula. I s que com hem dit abans, determinats sentiments i situacions personals sn universals.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 1115

Marc Serra

31 de gener de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Benvingut Marc! Una llstima que Herois no hagi tingut el ress que es mereixia. pe`ro una cosa s certa: s'est fent molt bon cinema catal i en catal. Ens veiem per aqu!
Anna Corominas01-02-2011

Jo crec que aquest ha estat un dels millors anys pel cinema catal.
Olga02-02-2011

esta molt be y es un estat dels millors
Mishel07-02-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small